Ara fa deu anys es va celebrar el tricentenari de la derrota del 1714. En aquest context la Fundació Reeixida va fer una proposta per simbolitzar la resistència dels qui van lluitar fins al final durant la Guerra de Successió i traslladar-la al moment present. Es tracta de la bandera negra amb una creu i un estel blancs que, en aquesta dècada, s’ha consolidat entre l’imaginari independentista. No hi ha manifestació, de fet, en què aquestes banderes no siguen visibles.
La idea del disseny i de la popularització d’aquest símbol formava part d’una campanya de recuperació de banderes històriques de la Guerra de Successió. El 31 de juliol de 2014 va ser presentada al Museu d’Història de Catalunya i validada pel vexil·lòleg Josep Porter-Moix.
Aquesta bandera porta una creu en forma d’aspa de color blanc al centre i un estel també blanc de cinc puntes sobre un fons totalment negre. La creu s’inspira en la del martiri de santa Eulàlia, copatrona de Barcelona, que segons la llegenda es va enfrontar al governador Dacià a principis del segle IV per a recriminar-li la seua persecució contra els cristians, fet pel qual va ser durament martiritzada. L’estel blanc és una al·legoria de la vocació de construir un Estat propi a Catalunya, també present en l’estelada actual, mentre que el fons negre simbolitza la resistència incondicional: la voluntat d’anar fins al final i, per tant, la negativa a establir qualsevol mena de pacte amb l’enemic.
“Lluita a ultrança”
El dibuixant solsonès Joan-Marc Passada va ser un dels qui va proposar la recuperació d’aquest símbol a còpia d’actualitzar-lo. Ell mateix indica a aquest setmanari que la bandera negra és el símbol de la “lluita a ultrança” i que, com molts altres símbols d’èpoques com la de 1714, “es creava de manera molt casolana pintant calaveres, creus etc. al damunt, o fins i tot frases com ara la que consta durant el setge de Cardona (Bages), on sembla que es llegia ‘viurem lliures o morirem’”.
Ell mateix relaciona aquest símbol amb la inscripció que es pot llegir al Fossar de les Moreres de Barcelona, on “no s’hi enterra cap traïdor: fins perdent nostres banderes, serà l’urna de l’honor”, i explica que la inspiració per recuperar la bandera procedeix de la pel·lícula de Clint Eastwood Banderes dels nostres pares. Passada apunta que “ja s’havia escrit, en diverses cròniques de la Guerra de Successió, que les banderes dels regiments i de les unitats militars van ser requisades o cremades, i calia fer una recerca per a recuperar senyals d’unitat que havien desaparegut”. Segons admet, la recerca va resultar infructuosa en un primer moment, ja que algunes banderes “eren de l’antic règim i feien honor als sant patrons que defensaven els regiments o els gremis, i recuperar-les no tenia massa trellat”.
És per això que van decidir actualitzar el símbol de Santa Eulàlia amb l’estel blanc i el color negre de fons, fent una síntesi després d’haver valorat la possibilitat de fer el fons roig, color de la bandera de Santa Eulàlia; o altres solucions com ara dibuixar calaveres, tal com s’acostumava en l’època com a mostra d’hostilitat amb els enemics.
Un altre dels dissenyadors de la bandera negra és Jordi Avià, que insisteix en el “símbol maximalista” d’aquest estendard amb el qual diverses institucions s’hi van identificar des del primer moment, ja que 35 ajuntaments la van lluir durant la Diada del 2014. La seua presència, com s’ha vist any rere any, s’ha anat multiplicant.
Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida, celebra que aquest símbol “supera l’estelada” i que, com aquesta altra bandera, no pertany a cap partit ni entitat, sinó a tot el moviment independentista. “Amb aquest símbol s’explicita la voluntat d’anar fins al final de tot”. Una voluntat que, segons Falguera, tot i la diferència contextual marcada per tres segles de diferència, no ha desaparegut.
El projecte de rescatar banderes antigues no acaba amb la de color negre, ja que Joan-Marc Passada i Jordi Avià expliquen que estan intentant buscar “una distinció de la mar catalana i de la projecció de la catalanitat a la mar, ja que el nostre país ha sigut i és de mar, tot i que ara no en tinguem el control. Cal reivindicar la història marítima, que està una mica oblidada”, indiquen. Aquest projecte, però, encara ha de prendre forma.