Júlia Net Valiente espera amb ansietat que arribe el mes d’agost. No només perquè gaudirà de les vacances, sinó perquè aquest mes viurà una experiència que fa molts anys que anhela: veure en directe un concert de Taylor Swift. De fet, no en veurà un, sinó tres: un a Varsòvia, el següent a Viena i el darrer a Londres. Una mena de gira d’estiu en miniatura amb un aperitiu primaveral: el pròxim 30 de maig es plantarà pels voltants de l’estadi Santiago Bernabéu per escoltar, des de la distància, un dels dos concerts que Swift concedirà a l’Estat. Li hauria agradat aconseguir una entrada també, però, en l’imbricat procés per comprar un tiquet, la sort no li va somriure.
Júlia, companya a la redacció d’EL TEMPS, és una seguidora de Taylor Swift des que el 2012, amb només 11 anys, va escoltar «We are never ever getting together». Dos anys després, amb la publicació de 1989, se’n feu una fanàtica incondicional. Ha devorat cadascun dels onze discos que ha tret aquesta artista que va començar com a cantant country i ha acabat esdevenint la que, probablement, és l’estrella musical més resplendent del moment. «Anar als concerts d’aquest agost és com una mena de regal de la vida», confessa Júlia, que fa molt de temps que estalvia per poder-se concedir aquest caprici.
I és que els fans de Taylor Swift estan d’enhorabona. L’artista nord-americana va iniciar aquest dijous la seua gira europea a l’estadi La Défense Arena de París. Feia set anys que no xafava sòl europeu i la bogeria dels swifties —nom de la comunitat que s’ha generat al voltant de l’artista— s’ha desfermat. Les entrades, que van eixir a la venda l’agost passat, van volar.
Perquè Taylor Swift és, probablement, l’artista més cotitzada en aquests moments. El seu The
Ha destronat Elton John com l'artista que més ingressos ha ingressat en una gira.
Eras Tour ha batut tots els rècords. Només en la gira nord-americana va assolir uns ingressos que ascendeixen als 225 milions d’euros. El preu mitjà de les entrades era de 450 dòlars. La previsió és que, per a quan finalitze la gira, haja ingressat 1.000 milions de dòlars, només en la venda d’entrades. Destronarà així Elton John, que tenia la corona de “rei de la taquilla” per la seua gira de comiat, per la qual va ingressar 853 milions de dòlars entre setembre de 2018 i juliol de 2023.
Molt més que uns ulls bonics
Tot el que toca aquesta cantant i compositora esdevé or. Només cal intentar reservar una habitació d’hotel en una capital europea tot coincidint amb un dels seus concerts: l’allotjament està pels núvols com també el preu dels vols. A principis d’anys, eDreams —el cercador de vols per Internet— va publicar un estudi on quantificava com s’havia incrementat la demanda de vols en les capitals europees tot coincidint amb la celebració dels concerts de Swift. La demanda de connexions aèries a Estocolm per al pròxim cap de setmana —coincidint amb la presència de l’artista— s’ha incrementat el 473% respecte del mateix cap de setmana de l’any anterior. Al darrere li va Varsòvia, amb el 339%.
Perquè, més enllà de la qüestió musical, l’aturada de The Eras Tours ha esdevingut un autèntic revulsiu per a les ciutats. Swift és una mena de benedicció per als gestors públics. Segons algunes cases d’anàlisi, la primera part de la gira, centrada als Estats Units, ha incrementat el PIB nord-americà en 4.300 milions d’euros.
El seu potencial econòmic és de tal calibre que fins i tot ha desencadenat conflictes diplomàtics. Ho saben bé al sud-est asiàtic: Singapur va signar un acord d’exclusivitat amb la cantant per tal de concentrar els sis concerts que Swift va oferir al març en aquesta part del planeta. Tant Tailàndia com Filipines van presentar una queixa formal per aquesta entesa que ha deixat als swifties
Swift també desencadena conflictes diplomàtics: Filipines i Tailàndia estan indignats perquè Singapur va signar amb la cantant un acord d'exclusivitat.
tailandesos i filipins —però també als seus responsables públics— amb tres pams de nassos.
També a Occident s’han sentit els plors dels mandataris polítics. Justin Trudeau, primer ministre del Canadà, va implorar a Swift via X —la xarxa abans coneguda com a Twitter— que oferira nous concerts al seu país després que, en l’anunci de l’ampliació de la gira, el país hi quedara al marge. En aquest cas, la petició sí que va ser atesa i serà precisament a Vancouver que es clausurarà The Eras Tour el desembre pròxim.
Allà on s’acosta Swift, comencen a eixir bitllets. Té igual que siga un país o un sector. Des que l’octubre passat es confirmà el seu romanç amb el jugador dels Kansas City Chiefs, Travis Kelce, el futbol americà i, especialment, l’equip, s’hi han beneficiat. Segons la consultora Apex Marketing Group, la seua assistència als partits i la consegüent repercussió han reportat 331,5 milions de dòlars a l’NFL. La roba esportiva dels Kansas City Chiefs amb el nom de Travis ha experimentat un increment de vendes del 400%. La de 2023-2024 fou, a més, la temporada més vista per dones de més de 20 anys, amb un augment del 9% en audiència femenina.
No és casualitat que cada volta siguen més els qui, per referir-se a la magnitud del fenomen econòmic, referencien el terme swiftonomics.
Una artista sense por
Tanmateix, com una adolescent que va començar en la música country s’ha encimbellat amb 34 anys a l’Olimp de l’escena musical fins a convertir-se en una estrela mundial? «Res del que és avui Taylor Swift existiria sense el talent musical que atresora», explica Alberto Palao, periodista musical a Los 40 Principales. El seu primer àlbum musical, que duia el seu nom, es va publicar l’any 2006. Eren 11 cançons country, en un moment propici per a aquest gènere musical. En els primers dies va saltar al número cinc de les llistes i hi va romandre 157 setmanes. Després vindria Fearless, amb què va aconseguir el seu primer Grammy, a més d’aconseguir la fita de ser l’àlbum més premiat en la història de la música country.
Potser Swift era una cara bonica (el prototip nord-americà: blanca, rossa, guapa, la cheer leader perfecta!), però tenia, també, un do per a la música i la composició. En el seu tercer àlbum, Speak Now (2010) va transitar cap al rock sense que, per això, els seus fans la repudiaren. Al contrari: en la seua primera setmana en el mercat, va vendre un milió de còpies. Continuaria, a partir d’aleshores, traient un disc cada dos anys i, amb cadascun d’ells assolí noves fites. Amb 1989, un disc on experimentava amb el tecno-pop, aconseguí el que mai cap dona havia assolit en els cinquanta-sis anys d’existència de la Billboard Hot 100 (la llista de les 100 cançons més reproduïdes dels Estats Units): que dues cançons seues se succeïren com les més escoltades.
«És difícil comparar-lo amb cap altre fenomen musical. Hi ha artistes que tenen pujades i baixades. Ella fa una dècada que trenca rècords als Estats Units», explica Palao. David López-López és professor del Departament de Màrqueting d’Esade i ha dedicat molt de temps a estudiar el cas de Swift. Una de les claus del seu èxit, assegura, ha sigut la proximitat del seu missatge.
«Taylor Swift sap bé de la importància de crear missatges que ressonen en l’audiència en un nivell personal —explica—. La seua habilitat per compartir històries íntimes (per exemple, amors, desamors, infidelitats...) i emocions universals (viure la vida, la joventut, l’amistat...) a través de la seua música li permet connectar de forma significativa amb els seus seguidors». López-López afegeix: «Taylor Swift ha creat una marca consistent a teixir un storytelling captivador al llarg de la seua carrera i ha convertit cada àlbum en un capítol de la seua història personal: des del seu interès primerenc per la música; la seua transició del country al pop; l’adopció d’una imatge més obscura i desafiant (a Reputation) fins a l’evolució a un so més alternatiu i indie (a Folklore i Evermore, llançats per sorpresa en juliol i desembre de 2020)».
El seguici d’un imperi
Idolatrada per la generació Z —la nascuda entre finals de la dècada dels noranta i principis del 2000—, ha teixit al voltant seu una comunitat de seguidors i, sobretot, seguidores, que segueixen les seues aventures i desventures, especialment les amoroses.
Més que una artista, ha esdevingut una multinacional potentíssima. «És una marca en ella mateixa. I tot i que manté coherència de marca, evoluciona i s’adapta a la seua base de fans», detalla López-López, que destaca que ha aconseguit ajuntar «el crowdmarketing amb el micro i nano influencer marketing, és a dir, les multituds fan màrqueting per ella i algunes swifters s’erigeixen en líders a l’hora de crear i mantenir comunitat».
Són fans que estan disposades a gastar diners per ella. De fet, el primer dia en què es van posar a la venda les entrades per als concerts dels Estats Units, se’n van vendre 2,4 milions. De nou, va batre el rècord que ostentava Robbie Williams.
Ha sigut la primera dona artista en ser designada per la revista 'Time' com persona de l'any.
Fet i fet, la revista Time la va declarar persona de l’any el 2023, per ser «la narradora o heroïna de la seua pròpia història». Mai una dona del món de l’espectacle havia ocupat aquesta posició. L’estrena en els cinemes de The Eras Tour, l’octubre passat, va batre tots els rècords d’un llargmetratge musical: en un cap de setmana va recaptar 92,8 milions de dòlars només als Estats Units i altres 30,7 en els 29 països on també es va estrenar. Va desbancar així Justin Bieber i el seu Never say never (99 milions), que prèviament havia foragitat el rècord de Michael Jackson amb This Is It (74,2 milions).
La passió que genera la seua figura també té la seua derivada política. Conscients de la diversitat del seu seguici de fans —més encara tenint en compte que el country, gènere en què ella va començar, vota tradicionalment republicà—, Swift havia evitat tradicionalment decantar-se per cap opció política. Això canvià en les eleccions de mig mandat de 2018, quan va donar suport obertament al candidat demòcrata del seu estat. En les hores posteriors a aquest posicionament, el nombre de persones que es van donar d’alta per votar es va incrementar notablement.
El 2020, de nou, Swift va manifestar-se a favor de la candidatura de Joe Biden. La seua capacitat d’influència és tan gran, de fet, que la Comissió Europea li ha demanat suport per promoure les eleccions europees del pròxim 9 de juny entre el jovent. Els grisos buròcrates de Brussel·les estan convençuts que Swift és el millor antídot contra l’abstencionisme.
Caldrà veure si finalment atén o no la seua petició. Pot fer i desfer al seu gust. Arribats a aquest punt, és ama i senyora de l’escena musical. En el seu dia, fins i tot es va permetre el luxe de traure les seues cançons de l’Spotify, en considerar que la remuneració que hi rebia no era justa. “A hores d’ara, és la reina, tant en exposició com en recaptació”, afirma rotund l’expert en màrqueting d’Esade David López-López. Segons els càlculs que ha fet Bloomberg, Swift ja ha entrat al selecte club de milmilionaris.
El valor del seu catàleg també està pels núvols. En 2019, el seu valor era de 400 milions de dòlars. La mateixa agència calcula que, en l’actualitat, podria encimbellar-se fins als 1.000 milions, molt per davant dels 550 milions d’euros pels que Bruce Springsteen va vendre el seu catàleg a Sony ara fa dos anys.
Així doncs, la pregunta pertinent és on està el sostre? S’apagarà en algun moment la màgia? Arribarà algun dia en què cometrà una badada? “Estic convençut —diu el periodista musical Alberto Palao— que tenim Taylor Swift per a anys”. La comunitat swiftie, doncs, està d’enhorabona!
LA DOSI JUSTA DE DRAMA
Tota bona estrela necessita, també, algunes dosis de tragèdia artística. Almenys públicament, Swift n’ha viscut dos i de tots dos episodis n’ha eixit reforçada. Dos episodis per afegir, també, una certa èpica a un currículum on, en aparença, tot ha anat naturalment rodat.
El primer va succeir el 2009, durant la gala d’entrega dels premis que atorga l’MTV. Swift, que aleshores comptava 19 anys, es disputava la categoria al millor vídeo femení amb Beyoncé, Katy Perry, Kelly Clarkson, Lady Gaga i Pink. Ella fou l’elegida. Però quan es disposava a pronunciar el seu discurs, el raper Kanye West, de 32 anys, va pujar per sorpresa a l’escenari, li arrabassà el micro a Swift i va assegurar que Beyoncé era la mereixedora del reconeixement. Fou l’inici d’una enemistat pública.
Les coses encara es complicaren més quan West, en la seua cançó «Famous» va dir-li «puta», i afegí que hauria de permetre-li tenir sexe amb ella per «haver-la fet famosa». Era el 2016. Swift va mostrar la seua disconformitat, però West —i la seua parella, la socialitéKim Kardashian— la contraatacà amb un àudio en què, suposadament, la cantant donava el seu permís per fer aquesta referència. Una part de l’opinió pública feu costat West, i Swift, amb la llosa de l’acusació de ser una mentidera, es va sumir en el silenci durant un any sencer. Temps després, es va demostrar que l’àudio havia estat manipulat, la qual cosa va netejar la reputació de l’artista.
L’altre gran sotrac s’esdevingué el 2018, quan qui havia estat el seu productor des de bon començament, Scott Brochetta, va decidir vendre la seua companyia, Big Machine, a l’empresari Scooter Braun. Fou un colp duríssim per a Swift, que va veure com perdia els drets sobre els seus primers discos. Amb l’afegitó que l’artista sentia una profunda animadversió envers Braun, a qui havia acusat prèviament d’estar darrere de la maniobra de Kayne West contra ella.
Swift, en tot cas, no es va quedar amb els braços plegats i va optar per regravar els discos que considerava usurpats, amb la qual cosa n’ha recuperat la propietat. Quatre d’aquells vells discos ja han estat republicats, amb gran èxit de venda. L’episodi, a més, va generar encara més empatia dels fans envers la cantant i compositora. L'afegitó 'Taylor's version' en les seues cançons és el recordatori d'aquell episodi.