El preu de l’habitatge a Balears no cessa d’augmentar. Si més no així ho asseguren els principals portals immobiliaris que realitzen estudis d’evolució.
L’últim d’aquestes estudis fet públic ha estat el del portal pisos.com, que informa que segons les seves dades el preu mitjà del metre quadreta per a compra-venda a les Illes fou durant el mes d’abril de 4.392 euros. Un altre portal immobiliari, idealista.com, publicà el seu particular estudi un parell de dies abans, en el qual reduïa el preu a només 4.253 euro/m2.
Cal tenir en compte que un treballador illenc cobra una mitjana de 1.854 bruts al mes. Si es relaciona aquests ingressos amb els preus esmentats es té una clara idea de la impossibilitat d'adquirir un habitatge per a la immensa majoria dels assalariats de Balears.
El problema social de l’accés a l’habitatge s’havia matisat amb uns lloguers que fins fa pocs anys eren assequibles. Ja no passa igual. Segons les dades que maneja la pàgina web economiademallorca.com -d’anàlisi econòmica general de les Illes- el preu del m2 de lloguer ha crescut entre abril i març d’enguany un 2% i l’interanual d’abril -respecte a 2023- ho ha fet en un 14,4%. En xifra absoluta ja es fa pagar 17,19 euros cada m2 d’habitatge de lloguer, segons les fonts que consulta, que són portals immobiliaris.
Balears ja és la segona comunitat amb més alt preu de lloguer a tot l’Estat, només per sota de la de Madrid. Per ciutats, Palma (17 euros) s’està acostant a les tres tradicionalment més cares: Barcelona (21), Madrid (19,2) i Sant Sebastià (17,2).
Des de l’esquerra es reclama al Govern de Marga Prohens que assumeixi la necessitat de posar límits al lloguer. Però el PP ho rebutja de pla perquè considera que el que cal fer és augmentar l’oferta de pisos -per adquisició i lloguer- per així satisfer la demanda i que els preus tendeixin si més no a no pujar més.
Aquesta mateixa setmana, el senador d'Eivissa i Formentera, Juanjo Ferrer, s'ha reunit amb representants de Comissions Obreres d'Eivissa i Formentera i durant la trobada constataren que entre els principals problemes socials de les Pitiüses hi ha la impossibilitat de l'accés a l'habitatge per mor dels preus enormes que es fan pagar. Eivissa és el territori balear on són més cars. Segons idealista.com el mes de març el m2 de compra-venda estava en una mitjana de 6.322 euros. Les dades d’un altre portal immobiliari, indomio.com, asseguren que el preu del m2 de lloguer el mes passat a l’illa arribà a 27,11.
Ferrer explicà als de CC.OO que porta un estret seguiment del «gran projecte que té el Govern de l'Estat per construir 500 habitatges protegits» a l’illa i aprofità per criticar al PP perquè, al seu parer, «no vol col·laborar en abaratir els preus de lloguer, negant-se a declarar les Balears zona tensada». Així mateix, el senador es reuní dijous passat amb el director general d'Habitatge i Sòl del Ministeri de l’Habitatge, Francisco Javier Martín Ramiro, el qual es mostrà d’acord amb «establir línies de col.laboració amb els ajuntament eivissencs perquè pel seu compte puguin declarar el respectiu municipis com a zona tensada», ja que no ho fa el Govern. Ara bé, tots els ajuntaments eivissencs són governats pel PP, així que no pareix molt probable que siguin sensibles a la petició esquerrana.
Els analistes dels portals immobiliaris, els promotors i els constructores donen la raó al PP i a Prohens. Asseguren que el que manca a les Illes és molta més oferta d’habitatge nou, que existeix un dèficit de milers de construccions -uns 30.000 pisos, segons els càlculs que fan- que es va engrandit progressivament perquè des de fa una quinzena d’anys no es construeixen prou habitatges, sempre se’n fan menys dels que el mercat reclama. En conseqüència, al seu entendre, així no baixaran mai els preus.