La concessió del títol de «real/reyal» a la fantasmagòrica «Académi de Sa Llengo Baléà» segueix portant cua. Ara la polèmica s’ha traslladat a Madrid, al Congrés dels Diputats. Podemos hi ha registrat una sol·licitud demanant els informes que «la Casa Real diu que té i en els quals diu haver basat» la decisió d’atorgar el mencionat títol honorífic al grupuscle ultradretà i furibundament anticatalanista.
Aquest minúscul grup només ha aconseguit a les Illes el suport de Vox, com és normal. Els ultres del Parlament reclamaren aquesta setmana que el «baléà» fos incorporat com a «llengua oficial» de les Balears, a la qual cosa el PP contestà que «no posam en dubte la unitat del català» ni la seva denominació acadèmica. La resta de formacions, per suposat, s’hi oposen, també. Per tant la iniciativa no tendrà més recorregut. Però serveix per demostrar la sintonia que existeix entre els dos grups d’extrema dreta. Amb els quals s’arrenglera Felip VI i la seva Casa amb la concessió del mencionat títol. Sobre la qual, val a dir-ho, tant l’Institut d’Estudis Catalans com la Universitat de les Illes Balears s’han manifestat recordant a la monarquia que són les institucions normatives per tot el que respecta al català. La corona assegura que va consultar «institucions» de Balears abans de prendre la decisió, però no les identifica i la realitat és que ni el Govern, ni la UIB ni l’IEC van ser consultats. Aleshores, quines foren les consultades?
Això és justament el que vol saber Podemos. Que enregistrà en el Congrés la referida petició d’informació. Segons diu Lucía Muñoz, la coordinador de la formació morada a Balears, la decisió presa per la monarquia és «lamentable» i, sobretot, «no se sosté sobre cap argument històric o científic». Per això ha exigit «transparència a la Casa Reial» i que doni la informació que li han requerit.
A més, la cap illenca morada lamentà, en un comunicat fet públic, que «una institució rància i antidemocràtica, a la qual no ha votat ningú, es posi del costat de la ultradreta». Per a Muñoz la figura del rei «s’hauria d'abstenir de fer política», però «malauradament ja va demostrar nombroses vegades la seva irresponsabilitat i la seva voluntat de polititzar el seu càrrec sempre del costat de les faccions més ultres del país».
Per a Podemos «ja tenim prou amb haver d'aguantar una monarquia en ple segle XXI com perquè, a més, sigui incapaç de mantenir la neutralitat que s’exigeix el seu càrrec». Una parcialitat política i ideològic de Felip de Borbó que «en aquest cas dona ales als discursos de Vox contra el català» a les Illes, tal i com demostra la petició ja esmentada del grup ultradretà de voler introduir el «baléà» com a llengua oficial de Balears, cosa que al parer de Muñoz és la prova que el Borbó s’arrenglera amb el grup ultra i la seva «guerra oberta» contra el que preveu «el nostre Estatut».