En Larry David s’ha mantingut fidel mateix fins al final. I aquest és possiblement el motiu que explica que hagi mantingut, malgrat el pas dels anys i els canvis de les tendències del món de la televisió, una audiència igualment fidel. No és poca cosa el que ha aconseguit amb la sèrie Curb Your Enthusiasm, que ha acabat aquesta setmana després de 24 anys d’haver-se estrenat. El paisatge audiovisual que l’envolta ha canviat moltíssim, però Larry David ha continuat sent Larry David. El final de la seva sèrie marca també un punt d’inflexió en la història d’HBO, tres sigles que sovint hem associat a prestigi. La sèrie es va estrenar als inicis de l’època durada del canal, quan apostava per sèries amb un segell d’autor molt marcat, i acaba quan aquesta intenció s’ha desmantellat en gran part, coincidint, de fet, amb el final de la marca, que després de dir-se durant un temps HBO Max, passarà a dir-se simplement Max. És tristament simbòlic que Larry David marxi al mateix temps que les sigles HBO desapareixen. Sobretot perquè aquesta fidelitat a una manera en la que Larry David s’ha fet fort, no s’ha mantingut per part del canal, que en l’era de les plataformes ha perdut gran part de la seva essència. Després de 12 temporades, i amb un públic completament devot, en Larry David podria acabar la seva sèrie com volgués, i ha decidit fer-ho sent ell mateix, tal i com ho faria el seu obstinat alter ego: a la seva manera i la de ningú més.
(A partir d’aquí trobaran spoilers del final de la sèrie) L’última temporada ha posat el seu protagonista en una situació que l’abocava al judici públic per acabar conduint-lo a una rèplica del final que va tenir Seinfeld fa anys. La idea és brillant perquè pot jugar amb aquesta referència que el seu públic són antics seguidors de la que sense dubte va ser la millor sitcom dels anys 90, i perquè és obvi que Curb Your Enthusiasm n’ha estat una hereva directa, amb la seva filosofia de “res d’abraçades i res d’aprenentatges”. Justament aquesta idea és la que es posa a prova en l’episodi final, en què es pregunta si en Larry haurà finalment après la lliçó i farà el que calgui per adaptar-se a la norma social o continuarà sent tan misantrop, egoista i inflexible com sempre. Tots els espectadors sabem el que li espera si no s’adapta: el rebuig de la societat en forma de sentència al judici de l’últim episodi. Durant gran part de l’últim episodi sembla que podria rectificar, ni que fos per la pròpia supervivència, però en el fons tots sabem que l’essència d’aquest personatge és que no està disposat a canviar per ningú.
Remesclant l’episodi final de Seinfeld, es posa èmfasi en els punts clau que van caracteritzar la sèrie precedent i també l’actual, especialment l’egoisme recalcitrant dels seus personatges, que pràcticament resten indiferents al destí final d’en Larry, que al judici és condemnat a passar un any a la presó. Per acabar-ho de rematar, Jerry Seinfeld fa una aparició a l’episodi per acabar rescatant el seu vell soci de la sentència. Però ni tan sols en aquest moment s’abracen. Marxen tots dos junts, com si fossin en Jerry i en George però amb una lliçó final, l’única que els personatges han après durant tota la sèrie: si el final de Seinfeld no va agradar a la majoria de l’audiència (entre els quals, tot sigui dit de pas, no m’incloc) és perquè volem que els misantrops de la ficció guanyin la partida, i no que siguin jutjats i castigats per la societat. I per això hem estat mirant en Larry David durant 12 temporades. Perquè la seva llibertat a la ficció sigui també la nostra. Per això el volem tossut, obstinat, sempre fidel a si mateix, lliure.
Curb Your Enthusiasm
Creador: Larry David, Jeff Garlin
Repartiment: Larry David,
Temporades: 12
Plataforma: HBO Max