Decorat amb feixos romans de varetes i destrals, al centre de la ciutat de Bolzano hi ha un arc de triomf de vint metres d’alçada: un testimoni petri del poder feixista que governà la regió.
Al darrere hi ha una columna commemorativa amb una inscripció on es pot llegir que el memorial s’erigí “l’any 16 de l’era feixista” (1938) en honor als morts de l’exèrcit de Benito Mussolini. Una construcció que immortalitza els escenaris de guerra del dictador, com ara Líbia, on les tropes italianes van cometre un genocidi d’almenys 100.000 homes, dones i nens.
Tanmateix, el polític Marco Galateo no veu cap problema amb la columna. Fa anys va treure ell personalment un grafiti que hi havien pintat com a protesta. La foto que demostra la seva gesta adornava la seva pàgina de Facebook fins no fa pas gaire.
Galateo és membre del partit postfeixista Fratelli d’Italia, on també milita la primera ministra Giorgia Meloni. La insígnia del partit, on es pot veure un logotip tricolor en forma de flama, és semblant a la del partit neofeixista MSI, dissolt el 1995. El partit davant l’antiga seu del qual centenars de persones van aixecar el braç dret tot fent la salutació feixista uns quants dies enrere durant una marxa a Roma.
El que ara converteix a Galateo en algú especial és que és sotsgovernador de l’indret on esquien i estiuegen multitud d’alemanys: el Tirol del Sud. En aquesta regió, el Partit Popular del Tirol del Sud no ha tingut rival polític que li hagi fet ombra des del 1948. Des d’aleshores, tant els feixistes declarats com els que se n’amaguen, i els seus hereus espirituals, en aquesta regió no hi tenien res a fer.
Galateo, una persona a qui acompanya la sospita des de fa molt de temps, ha jurat el segon càrrec més alt de la regió, una part del Tirol que va ser austríaca fins al 1919 i que el Duce va italianitzar forçosament a partir del 1923. Mussolini hi va fer prohibir l’alemany com a llengua d’escolarització i, el 1939, amb la benedicció expressa d’Adolf Hitler, va donar a la població, majoritàriament germanotirolesa, l’opció entre emigrar o integrar-se a l’estat nació italià.
Ara, els liberals i l’esquerra del Tirol del Sud afirmen que s’ha trencat un tabú. Dos dies abans de Nadal, entonant la cançó partisana “Bella Ciao” i clamant l’eslògan “Tots som antifeixistes”, uns mil manifestants van protestar al centre de Bolzano. Alguns carregaven un taüt de cartró on es podies veure les sigles en alemany del Partit Popular de la regió: SVP. També hi havia persones que, amb retrats de Mussolini, volien evocar els temps més tenebrosos viscuts al Tirol del Sud.
Des del desembre, centenars d’artistes i de científics han publicat diverses cartes obertes, però ha sigut en va. SLa nova coalició, liderada per Arno Kompatscher, que ocupa el càrrec de governador des del 2014, ja és una realitat. La futura coalició, formada per cinc partits, estarà liderada per l’SVP. A més dels Fratelli d’Italia, també hi ha representants d’altres agrupacions de dretes: com ara la Lega, el Partit per la Llibertat del Tirol del Sud, o la llista ciutadana Civica.
“A mi la història no m’interessa gaire, prefereixo centrar-me en el present”, afirma Galateo. El líder sudtirolès de Fratelli d’Italia, partidari de la primera ministra Giorgia Meloni, ha demanat comparèixer al parlament regional de Bolzano. Per què va netejar un monument que glorifica les campanyes mortíferes de Mussolini? “La història s’ha de preservar, no embrutar-la.”
La coalició, també amb el Partit Popular del Tirol del Sud, és una “aliança històrica, un pas transcendental”, diu Galateo. Ha amenaçat que denunciarà aquells que els titllen a ell i als seus de “racistes, homòfobs i extremistes”. En els cercles d’artistes de Bolzano i Brixen temen que es facin “llistes negres” i que aquelles persones que es manifestin obertament crítiques puguin enfrontar-se a temps difícils sota un govern regional amb la participació dels Fratelli d’Italia.
Els crítics parlen d’un “Waterloo” intern per a Arno Kompatscher, que és un cap de govern més aviat de caràcter liberal i d’esquerres. L’SVP corre un perill real. És un partit que ha abraçat col·lectivament la població sudtirolesa de parla alemanya i ladina, i la seva fundació, que data del 1945, rau en l’antifeixisme i el centrisme polític. El 2018, però, l’SVP va perdre la majoria absoluta i va obtenir el 42% dels vots; més recentment, a les eleccions de l’octubre, tan sols el 35%. I no pot triar qualsevol soci de govern.
A la residència oficial del governador a Bolzano, Arno Kompatscher intenta refutar eloqüentment l’acusació “de vendre’s l’ànima o de fer un pacte amb el diable”. Aquests són els termes amb què ho formulen els seus rivals. És evident que li dol que l’ataquin personalment, sobretot quan les acusacions venen de persones que li han donat suport durant molt de temps.
És cert que entre les persones que més el critiquen actualment hi ha els seus familiars més propers, la seva dona i els seus set fills? “Bé, a casa tots tenim una actitud socialment liberal i cosmopolita, i els meus fills em pregunten: ‘De veritat que ho has de fer, això?’”, explica Kompatscher. “Però el fet és que jo tampoc no volia aquest resultat electoral.”
Les condicions al Tirol del Sud són complicades. Per llei, almenys tres persones d’ètnia italiana han d’ocupar càrrecs governamentals. En termes purament matemàtics, una aliança sense els partits de la dreta italiana hauria estat possible, justa, però possible, admet Kompatscher. Però tenint en compte l’equilibri de poder a Roma, seria arriscat: qui governa la capital té l’aixeta dels diners i poder de decisió sobre l’autonomia de la regió.
La Lega de Matteo Salvini, un partit de la dreta populista, ja fa cinc anys que té representació al govern del Tirol del Sud. Després de consultar-ho amb Roma, la Lega i els Fratelli d’Italia van deixar clar que “per formar coalició només estaven disponibles com a paquet”, explica Kompatscher: “Així que no tenia gaire tria.”
La primera ministra d’Itàlia, Meloni, “en el seu moment va deixar perdre l’oportunitat de proclamar d’una vegada per totes: ‘Condemnem la ideologia feixista en qualsevol de les seves formes’”, critica Kompatscher. Per aquest motiu aquesta afirmació-condemna ara constarà clarament al preàmbul de l’acord de coalició.
“També s’ha fixat un compromís clar envers Europa, però no amb el continent, sinó amb el futur de la Unió Europea”, continua Kompatscher. “Conscient de ser una pària i de topar amb molt d’escepticisme a Europa per part dels postfeixistes i dels neofeixistes”, sembla que, des que va prendre possessió del càrrec, Meloni va decidir presentar-se com a una líder especialment proeuropea i favorable a les minories. Per al Tirol del Sud això significa que “ens ha promès la restauració de la plena autonomia, que està restringida des del 2001, sobretot en matèria legislativa.”
Kompatscher nega que la lluita per l’autonomia sigui més important que la lluita contra l’extrema dreta i l’exclusió. Corre el risc, però, que el Tirol del Sud es converteixi en un exemple a l’hora de forjar aliances amb la dreta? Que es converteixi en un model per a l’acostament entre conservadors i populistes de dretes de cara a les eleccions al Parlament Europeu del mes de juny, quan arribi el moment de crear majories per obtenir els càrrecs més alts a Brussel·les?
El cap del Partit Popular Europeu i portaveu dels conservadors a Brussel·les, Manfred Weber, és considerat un defensor acèrrim d’aquesta idea. En canvi, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, s’ha deixat veure en diverses ocasions a Itàlia, al costat de Meloni, fent-se petons i abraçades. A Brussel·les, els Fratelli d’Italia fins ara han format part del grup euroescèptic dels Conservadors i Reformistes Europeus, juntament amb els polonesos del PiS. Tot i així, el conjunt de la dreta europea, inclòs el partit de Viktor Orbán, Fidesz, s’està reorganitzant de cara a les eleccions del juny.
“El futur govern regional del Tirol del Sud no volem que sigui la plataforma d’una cosa més gran, sinó un grup de treball”, afirma Kompatscher. Si algú encara no es creu que sigui capaç de domar la dreta indisciplinada hauria de fixar-se en el canvi que ha fet el conseller de la Lega, que solia proferir insults homòfobs: “Ha arribat al punt que compareix al meu costat, sota una bandera amb els colors de l’arc de Sant Martí, en una roda de premsa contra la discriminació per motius d’orientació sexual.”
Últimament, es parla molt dels Fratelli d’Italia com a llops amb pell d’ovella. N’hi ha prou de visitar el bar de l’hotel Laurin de Bolzano, un racó conegut per ser una mena de substitut del parlament i un lloc on assabentar-se de les últimes notícies d’una regió petita, de tan sols 530.000 habitants. Aquí s’hi reuneixen gent de la dreta i de l’esquerra per xerrar i observar-se tot prenent un cafè a la barra.
“Per a mi, ara mateix Meloni és la política més perillosa d’Europa; amb ella tornarem a passar-les magres”, afirma el periodista i escriptor sudtirolès Christoph Franceschini. És coautor de l’èxit de vendes titulat Amics de l’Edelweis. Un retrat costumista de la política sudtirolesa, on s’exposen els embolics del partit del govern, l’SVP. Franceschini diu que l’editorial Athesia, amb el seu diari Dolomiten, així com els empresaris i els grups del lobby turístic, van començar fa temps a atiar els ànims a favor dels postfeixistes.
Luis Durnwalder, que fou governador i predecessor de Kompatscher al capdavant del govern del Tirol del Sud entre el 1989 fins a 2014, també es deixa veure al bar Laurin. El tribú del poble, que ja té 82 anys, accepta amablement els clams dels parroquians (“Presidente, che gioia!”) i després, un cop al reservat, exposa què pensa de les últimes novetats.
El barroc “Durni” no necessàriament es considera partidari del seu hereu al tron, de tarannà més espartà: va subhastar el Mercedes que li havia de fer de cotxe oficial a eBay just després de prendre possessió del càrrec i va eliminar els croissants gratuïts a les reunions del gabinet. Sobre la qüestió del moment, però, Durnwalder defensa el seu successor: “L’aliança amb la dreta, malgrat totes les precaucions que cal prendre, és el pas correcte. Perquè tot és més fàcil quan la coalició inclou gent amb amics a Roma; i perquè Meloni, que solia celebrar Mussolini com un gran estadista, fins ara ha complert totes les seves promeses.”
El temps ha curat més ferides del que era d’esperar? Al cementiri del municipi de Montan, a les terres baixes de la regió sudtirolesa, hi ha la tomba del nacionalista italià Tolomei, donada quan Mussolini encara vivia. Vestit amb una antiga toga romana i mirant al nord per, en les seves pròpies paraules, poder “veure l’últim alemany” fugir d’Itàlia Brenner enllà, jau l’home que alguns anomenen “el fosser del Tirol del Sud”.
Com que els seus estudis pretenien preparar el terreny per a l’annexió i demostrar que “la sacra terra de la pàtria italiana” s’estén fins a la frontera del pas del Brenner, la tomba de Tolomei ha estat l’objectiu de diversos atemptats. L’últim va ser l’any 1979, quan les despulles del vell feixista van quedar escampades per tot arreu i les van haver d’arreplegar i enterrar de nou en formigó. Durant molt de temps, persones amb idees afins a les seves dipositaven corones de flors al seu sepulcre.
Des d’aleshores els ànims s’han calmat. Als afores de Montan, però, on els parents llunyans de Tolomei encara tenen vinyes i un celler, s’erigeix la torre del Duce. Aquest edifici que duu el nom de Mussolini és, alhora, un record del passat i un testimoni impertorbable de la presència del poder feixista als cims i a les valls de les Dolomites.
Traducció de Laura Obradors