Vox ha aconseguit que el PP de Marga Prohens accepti fil per randa la seva pretensió de derogar la Llei de memòria democràtica, igual que passa a altres comunitats. El partit ultradretà clarament està enmig d’una ofensiva general contra el memorialisme, fruit del seu característic revisionisme històric feixista en relació amb els fets de la Guerra Civil i el franquisme.
Semblava que al PP illenc no li feia gens de gràcia que a les Illes Vox seguís la consigna general d’atacar el memorialisme al mateix temps que ho fa per tot arreu on pot. Pareixia que s’estimava més esperar i no encadenar polèmiques. Però la pressió de l’extrema dreta ha esvaït qualsevol resistència de Prohens. Les Balears seguiran el camí d’Aragó, Castella i Lleó, País Valencià i Cantàbria.
El PP balear ha acceptat, a la fi, la pressió ultradretana, també per aquest costat. Vox ha fet valer els set vots que el govern de Prohens necessita per tenir estabilitat. Dels 59 diputats que té el Parlament balear, el PP en disposa de 25; un altre —el del diputat únic de Formentera— sol arrenglerar-se amb el Govern, però no està clar que ho faci sempre al llarg de la legislatura; després existeix un trànsfuga de Vox que també fins ara ha donat suport al Govern, i, per tant, n’hi falten tres o quatre —en funció del que faci el formenterer— per arribar als trenta que marquen la majoria absoluta.
Vox i la memòria
Amb aquesta aritmètica parlamentària Prohens requereix que els diputats que té el partit d’ultradreta li donin suport. És l’única manera d’assegurar-se poder aguantar durant tot el mandat presidencial i la legislatura. Si el grup parlamentari de Vox es trenqués, com va passar el gener passat, al Govern li bastaria tenir assegurat el vot de tres o quatre, en funció del que faci el diputat formenterer. Aquella crisi en teoria s’havia solucionat, però ara ha tornat a esclatar.
La situació interna de Vox és d’inestabilitat crònica. El novembre partí al grup mixt un dels seus vuit diputats electes el mes de maig. Més tard, el gener, els altres set es dividiren entre dues faccions enfrontades —cinc rebels contra dos fidels a la central de Madrid—, però a la fi la intervenció de la cúpula espanyola forçà un acord de mínims entre les parts per dissimular i intentar fer veure que no hi havia una greu crisi. Ara ha revifat la tensió.
La setmana passada, la diputada Idoa Ribas anunciava que deixava el càrrec de portaveu parlamentària a la seva companya Manuela Cañadas, «amb l’acord de Madrid i el consens de tots els electes al Parlament», segons va dir. És difícil no veure-hi una relació directa amb els fets del mes de gener, quan les dues parts arribaren fins i tot als insults, però la nova portaveu, Cañadas, assegurà que «no estam davant de cap (nova) crisi».
Els set diputats comparegueren davant dels fotògrafs per donar imatge d’unitat. A primera vista podria semblar un èxit de la direcció espanyola encapçalada per Santiago Abascal, que, així, podria parèixer que controla la situació. Tanmateix, Cañadas és del grup dels cinc rebels que el gener desafiaren la central de Madrid. Per tant, les coses estan com estaven aleshores.
En aquells moments, Prohens i el PP demostraren una clara sintonia amb els rebels de Vox. Amb cinc trànsfugues el Govern tendria assegurada de sobres l’estabilitat per a tota la legislatura. Ara, davant la nova crisi interna dels ultres, es limità a dir que «l’estabilitat» està «garantida».
Els rebels, de moment, han acceptat l'estratègia espanyola de Vox i han forçat el PP balear a acceptar la derogació immediata de la Llei de memòria democràtica. Prohens fuig de qualsevol problema de relació amb Vox. Cal recordar que el gener d’enguany la direcció d’Abascal advertí Feijóo que, si a les Illes el Govern s’atrevia a suportar-se sobre el vot de «cinc trànsfugues» —cosa que hauria deixat en l'absoluta irrellevància els dos diputats de Vox fidels a Madrid—, ho consideraria «inacceptable». Una amenaça explícita.
Mentre no hi hagi un trencament definitiu del grup parlamentari de Vox, el Govern de Prohens no té marge de maniobra. Menys encara abans de les eleccions europees. Si el gener la direcció de Feijó no va voler forçar cap nova crisi de relació amb l’extrema dreta per mor de les Balears, menys ho voldria fer ara en plena voràgine electoral.
En aquest context, quan Vox va exigir fa dues setmanes al PP que s’aprovàs de forma immediata la derogació de la Llei de memòria democràtica enmig de l’ofensiva general contra aquestes normes, el PP de Prohens acceptà l’exigència ultradretana.
I perquè quedàs clar de qui és el protagonisme, el grup d’extrema dreta anuncià en solitari la presentació de la proposició de llei derogatòria i va treure pit perquè, a parer seu, és una norma legal «sectària», segons va dir la llavors portaveu Idoia Ribas.
Val a dir que a les Balears hi ha dues lleis memorialistes. La citada fou aprovada el 2018. L’altra és la de Fosses, de 2016, i aquesta no es tocarà. En el seu moment va tirar endavant amb el vot del PP. El partit conservador la deixà al marge del pacte de governabilitat amb Vox, en el qual s’assegura que els dos partits garantiran «la memòria entesa com a element integrador per a la reconciliació, combatent qualsevol intent dels que intenten utilitzar-la per dividir els espanyols». La ultradreta considera que és «dividir els espanyols» honorar la memòria dels que lluitaren per la democràcia republicana. I el PP s’ho envia.
El portaveu parlamentari conservador, Sebastià Sagreras, assegura que «la derogació és un acord d'investidura que va signar el PP amb Vox» i que «ho hem dit des del principi: el Partit Popular compleix amb els seus acords. Per tant, nosaltres donarem suport a la derogació de la Llei de memòria democràtica» que ha presentat Vox.
Els grups parlamentaris de l’oposició —el PSOE, Més per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem— reaccionaren immediatament en contra de la iniciativa de la ultradreta. Acompanyada de representants de l’entitat memorialista Memòria de Mallorca, registraren en el Parlament una iniciativa amb la qual insten el Govern a donar «continuïtat a les polítiques públiques de memòria democràtica i a no promoure la derogació de la Llei de memòria i reconeixements democràtics, tenint en compte que va ser fruit de l’ampli consens social i polític».
Així mateix, els partits esquerrans acordaren demanar al Govern espanyol de Pedro Sánchez que, tot d’una que s’aprovi la derogació de la citada norma, la recorri davant del Tribunal Constitucional. I que també posi l'actuació de PP i Vox en coneixement de les instàncies europees i internacionals. En contret, demana a l'executiu central que recorri a l'ONU perquè els relators sobre veritat, justícia i reparació i el relator d’execucions extrajudicials avaluïn la conformitat de la derogació de la norma memorialista illenca amb els compromisos adquirits per Espanya en matèria de drets humans.
El diputat del Grup Parlamentari Socialista, Omar Lamin, acusa el PP de deixar la fulminació d’aquesta normativa «en mans dels ultres de Vox», a pesar que els conservadors varen ser «coautors d’aquesta Llei»; no debades, l’esquerra «va acceptar més de 100 esmenes» del PP per eixamplar la majoria parlamentària.
Des de Més per Mallorca, la diputada Maria Ramon assevera que «el PP s’abraça a les idees de Vox per poder governar en solitari» encara que sigui a costa de derogar aquesta Llei, cosa que, a parer seu, «és inacceptable».
El portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, resumeix que amb la derogació esmentada el Govern de Marga Prohens demostra que «la cultura democràtica del PP és molt feble» i condemna les Balears a un escenari de «retrocés inconcebible a altres països amb una tradició democràtica més forta».
Cristina Gómez, l’única diputada d’Unides Podem, destaca que «el PP s’agenolla davant la ultradreta», tal com troba que ho demostra el fet que la derogació «no estava prevista al seu programa electoral» i que «el partit de la presidenta Prohens en va ser coautor» durant la legislatura passada. El que fa el PP ara, donant suport a la iniciativa ultradretana, és, a parer seu, ressituar-se «en posicions extremes i contràries a les normes de dret internacional i a resolucions de l’ONU, que indiquen clarament que només hi pot haver concòrdia quan totes les víctimes, no només les d’un bàndol, han estat reconegudes i reparades».