Les particularitats de l'esdevenir històric al nostre Estat ha provocat que molts personatges que van ser protagonistes de l'escena política en el període previ a la guerra civil espanyola hagen quedat ocults durant molt de temps sota capes de por, desídia i menysteniment institucional. Matías Sangüesa Guimerà, alcalde de Morella des de 1931 a 1934 i president de la Diputació de Castelló des de 1936 a 1937 és un d'aquests personatges. Un home de poble, inicialment dedicat a la compra i venda de porcí que acabà convertint-se en un referent de Izquierda Republicana a les comarques del nord del País Valencià.
Ara, un llibre editat per la Diputació de Castelló tracta de posar llum sobre la personalitat d'aquest polític d'origen humil. Matías Sangüesa Guimerà. Una vida al servei del poble és el títol d'un llibre coral que ha estat coordinat per Pep Querol i que no hauria vist la llum sense l'espenta del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló (GRMHC) i de l'Ajuntament de Morella. En aquest volum, que es presenta aquest dilluns a les 18 hores a la Diputació, han participat el mateix Pep Querol, Maribel Peris, Francisco Mezquita, Juan Luis Porcar, Teresa Armengot (aquests darrers quatre, membres del GRMHC), així com Carles Ripollés i els descendents de Matías, Marc Sangüesa i Jordi Tàrrega. El llibre compta amb un pròleg de qui fora President de la Generalitat i alcalde de Morella, Ximo Puig.
Es tracta, doncs, d'un llibre calidoscòpic, que permet contextualitzar la figura de Matías Sangüesa en el convuls primer terç del segle XX, fins el moment de la seua mort, el desembre de 1937, durant el post-operatori d'una cirurgia. Un home que va començar militant en la Unió Liberal però que va acabar recalant a Izquierda Republicana, tot fent gala d'unes decidies conviccions socials i polítiques a favor de la justícia social. Ho feu, a més, en un context rural, majoritàriament conservador.
"Fou una persona autodidacta que, pràcticament sense formació, pràcticament va liderar una organització política republicana al nord de Castelló", explica Jordi Tàrrega, nét i un dels coautors del llibre, per qui la publicació del llibre representa la culminació de "més de quinze anys d'investigacions col·lectives".
Com a alcalde de Morella, Sangüesta Guimerà, qui havia nascut l'any 1885, impulsà reformes per a democratitzar la vida pública i política del municipi i va establir la celebració d'un ple municipal setmanal, per facilitar la participació dels seus veïns. Com a dirigent d'Izquierda Republicana va impulsar el 1931 el Manifest de Morella, en el qual exigia el sanejament del govern i de la vida municipal. El finançament i la gestió del deute, junt a la transparència en la gestió i en la despesa pública foren altres de les seues preocupacions. Posà també el seu empeny en obrir noves escoles -a l'Hostal Nou i als Llivis- que donaren cobertura als molts xiquets repartits pels masos de Morella.
Com a president de la Diputació de Castelló feu palesa la seua preocupació per la millora de les condicions de vida de la classe obrera. Malgrat la complicada situació econòmica, va aprovar mesures com ara l'assegurança obrera del personal auxiliar obrer, l'augment d'una pesseta diària del sou dels caps de colla i peons. Ja iniciada la guerra, seua fou la iniciativa de guardar els tresors artístics nacionals de la província, tot dipositant-los al Museu Provincial.
Mort el desembre de 1937, Sangüesa Guimerà no va viure el desenllaç de la guerra. "És segur que l'hagueren mort", aventura el seu nét, Jordi Tàrrega. Els altres dos alcaldes republicans que tingué Morella, de fet, van ser represaliats i assassinat. Els feixistes, tanmateix, s'acarnissaren amb la seua família, a qui privaren dels seus béns i sotmeteren a l'ostracisme social. El llibre que aquest dilluns es presenta a Castelló és, també, un acte de justícia envers la seua família.