Les principals destinacions turístiques de les Illes començaren a obrir massivament les portes durant el març, per tenir-ho tot preparat per a les festes de primavera de finals de mes. L’afluència de visitants durant aquest període festiu no fou tan alta com quan cau en abril, que sol fer més bon temps. Així i tot, hi ha alta satisfacció empresarial perquè l’ocupació de l’aproximadament 70% d’oferta hotelera oberta va estar al voltant del 65% de mitjana, amb puntes de quasi el 85%, com a la platja de Palma.
No hi ha dades oficials encara de l’ocupació durant les festes ni de tot el març, però l’optimisme dels hotelers i d’altres empresaris turístics és enorme. No debades, els dos primers mesos de l’any han estat —un any més— de rècord: arribaren a l’arxipèlag 353.718 turistes internacionals, el 14,3% més que l’any passat, segons les dades de l’Estadística de Moviments Turístics en Fronteres, recollides per l’INE.
Tot indica que les dades de març i abril seguiran la mateixa tònica, és a dir, que superaran les marques de 2023. Quan comenci el maig, que és el mes en què tradicionalment s’iniciava la temporada alta, tota la disponibilitat hotelera estarà oberta i en ple funcionament, amb ocupacions prou importants.
Les dades parcials d’aquest principi d’any mostren que el 2024 pot deixar prou enrere els rècords anteriors d’arribades de turistes a les Illes. El 2022 es recuperà la xifra dels 16,5 milions de 2019 —l’any anterior a la pandèmia—; el 2023 es va arribar als 17,8 milions, i per a enguany es poden superar els 19,5 milions, tal com auguraren les previsions fetes pel operadors de viatges durant la Fira Internacional Turística de Berlín, celebrada entre el 5 i el 7 de març.
Manca de treballadors
L’optimisme empresarial hoteler, però, té una ombra negra en forma de seriosa preocupació: la manca de treballadors. Les dades de l’atur laboral indiquen que s’ha arribat gairebé a la plena ocupació. El nombre de persones inscrites a les llistes oficials de buscadors de feina durant la temporada alta és la més baixa de la història, i de mitjana és inferior als 30.000. I, per contra, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social va estar els mesos punta de l’any passat per sobre dels 600.000. Enguany, s’espera que passi dos quarts del mateix. La taxa d’atur es manté per sota del 5%. És a dir, el que se sol considerar tècnicament com a plena ocupació laboral.
El panorama hauria de satisfer a tothom. Però no és així. «Hi ha seriosos problemes per cobrir places amb bons professionals», contava a aquest setmanari durant les festes passades una advocada relacionada amb el món turístic mallorquí. Explicava que en alguns hotels del més alt rang —quatre i cinc estrelles— el personal que s’ha de contractar pateix evidents carències de formació professional. «Així com puges de categoria, més es nota, i aquesta temporada serà igual o pitjor que la de l’any passat».
La presidenta de la Federació Hotelera de Mallorca, María Frontera, ha reconegut el problema i que l’únic camí per intentar solucionar-lo és incrementar «la qualitat de l’oferta d’ocupació», és a dir, augmentar sous, millorar condicions... No passa només a l’hoteleria. «En línies generals, a les Balears falten treballadors en tots els sectors productius», deia el mes de febrer passat.
De moment, la millora general de l’oferta de feina no ha arribat, i per a enguany els càlculs que fan les diferents associacions empresarials és que a les Illes hi ha almenys 10.000 llocs de feina sense cobrir i al voltant d’uns altres 70.000 que ocupen persones sense la capacitació requerida. La Fundació Impulsa Balears —dedicada a l’anàlisi econòmica— assegura que la situació és prou pitjor: xifra en el 32% els llocs de feina ocupats per treballadors amb infraqualificació professional.
Per què passa això? Tothom —empresaris, sindicats, partits polítics, associacions...— hi estan d’acord: els caríssims preus de l’habitatge aturen la immigració que hauria de cobrir el dèficit. Les associacions civils alerten, a més, d’un altre problema: els sous que es paguen en moltes de les feines no són suficients per fer front a l’alt nivell de vida, amb uns preus altíssims.
Per intentar solucionar la falta de mà d’obra, molts d’hotels han destinat enguany algunes de les seves habitacions a allotjar treballadors arribats a les Illes des de la Península per fer la temporada alta. Si no ho fan així, els resulta impossible contractar les plantilles que necessiten. Sobretot a Eivissa, on el lloguer d’una habitació en un pis compartit pot sortir fàcilment per més de 1.000 euros al mes i fa que no surti a compte acceptar el contracte laboral.
Tal com deia la presidenta de la federació hotelera esmentada, el problema és general, però, és clar, els sectors més afectats són els dos punters: primer, el turístic i, en segon lloc, el de la construcció.
L’Associació de Constructors de Balears alertava fa dues setmanes que la situació del seu sector és prou difícil per mor de la manca de mà d’obra. Aquests empresaris es mostraren «desesperats» davant la impossibilitat de trobar treballadors «qualificats i sense qualificar». Xifren en uns 7.000 els llocs de feina que no es cobreixen a la construcció. Les 280 empreses associades reclamen mesures de les administracions per assolir «habitatges a preus assequibles» per als treballadors, perquè, si no, la situació anirà «empitjorant» els pròxims anys. A parer seu, la manca de personal fa que el volum de construccions potencials que es podria fer no es faci, cosa que agreuja encara més el problema de la manca d’habitatge. L’Associació de Constructors aposta perquè les institucions s’impliquin a assolir que les dones s’incorporin a la feina a les obres com una manera de pal·liar la manca de mà d’obra del sector, alhora que «els més joves» haurien d’assegurar el «relleu generacional», que ara per ara està en perill.
Els sindicats adverteixen que les receptes que les empreses i associacions patronals volen fer servir no són la solució per a un problema que és estructural. José Luís García, secretari general de CC.OO. a les Balears, assegurava en la presentació d’un estudi sobre el mercat laboral a les Illes que la qüestió de fons que han d’assumir els empresaris és que a l’arxipèlag es pateix un model productiu pervers i que, «si no hi ha transferència dels beneficis (empresarials cap als treballadors), fins i tot ells acabaran per sofrir les conseqüències perquè no tendran prou mà d’obra». Que és el que justament està passant, un fenomen que, al seu entendre, es pot intensificar enguany i en el futur més immediat si no hi ha un increment general del benestar de la massa laboral baleàrica.
L’anàlisi que fa el sindicat majoritari a les Illes és que el model productiu té dos problemes estructurals molt greus. El primer és que, si bé és vera que genera molts de llocs de feina, el tipus d’activitat majoritària «és de baixa qualitat», és a dir, que es paguen sous insuficients en relació amb el cost de la vida a l’arxipèlag. En segon lloc i com a conseqüència, el «creixement econòmic» que existeix «no es tradueix en un creixement del benestar social», és a dir, hi ha més rics, hi ha molta més feina que en el passat, però el nombre de persones amb problemes per arribar a finals de mes no para de créixer.
Les dades que maneja la Xarxa per a la Inclusió Social (EAPN, European Anti Poverty Network) van en la mateixa línia. Segons les de l’any passat, fins a la meitat de la població balear experimenta problemes per arribar a finals de mes i necessita algun tipus d’ajuda per pagar les factures, la hipoteca i el lloguer o per fer front a una despesa extraordinària.
Sobre una població d’1,2 milions de persones, això significa que unes 600.000 estan en aquesta situació. I encara és més preocupant el fet que fins a 252.000 baleàrics estaven l’any passat en risc de pobresa a pesar de tenir feina, una cinquena part de la població total. Segons l’anàlisi que fa aquesta ONG, «l’increment del cost de la vida (a les Balears) i sobretot el preu de l’habitatge» està fent «pobra a gent que abans mai havia experimentat dificultats per viure dignament».
El model productiu de les Illes està batent rècords de nombre de turistes, de despesa turística, d’ingressos econòmics empresarials..., però les mancances del sistema l’estan fent entrar en una crisi fins ara oculta i molt greu: les esplendoroses xifres econòmiques no es tradueixen en major nivell de benestar social, sinó tot el contrari, degut a les conseqüències negatives del creixement econòmic —augment del cost de la vida i sobretot de l’habitatge—, les quals comencen a actuar contra els interessos empresarials en forma de la manca de mà d’obra.