L’esquerra balear va arribar al poder el 2015. Aquell any visitaren les Illes 13,8 milions de turistes. Segons deien aleshores Més per Mallorca, Més per Menorca i Podem, el pacte amb el PSOE havia de suposar el canvi de model turístic, és a dir que no arribessin a les Illes tants de visitants i el sistema, per tant, fos sostenible. El 2023, l’any de sortida del Govern d’esquerres, arribaren a Balears 17,8 milions de turistes. L’increment, en els vuit anys, va ser del 29%. Durant els primers quatre anys de la coalició governamental progressista, la Conselleria de Turisme fou gestionada per Més per Mallorca, un període durant el qual es varen legalitzar més de 100.000 noves places turístiques: 128.000 segons Informe Mar Balear, 115.000 segons l’actual Govern del PP i 109.000 segons el grup ecologista Terraferida. En els quatre anys segënts gestionà el turisme el PSOE, arribant al cim del nombre de visitants.
El 2022 el Govern de Francina Armengol aprovà una moratòria de noves places turístiques per a quatre anys. I el Consell de Mallorca eliminà la possibilitat de passar 15.000 places potencials a reals. De moment l’actual Executiu de Marga Prohens ha respectat la moratòria, però ja ha advertit que només serà fins a l’aprovació d’una nova llei del Turisme, que encara no té data. Tot indica que la moratòria no exhaurirà el termini previst de vigència.
Ara Més per Mallorca, des de l’oposició, reclama novament un canvi de model. Aquest setmana exigí a l’equip de Prohens «mesures estructurals, de decreixement i diversificació econòmica» per fer front a la massificació turística que cada any pateixen les Illes, amb protestes socials incloses des de 2017, sota el Govern d’esquerres.
La diputada sobiranista Maria Ramon digué dimarts passat, durant la sessió de control al Govern, que «les males temporades turístiques» no són les definides per un escàs nombre de turistes sinó tot el contrari i que qui les pateixen són «els residents» i que cada any «comencen més prest». Una creixent saturació que al seu entendre suposa un impacte negatiu sobre els recursos naturals, el territori i la vida dels ciutadans. Per tot això, explicà, el seu partit pensa ara que cal imposar mesures en el sentit contrari al del «creixement desbocat i sense límits».
Ramon assegurà que en aquests moments els residents «ja no podem anar a les platges, circular pels carrers o tenir un ca nostre a preu digne» per mor del boom turístic d’aquests últims anys. I atès que les Illes són «un territori fràgil» es necessiten mesures contundents per preservar «els recursos naturals, el territori o el compromís amb els nostres pagesos». Criticà, entre d’altres aspectes negatiu del model turístic, l’excessiu consum d’aigua -«si permetem que els visitants es rentin els peus tres vegades durant el matí, es passin per aigua dolça cada vegada que surten de nedar o que es dutxin dos pics per dia a l'hotel, no hi haurà campanya que valgui» que funcioni per estalviar aigua- i el gran volum de residus durant la temporada alta -més de 100.000 tones- per arribar a la conclusió que «el decreixement turístic i la diversificació econòmica són l'únic camí» per tenir «un present i un futur que valgui la pena viure».
Per la seva banda, el diputat del PSOE Llorenç Pou també exigí al Govern balear conservador -que porta deu mesos en actiu- que lluiti contra la "massificació" que la gestió al front de la Conselleria de Turisme del seu company Iago Negueruela aconseguí elevar fins als citats 17,8 milions de visitants.