Albert Mestres volia traduir La carta del Mont Ventós de Francesco Petrarca i l’editora d’Angle, Rosa Rey, l’ha convençut per escriure un llibre sobre ascensions o descens a indrets sagrats: Els llocs de l’ànima (Angle, 2024). Hi és Petrarca, però també el Canigó que puja Pere el Gran —segons Salimbene Parmigiano—, l’Etna que puja Adrià —segons Eli Espartià—, el Randa de Ramon Llull (Llibre d’Evast e Blanquerna), l’Yr Wyddfa (o Snowdon) de Wordsworth, el Gassan de Matsuo Bashõ, el Calvari d’Isabel de Villena (Vita Christi) i el Canigó —ara sí— de Jacint Verdaguer. Alguns han estat escalats, i traduïts, per Mestres.
Però també s’ha de triscar per tornar de l’infern, i Mestres inclou els descensos al submón d’Ixtar (Babilònia) i Ulisses (Odissea d’Homer) o les portes a l’infern situades a Cumes (illa de Procida), segons l’Eneida; a Sils (Selva), segons fra Francesc Canet (Pere Portes) o Snaefellsjökull (Islàndia), segons Verne al Viatge al centre de la terra. Gran viatge, Rey.