Sonen altra vegada els tambors de guerra per tota Europa. I en aquest context, de cop i resposta, Maó s’ha convertit en objecte de desig militar. Segons es va saber durant les passades festes de primavera, l’OTAN utilitza de forma puntual el port de la capital menorquina com a base, com ha passat ara en una maniobra naval de l’organització atlàntica.
Tot d’una de ser coneguda la presència militar de l’OTAN Podemos registrà al Congrés una sol·licitud de compareixença perquè la ministra de Defensa, Margarita Robles, doni «explicacions sobre la utilització o el possible ús del port de Maó a Menorca com a base d'operacions de l'OTAN». El diputat neocomunista Javier Sánchez Serna criticàque «el Govern de Sánchez hagi posat a disposició Maó per a una operació dissenyada per ajudar Israel i els seus aliats enmig d'un genocidi». Titllà de vergonya que l'Executiu socialista i de Sumar restés importància a fet dientque «Maó no és una base permanent sinó puntual».
A Menorca, Més també protestà i en el Parlament balear l'única representant de Podemos -justament per la mateixa illa-, Cristina Gómez, ha presentatuna Proposició no de Llei per instar el Govern a «mostrar el rebuig a la utilització del Port de Maó pels vaixells de l'OTAN», així com diverses «iniciatives dirigides al Govern de l'Estat i especialment al Ministeri de Defensa» que inclouen l'exigència del cessament de la «col·laboració en l'escalada bèl·lica i armamentística en què està sent imbuïda Europa a instàncies dels EUA».
Un comunicat del ministeri de Defensa explicà que no hi ha cap novetat, respecte al paper militar de Maó, «més enllà del seu paper actual com a port puntual d'escala per a les flotes permanents de l'Aliança». O sigui: sempre ha estat a la seva disposició. Dit d’una altra manera: quan l’OTAN necessita Maó, el té.
La diferència actual amb qualsevol moment del temps transcorregut d’ençà que Espanya fa part d’aquesta organització militar -des de 1982- és que els tambors de guerra tornen sonar arreu d’Europa. La mateixa ministra Robles va dir recentment -el 17 de març-, en una entrevista a La Vanguardia, que «l’amenaça de guerra és absoluta i la societat no n’és del tot conscient».
Si la ministra del ram militar parla amb aquesta contundència, que està en sintonia amb altres missatges que per l’estil han llançat diferents governs europeus, no pot estranyar que l’OTAN estigui posant a punt totes les seves disponibilitats, inclosos els ports que en el Mediterrani són d’ús estratègic. Entre els quals s’hi troba el de Maó.
El papel de la capital menorquina per a armades de diferents països en moments de tensió bèl.lica internacional ha estat força important. Ho fou durant el XVIII per als britànics i francesos i, sobretot, ho va ser per als Estats Units a principis del XIX. En efecte, com aquest setmanari ja ha explicat en alguna ocasió, Washington pactà el 1815 amb Madrid la creació d’una base estable per alMediterranean Squadron -la força naval que assegurava el comerç a la zona contra els atacs dels pirates dels pseudoestats berberescos- que perllongà la seva activitat a l’illa durant quaranta anys i que, a més, fou la primera instal.lació militar fora de les fronteres dels Estats Units. El 1855 la U.S Navy canvià Menorca per Gènova i Sicília. Però a Maó encara hi ha el vestigi de la seva estada. En un petit cementiri—el dels anglesos, per haver estat construït pels britànics, tal com el coneixen els menorquins— s’hi poden veure les vint-i-vuit tombes de marinesi mariners nord-americans que moriren durant els dos conflictes amb els pseudoestats de Barbaria.
És un bon record del caràcter geoestratègic del port de Maó en el Mediterrani occidental. I novament ho fou quan, durant la guerra entre Espanya i Estats Units pel control de Cuba (1898), la premsa europea donà per segur que una flota ianqui atacaria i envairia les Balears per disposar, entre d'altres, del port de la capital menorquina.
Amb aquests antecedents no estranya que ara, quan tornen sonar els tambors de guerra, l'armada de l'OTAN intensifiqui la seva presència a Menorca.