El Govern balear, del PP amb suport parlamentari de Vox, podria aprovar de forma immediata la reforma legal que derogaria la condició de requisit del català per accedir a la funció pública. Així si més no ho va avançar aquesta setmana el diari de Palma Última Hora.
Cal recordar que el PP ha fugit en reiterades ocasions d’expressar quina és la seva postura exacta al respecte d’aquesta mesura que els ultradretans volen imposar. Els conservadors s’han estimat més fins ara defensar, això sí, que cal estudiar «cas per cas» per prendre una decisió i posen d’exemple del que volen fer a l’administració pública en general el que han fet amb les feines de metges i infermers a la sanitat pública. És a dir, eliminar el requisit -i deixar el català com a simple mèrit- allà on ells consideren que «millora» el servei per un motiu o un altre.
Segons havien deixat entendre els portaveus del PP no es tractaria «en cap cas» d’una mesura general que eximís del requisit a tot aquell que optàs a un lloc de feina públic. Però ara, segons la revelació del rotatiu esmentat, el Govern s’ha avingut a fer gairebé el contrari: és a dir, a eliminar el requisit de forma general i només mantenir-lo per a casos concrets, com per exemple en tots els llocs de feina que hagin d’atendre al públic. A tal efecte, PP i Vox estarien a punt de pactar la classificació de les places laborals i com queda l’exigència de català per a cada una de les quals.
Amb posterioritat a la publicació, el Govern ha negat que es plantegi una eliminació general del requisit i ha recordat que l’únic que val al respecte és el pacte de governabilitat que signaren PP i Vox el juny de l’any passat. El qual es refereix a la degradació legal del català a la sanitat i respecte a tota la resta de l’administració pública diu que s’hi assegurarà «el desenvolupament normatiu corresponent per garantir que el desconeixement del català no penalitzi en l’accés a la funció pública» i que es derogaran les normes que «impedeixin el bilingüisme i la llibertat d’elecció de llengua en els tràmits i comunicacions amb l’administració».
La reacció de Més per Mallorca davant la publicació de la noticia va ser immediata. El partit sobiranista cridà aquesta setmana «a la mobilització en defensa de la llengua catalana» i anuncià «accions socials, polítiques i judicials si el Govern elimina el requisit de català a la funció pública i es continuen eliminant drets lingüístics».
El líder de la formació, Lluís Apesteguia, es mostrà força irritat: «Qui se pensen que són per atacar la gent? Qui se pensen que són per atacar els drets de les persones que vivim en aquest país? Qui se pensen que són per atacar el dret bàsic d’expressar-nos en la nostra llengua sense que ningú ens pugui obligar a canviar-la perquè no l’entén?. Reaccionarem amb totes les eines que tenguem a l’abast».
Segons interpreta Més, «quan s’elimina el requisit del català a una sola plaça de la funció pública s’està castellanitzant tota l’Administració, perquè si el gruix dels funcionaris coneixen les dues llengües cooficials i uns quants funcionaris només en coneixen una, en quina llengua treballarà l’Administració?».