A La casa tapiada (Comanegra, 2024) Julià de Jòdar recupera testimonis dels que van conèixer el seu personatge/alter ego Gabriel Caballero, protagonista de la trilogia L’atzar i les ombres. Un d’ells narra com Caballero va presenciar la pallissa de l’escriptor i periodista Fèlix Fanés a les revoltes estudiantils de la UB: “El Gabriel, a qui se’l coneixia com el Mosqueter, em va explicar que ell era al Paranimf quan els provocadors dels ‘chechos’ [Comités de Huelga Estudiantil - Comités de Huelga Obreros] van agredir els escassos militants de Bandera Roja de Lletres, perquè el gruix de la seva gent era a Econòmiques donant suport al seu líder, Solé Tura, que hi feia una xerrada; i em va dir que havia recollit de terra les ulleres del cap dels Bandera, en Fèlix Ibáñez, a qui els ‘chechos’ havien clavat una pinya, i que es va exiliar a París arran de l’estat d’excepció canviant-se el nom de passada (Fèlix Fanés per a la posteritat)”.
Fèlix Fanés signava l’any passat un dietari molt sucós —ple d’històries del passat llunyà i no tan llunyà— titulat La cinta vermella (EnSiola, 2023). Ell recordava la pallissa que havia rebut, en una altra ocasió, a París, Jordi Solé Tura. Era a casa de Manuel Castells amb l’altre líder de Bandera Roja, Jordi Borja (però el geògraf estava ben amagat i no el van trobar). “Algú va trucar a la porta del pis de Castells. Eren un parell d’individus armats amb pistoles que es van precipitar dins de la casa repartint trompades. De seguida, va quedar clar que buscaven els dos Jordis, tot i que, esverats com anaven, només en van trobar un, Solé Tura, a qui van atonyinar mentre l’amenaçaven de liquidar-lo allà mateix. Les acusacions eren ‘revisionista’ i ‘traidor a la clase obrera’. Però, a qui volien trobar sobretot era a l’altre Jordi, el Borja, de qui deien, ‘el otro es peor’”.