El tàndem de guionistes argentins format per Gastón Duprat i Mariano Cohn han aconseguit que molts espectadors estiguin pendents de veure quina serà la seva propera comèdia. Hi ha dos grans motius per fer-ho: la divertidíssima El encargado (que ja vam recomanar en aquestes pàgines) i la també la deliciosa Nada (que també vam recomanar en el seu moment). Afortunadament, aquest tàndem també està en un moment molt prolífic. Aquest anys s’estrenen dues sèries noves, i la primera ja ha arribat a Disney+. Es tracta de Coppola, el representante, una sèrie on es fixen en una figura real, la de Guillermo Coppola, que va ser el representant de Diego Armando Maradona. Encara que es tracti, aparentment, d’una ficció biogràfica, de seguida es fa evident que als guionistes no els interessa ben bé fer un recull dels moments més interessants de la seva vida. De fet, pràcticament sembla que hagin triat Guillermo Coppola per portar-lo al seu terreny. És a dir, per convertir-lo en un dels seus personatges. Així, la comèdia esdevé ràpidament un retrat del gran entabanador, un home que va viure una vida de luxe i va guanyar molts diners sense tenir cap mèrit més enllà de saber utilitzar el nom de Maradona per obtenir negocis impossibles.
Ja al primer episodi negocia amb el propietari de Ferrari que li vengui un testarossa de color negre i demostra que fer un pols amb ell és veure com et van doblegant el braç sense que puguis fer res per evitar-ho. La idea de Maradona, la seva influència, el seu poder, el seu caràcter imprevisible, el seu estatus de llegenda i d’inspiració, són utilitzats ara cap a un costat, ara cap a l’altra, fins que tothom faci el que ell vol. I en el procés, és clar, endur-se un tall del pastís de tots els negocis que tanca. És un venedor d’enciclopèdies d’alt nivell, amb la diferència que, en comptes de llibres, ven al que en aquell moment era el millor futbolista del món. Els guionistes aconsegueixen aglutinar en el personatge dues de les característiques de les seves sèries prèvies: Coppola és un manipulador fred i sense escrúpols, com també ho és l’Eliseo d’El Encargado, capaç de semblar amable quan t’està traint; i també un bon vivant, com el Manuel Tamayo de la sèrie Nada, amb qui també comparteix el fet de no poder imaginar una vida sense tots aquests luxes. Sent un compendi de tots dos personatges, Coppola agafa distància sobretot en les seves relacions amb les dones, on gasta el narcisisme d’algú que es creu al cim del món. Encara que, de fet, ell sigui només un representant.
Aquest paper al darrere de l’altre queda com clar a través de l’absència de Maradona, que no apareix en tota la sèrie. Una decisió molt intel·ligent per part dels guionistes, ja que fa visible el fet que Coppola aconsegueix tot el que aconsegueix a cop de vendre una idea que ni tan sols és present, a qui ni tan sols veu gairebé mai. La interpretació de Juan Mijunjín és perfecta per al paper i redunda en l’habilitat del personatge de vendre l’èxit i en la seva manca d’escrúpols. Per contra, a la sèrie li costa apropar-nos el personatge i que ens l’estimem. Els intents de mostrar-ne una cara humana (com a Nada) resulten fallits, i tampoc hi ha una injustícia que justifiqui adherir-nos a les seves manipulacions (com a El Encargado). Aquí on els guionistes no aconsegueixen la barreja de comèdia i humanitat de les sèries prèvies. Coppola acaba sent més aviat un personatge esperpèntic, caricaturesc, divertit en molts moments però en última instància fred i distant, sense aquella capacitat màgica de ficar-se l’audiència a la butxaca.
Coppola, El Representante
Creadors: Mariano Cohn i Gastón Duprat
Repartiment: Juan Mijunjín, Mayte Rodríguez
Minisèrie: 6 episodis
Plataforma: Disney+