El punt de trobada és un cafè en un racó del barri antic de Riga, la capital de Letònia. Katja arriba puntual, dona un cop d’ull al local, molt concorregut, i fa marxa enrere: “Massa orelles”. El que busca, ho troba uns carrerons més enllà: un cafè no gaire animat.
Katja, desconfiada i que realment té un altre nom, és experta en tecnologies de la informació i pertany a la minoria russòfona de Letònia. Des que Rússia va atacar Ucraïna, molts ciutadans russòfons es veuen inquietats per la por. Se senten sospitosos de simpatitzar amb el Kremlin, com si fossin cavalls de Troia de Putin.
Al cafè Katja explica el que li ha passat a la seva cosina. És quan ensenya un escrit de la Direcció d’Afers de Ciutadania i Migració, en què el ciutadà Igor Popow “ha d’abandonar Letònia de forma immediata per la protecció de la seguretat nacional”. Haurien conduït a aquesta decisió els seus contactes no especificats “amb els serveis de la Federació Russa i la seva posició lleial respecte de les activitats militars” de les tropes del Kremlin.
“Poc després hi havia dos agents dels serveis secrets a la porta de casa seva”, diu Katja. “Només li van donar una hora per fer la maleta, després va ser portat a un centre de prop de la ciutat de Rezekne, on ja hi havia altres persones que esperaven l’expulsió forçada; l’endemà van prendre rumb cap al pas de Terehova i van passar a Rússia.” Des d’aleshores, aquest soldador qualificat de 52 anys, casat i amb dos fills, viu a l’imperi de Putin.
Katja diu que el seu familiar no ha destacat mai pel seu activisme polític. Sembla que aquest exrecluta soviètic era a la llista negra dels serveis secrets.
Els russòfons representen el 30% de la població letona i superen amb escreix el mig milió d’habitants, dels quals uns 50.000 tenen la ciutadania russa. En bona mesura, són descendents d’aquells russos, ucraïnesos i bielorussos que sota la dictadura de Ióssif Stalin es van establir en gran escala a Letònia des d’altres parts de la Unió Soviètica. Alhora, Stalin va fer deportar desenes de milers de ciutadans de la república bàltica a centres de Sibèria. Després de la caiguda de la Unió Soviètica, Letònia va declarar que 700.000 dels seus habitants “eren ciutadans no letons” sense dret a votar. La justificació fou que els afectats o els seus avantpassats no eren “letons reals”. D’ençà d’això han estat apàtrides.
El 2022 el Govern de Riga va endurir la legislació i va començar a imposar de forma rigorosa la preferència de la llengua, la cultura i la historiografia letones. Els russòfons que es negaven a aprendre el letó i que, segons el Govern, són potencials agitadors polítics tenen l’amenaça de sancions: des de l’exclusió de la funció pública fins a la retirada dels permisos de residència i la deportació forçada a Rússia.
El Govern letó intenta prescriure del dia a dia tot allò que, per poc que sigui, recordi Rússia. L’agost de 2022 es va enderrocar el monument a la victòria soviètica, record de la “gran guerra patriòtica” contra els feixistes de Hitler. Això fou una ofensa per a molta gent que, cada 9 de maig, recorda en aquest lloc els seus familiars i avantpassats caiguts. “La vostra era s’ha acabat”, va comunicar el ministre de Defensa a la comunitat russòfona del país.
Ja fa temps que Rússia 1 i altres canals de televisió russos no es poden veure a Letònia. El 2022, 166 docents van ser acomiadats per manca de competències en llengua letona. D’ençà del mes de setembre, els cursos de primer i quart de primària, i de primer de secundària, només es poden impartir en letó. El canvi en la resta de cursos s’ha de dur a terme pròximament.
Mentrestant, la meitat de la població russa de Letònia ha rebut una carta de l’Estat. Qui vulgui renovar el permís de residència ha de certificar en un test coneixements bàsics de llengua letona i declarar-se lleial als valors fonamentals d’aquest país membre de la UE, punt on s’inclou respondre a la pregunta: “Condemna vostè la invasió russa d’Ucraïna?”. Més del 60% dels que finalment hi van participar van suspendre el primer intent de la prova d’idioma.
Per bé que les expulsions forçades de Letònia com en el cas del cosí de Katja són fins ara l’excepció, la inquietud entre la població russòfona és considerable. Fins al desembre, més de 3.500 permisos de residència haurien estat rebutjats, la qual cosa pot comportar la pèrdua d’accés al compte bancari, les prestacions socials i la pensió.
En la majoria dels casos problemàtics es tracta de persones d’edat avançada que tot just en les dues darreres dècades han obtingut la ciutadania russa (després d’una intensa campanya per part del Kremlin), perquè, d’aquesta manera, ja als 55 anys, obtenien una pensió addicional. Altres van optar per Rússia, perquè, al cap i a la fi, volien com a mínim tornar a ser ciutadans d’un estat. Aquestes persones no han viscut mai a Rússia.
El fet que la República, que només té 1,9 milions d’habitants i està protegida sota el paraigua protector de la pertinença a l’OTAN i a la UE, estigui tenint un tracte tan dur vers una minoria va portar el president rus Vladímir Putin a comentar amb ira al desembre que el tracte “brut” envers els seus compatriotes no portarà cap mena de benedicció als letons.
Està Letònia sota l’amenaça d’un escenari com el del 2014 al Donbàs o a Crimea, on les tropes del Kremlin van entrar amb el pretext de protegir la població russòfona?
“Calculo que, del total de ciutadans amb arrels russes, el 10% estarien disposats a ajudar en cas d’una invasió per part de Rússia”, diu Janis Sarts, director del Centre d’Excel·lència de les Comunicacions Estratègiques de l’OTAN a Letònia. En el marc de les maniobres de l’OTAN Steadfast Defender, que simulen un atac de Rússia, s’està provant des del 26 de febrer l’emergència amb la maniobra Crystal Arrow. Aquests exercicis, però, no tindrien res a veure amb una amenaça imminent. “Només són unes pràctiques, no vol pas dir que aquest any o el que ve esclati la guerra.”
“Per entendre el que està passant en aquest país, només cal donar un cop d’ull al meu barri”, diu Inguna Potetinova. Aquesta antropòloga viu a la trista Kengarags, a la rodalia de Riga, d’uns 45.000 habitants, majoritàriament russòfons, que habiten blocs de fins a 12 pisos.
Potetinova, d’ètnia letona, denuncia que tot aquell que a Letònia es posicioni a favor dels russòfons rep insults com ara “rossinyol de Putin” o “ruixista”, una mescla de rus i feixista. D’ençà que investiga de forma crítica la situació d’aquesta minoria i des que publicà No els importem una merda, també s’ha tornat sospitosa de no ser lleial al seu país. Explica que el seu marit, russòfon, ha estat escridassat mentre comprava i se li ha dit que hauria de fer les maletes i agafar un tren cap a Rússia.
“Tot sembla que hagi de ser blanc o negre, és alarmant”, diu Potetinova mentre camina amb pas ferm pels carrerons desoladors del seu barri. La seva recerca hauria provat que “a Letònia fa dècades que la paraula rus no només es refereix a un grup ètnic, sinó també a un trauma col·lectiu, un sofriment i una ruïna. Els russòfons són vistos com una part del llegat del poder d’ocupació soviètic”.
Un trajecte de tres hores en tren separa Riga de Daugavpils, al sud-est de Letònia i segona ciutat més gran del país. Aquí, no lluny de la frontera amb Lituània i Bielorússia, en una de les regions més pobres d’Europa, el 80% de la població és russòfona.
L’any 2016, la BBC va situar Daugavpils al primer pla amb el documental de ficció World War Three: Inside the War Room. S’hi podien veure rebels russòfons arrancant banderes letones i de la UE dels pals, cridant “Rossija” i plantejant la pregunta als estrategs occidentals sobre com es respondria a un atac nuclear rus.
El reportatge especulatiu de la BBC sobre una tercera guerra mundial va anar com l’anell al dit als mitjans estatals russos. Donava la imatge d’una OTAN no totalment preparada per a la defensa, segons assegurava amb entusiasme TV Zvezda, el canal propagandístic del Ministeri de Defensa rus. A Daugavpils, aquests titulars causaven poca alegria.
Ara bé, què és el que pensen en realitat els russòfons de Daugavpils?
Al Centre Cultural Rus, on deu empleats s’encarreguen d’una exposició políticament inofensiva, el director qualifica l’ambient a la ciutat bàsicament d’harmònic, només “aquests fets” a Ucraïna han posat en risc la convivència a la ciutat, la qual cosa encaixa amb els titulars del portal d’internet liberal Chayka just després de l’esclat de la guerra a Ucraïna: probablement, a l’est de Letònia els tancs de Putin tindrien una càlida rebuda amb pa i sal, símbol d’estabilitat i benestar.
A Daugavpils regna un clima de desconfiança. Si en una cita en un restaurant surt el tema de Letònia i Rússia, els comensals callen quan el cambrer s’hi acosta. Es parla d’assetjaments públics al carrer i de famílies on la mare lleial a Putin ja no es parla amb la filla que creu adequat el test de letó per a russòfons.
Per a molta gent, la prova de llengua és el factor d’estrès més important, explica Olga Petkevica. “N’hi ha que venen a mi i que ja porten quatre intents infructuosos”, diu. Està asseguda en una petita cambra de l’Ajuntament darrere de caixes plenes de formularis. Diu que els certificats que proven que la persona examinada és incapaç d’aprendre una llengua estrangera fa temps que es venen per molts diners.
Olga, de 37 anys, abans havia estat model amateur, després periodista, i ha estat mare de quatre fills; ara és futura política europea. A Daugavpils, els uns la veuen com l’àngel de la guarda dels pensionistes russos; els altres, com una agent del Kremlin. El juny, Petkevica es presentarà per a un escó al Parlament Europeu, on vol fer sentir la seva veu. “M’agradaria deixar clar que els russòfons poden ser ciutadans normals de la UE”, diu, “i que no són responsables de la guerra a Ucraïna”.
Petkevica, que parla letó, rus i anglès, posa en relleu el fet de lluitar “no pels russos, sinó pels habitants del meu país”. Davant seu s’amunteguen els formularis de sol·licitud per obtenir el permís de residència. Molts dels antics treballadors russòfons de les fàbriques que lluiten ara per la permanència al país es veuen superats per la paperassa.
Un dimecres poc abans de la una del migdia, comença l’entrada de la gent gran davant la porta de l’oficina de Petkevica. Vestits a l’estil soviètic, les dones majoritàriament amb barrets de punt i els homes amb gorres amples amb visera i orelleres, fan llargues cues per aconseguir cita. A les mans porten documents en cel·lofana: escrits en la llengua oficial, el letó, que els causen preocupació.
“Abandoni Letònia abans de l’1 d’abril”, diu la carta que Ljubow, de 63 anys, tragina amb mans tremoloses. No ha complert els terminis previstos i no s’ha presentat al test de llengua per por de no superar-lo. No hi haurà res més que puguin fer pels canals oficials. Petkevica els intenta consolar i es compromet a redactar per escrit una petició de clemència.
Per a alguns, l’ajuda arriba massa tard. “Al setembre una dona em va explicar que el seu home s’havia suïcidat després que li haguessin retirat el permís de residència”, diu Petkevica.
Traducció d’Arnau Ferre Samon