Els ecologistes del GOB (Grup Balear d’Ornitologia i de Defensa de la Naturalesa, fundat el 1973, l’organització d’activisme verd més important de les Illes) denuncien que el govern de Marga Prohens està aplicant «polítiques neoliberals sense complexos en l’àmbit normatiu d’ordenació territorial, urbanística i ambiental», la qual cosa condueix a un escenari prou pitjor que l’actual, amb més «edificació, urbanització i artificialització del sòl absolutament desmesurat». Així ho va manifestar el grup en una roda de premsa la setmana passada, durant la qual la seva portaveu, Margalida Ramis, advertí que el grup reaccionarà contra la política de la majoria PP-Vox: «No ens quedarem de braços plegats» davant el fet que, al seu entendre, el Govern «pretén agilitzar i accelerar, encara més, la destrucció territorial en un context de crisi climàtica, alimentària i hídrica sense precedents».
Val a dir que el GOB també repartí llenya cap a l’esquerra; no debades recordà que la situació actual, que ja és dolenta, és la conseqüència de vuit anys seguits de governs formats pels partits progressistes que no feren ni de bon tros el que van prometre que farien.
L’estat actual. A partir de la informació que va analitzar i publicar durant els últims anys l’organització verda Terraferida —autodissolta l’abril de 2023 davant, segons va dir, l’evidència que el Govern de l’esquerra era un «mur» que impedia avançar en la protecció territorial—, el GOB presentava la setmana passada un panorama marcat pel que considera un excés de construccions potencials. Sobretot a l’illa més gran, Mallorca, on hi ha «més d’11.000 parcel·les edificables, prop de 7.000 habitatges ampliables i milers més de parcel·les no edificables, però que, agrupades, es podrien acabar edificant».
El GOB assumeix l’aportació del desaparegut grup verd —que actuava a través de xarxes, publicant informes que van tenir prou impacte social i polític, sovint reproduïts per aquest setmanari—, que retratava un territori ferit per la construcció de xalets, carreteres i urbanitzacions que van «devorar» entre 2015 i 2021 més d’11 km2 de territori —l’equivalent a 1.400 camps de futbol—, es crearen gairebé 94.000 places turístiques, es construïren 5.271 piscines, 1.765 de les quals en sòl rústic i 3.506 en urbà... I tot a un ritme vertiginós: les dades de Terraferida mostraren que a Mallorca es consumia més de mitja hectàrea (5.500 m2) al dia de terra fèrtil o bosc, que una superfície equivalent a la Seu de Palma (4.360 m2) s’edificava cada 19 hores i que cada hora es construïen 230 m2 de terreny.
Si el panorama que va deixar l’esquerra és dolent, el GOB assegura que serà molt pitjor tot el que està a punt d’arribar.
Nova onada desreguladora
L’actual govern del PP, amb suport de Vox, «prepara una nova onada desreguladora que faciliti i acceleri una devastació encara major del territori», asseguren els ecologistes. Per a ells, «Marga Prohens apunta a una simplificació administrativa per establir una empenta renovada a les polítiques neoliberals» amb l’objectiu de disminuir «les restriccions a les operacions del capital i garantir els drets de la propietat privada».
Els activistes verds entenen que el Govern, impulsat «per les queixes dels grans interessos econòmics d’aquesta illa —empresaris turístics, constructors i promotors—», apunta fort cap al «desmantellament de les garanties ambientals i de la participació pública que poden molestar l’agilització de les inversions privades dels grans interessos». I, per tant, ja ha començat «la desregulació».
El govern de Prohens va aprovar el 2 d’octubre passat el Decret llei de mesures urgents en matèria d’habitatge. Des del punt de vista del GOB l’objectiu d’aquest «queda clar que no és vertaderament generar una política d’habitatge des de la perspectiva social, sinó legitimar una intervenció en termes de mercat per tal de poder disposar de més oferta, independentment dels instruments de planificació i de les conseqüències urbanístiques, territorials, ambientals, socials i patrimonials. Aquesta ha estat ja una desregulació sense precedents de l’ordenació urbanística municipal, usurpant competències, saltant-se el marc regulador existent i eliminant els processos de participació pública i consulta».
A més, els verds destaquen que la presidenta Prohens ha anunciat una llei de simplificació administrativa que suposa, al seu entendre, una derogació massiva de lleis, decrets, instruccions i ordres que consideren com a molèsties. El GOB esmenta que el vicepresident Antoni Costa anuncià un procés de liberalització administrativa «sense manies i valent» per acabar amb el llegat intervencionista de l’esquerra, cosa que per al GOB vol dir que el Govern entén que el «proteccionisme» és problemàtic.
Per als activistes verds és especialment greu el fet que «la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears està en el punt de mira del nou executiu». Asseguren que el Govern es deixa assessorar «per promotors immobiliaris» que «traslladen el missatge que aquest òrgan ambiental embossa, és una nosa, funciona ideològicament i que s’excedeix en les seves funcions». D’aquí que en un recent acte públic Prohens afirmàs «que es feia política urbanística des d’aquest òrgan i que “viuen de ser més intervencionistes i regular-ho tot” (en referència a l’esquerra), com si la regulació i el control ambiental fossin una trava». I així s’expressa «en temps d’una crisi ecològica i climàtica sense precedents a escala local i global que el Govern ignora i nega». Recorda el GOB que, «en el mateix acte, Luis Martín, president de l’Associació Empresarial de Promotors Immobiliaris de Balears va afirmar que la millor opció seria “cremar-la i fer-la de nou”», en referència a la Comissió de Medi Ambient, la qual, creu el GOB, és «de vital importància a les nostres illes» perquè atorga «la garantia mínima que es pot exigir en un context com l’actual i que ha suposat un llarg camí fins a la implementació efectiva de l’exercici de les seves competències en matèria d’avaluació ambiental determinat pel marc obligatori europeu». I per això resulta «especialment greu» que el PP tingui la temptació de «reformar-la».
Per una altra banda, els ecologistes alerten que el Govern té la intenció de revisar les composicions de determinats òrgans consultius i assessors en matèries referides a territori i medi ambient amb la intenció que els representants empresarials i els interessos privats hi tenguin veu i vot. Entenen que això seria prou negatiu: «la iniciativa privada amb els seus interessos concrets i particulars no pot ser part d’aquests òrgans de decisió per una qüestió de compatibilitat: no poden ser jutge i part, i poden desvirtuar totalment l’objectiu al qual responen aquests organismes».»
Tampoc veuen bé els ecologistes l’anunci fet pel Govern d’externalitzar els tràmits de llicències urbanístiques, cosa que pensen que seria tant com posar fi «als processos de participació, accés a la informació, transparència i garanties que li pertoca a l’Administració».
En peu de guerra
El GOB conclou que «estam en l’inici d’un procés molt greu de desregulació», que portarà a una minva de «garanties de participació i transparència». I això sobre una realitat present que ja no és bona: «Estam en unes illes massificades turísticament i al límit de capacitat dels seus recursos» naturals; a Mallorca, «el camp i l’activitat primària està cada cop més assetjada per usos impropis al sòl rústic», com són les urbanitzacions i els hotels, i ara «també pressionats per les inversions energètiques», amb el resultat que es lleva valor a l’activitat agrícola, la qual és «estructuralment estratègica i indispensable per a la supervivència per a revertir l’actual context de dependència alimentària i de materials de l’exterior que creix dia a dia». A banda, «ens trobam en unes illes on el preu de l’habitatge genera una escletxa cada cop més grossa entre el mercat creixent de luxe i la impossibilitat de la majoria d’accedir a un habitatge com a dret social garantit»...
Davant les «amenaces» que provenen del govern del PP, el GOB adverteix que «no ens quedarem de braços plegats». Recorrerà a les «instàncies de la UE» i als tribunals quan ho trobi necessari i deixa entendre que instarà la ciutadania a reaccionar davant el que considera un inconvenient «exercici de liberalització, desregulació, de pèrdua de drets col·lectius, de participació pública i de transparència, i de pèrdua de qualitat democràtica en un escenari d’extrema urgència des del punt de vista climàtic, ecològic i social a les Illes».