El procés independentista ha perdut pes en l’agenda política catalana, però això no ha evitat desbloquejar la situació política. Així s’ha constatat els últims tres anys, en què el president Pere Aragonès ha governat en minoria, primer amb Junts al Govern i, després, en solitari. La pèrdua gradual de suports ha abocat Catalunya a una nova situació electoral que es preveu incerta.
Des de les últimes eleccions catalanes, celebrades al febrer del 2021, l’escenari ha anat canviant força amb les successives jornades electorals i amb el rumb que ha anat seguint el Principat. Al febrer del 2021, el PSC va tornar a ser la força més votada al Parlament per primera vegada des del 2003, quan Pasqual Maragall va poder formar el primer tripartit, tot i ser superat en escons per l’antiga Convergència i Unió.
Des del febrer del 2021, la tendència a Catalunya ha continuat sent favorable al PSC. Al maig de fa tres anys, tres mesos i mig després de les eleccions i una setmana després de la investidura de Pere Aragonès, el CEO publicava “l’enquesta sobre context polític” a través d’una mostra recollida abans del nomenament de l’actual president català en funcions. ERC tornava a liderar el rànquing d’intenció de vot, tot i que amb una breu pujada del PSC, tant en unes possibles eleccions catalanes (15,9 per a ERC i 12,9 per a PSC) com en unes hipotètiques eleccions espanyoles (15,5 i 13,9, respectivament).
Les enquestes del CEO no han deixat de fer somriure els socialistes i d’inquietar Junts. Al Baròmetre d’Opinió Política de l’abril del 2022 es calculava que el PSC podria obtenir entre 34 i 39 representants al Parlament i que ERC es quedaria per darrere, amb entre 33 i 38. El PSC millorava registres i ERC els mantenia o els millorava, i, segons els mateixos càlculs, ambdós partits obtindrien majoria absoluta. Junts, que també havia empatat tècnicament a les eleccions del febrer del 2021 amb PSC i ERC —32 escons, només un per sota d’aquestes formacions—, eixia com a principal perjudicat amb entre 23 i 28 representants. Tot i així, l’enquesta no feia dubtar de la majoria absoluta independentista (ERC, Junts i CUP) que s’ha anat reiterant des de les eleccions catalanes del 2012, quan l’antiga CiU i ERC van sumar 71 escons i la CUP hi va irrompre amb els seus tres primers representants. A l’enquesta del CEO de l’abril del 2022, la possibilitat que els tres partits independentistes no obtingueren la majoria absoluta de 68 diputats es presentava com a mínima, atès que la millora d’ERC i el manteniment de la CUP compensaven la hipotètica caiguda de Junts. Tot i que la suma entre PSC i ERC era més nombrosa que la dels tres partits independentistes.
La suma entre partits independentistes era una mica més ajustada a l’enquesta següent, la que es va publicar a finals de juliol d’aquell 2022. La mitjana d’escons de la suma dels tres partits era de 68,5, fregant la majoria absoluta —la mitjana de l’enquesta anterior era de 70,5. Aquest sondeig donava molta més força a la possibilitat d’un tripartit entre PSC, ERC i Comuns, amb una mitjana de 79 diputats, tot i pronosticar que el partit de Jéssica Albiach baixaria en representació, de vuit escons a entre set i quatre. L’enquesta de finals de juliol del 2022, a més, donava encara més escons a la suma de PSC i ERC que a la dels tres partits independentistes.
Al novembre del 2022, a la següent enquesta del CEO, la tendència era la mateixa, amb una davallada mínima de PSC i ERC, i amb una caiguda encara més pronunciada de Junts, a qui se li pronosticava entre 19 i 24 escons després d’haver-li’n calculat entre 22 i 27 tres mesos i mig abans. Les últimes mostres d’aquella enquesta, acabada el 21 d’octubre del 2022, es van recollir els dies en què Junts va marxar del Govern després de la destitució del vicepresident Jordi Puigneró per part del president Pere Aragonès.
Les enquestes tornarien a canviar amb el Baròmetre d’Opinió Política de l’abril de l’any passat. A un any de les pròximes eleccions —evidentment, encara no se’n sabia la data— i amb ERC governant en solitari, el partit de Pere Aragonès retrocedia posicions amb entre 29 i 34 escons pronosticats. Per primera vegada, ERC podia perdre diputats respecte a les eleccions del 2021, i el PSC mantenia la tendència a l’alça amb entre 34 i 40 representants. Junts, tot i pujar respecte a l’enquesta anterior, es mantenia molt per sota dels resultats del 2021, amb entre 22 i 28 diputats —en va aconseguir 32. En aquesta enquesta publicada ara fa un any la majoria independentista trontollava més que mai, amb una mitjana de 66,5 diputats, sense arribar a la majoria absoluta. L’hipotètic tripartit sí que mantenia la majoria còmoda amb una mitjana de 78 diputats. I pel que fa a la suma de PSC i ERC, l’enquesta pronosticava la possibilitat d’una majoria absoluta amb una mitjana de 68,5.
Exàmens electorals
Després d’aquella enquesta es van celebrar les eleccions municipals. Tot i la dificultat d’extrapolar els resultats locals als del Parlament, els resultats dibuixaven un mapa fidedigne de la situació política. A Catalunya els socialistes van ser els més votats a les eleccions municipals, tot i que el nombre de regidors va ser molt reduït comparat amb els que van obtenir les candidatures identificades amb Junts i amb ERC. Junts va superar els republicans, tal com es va veure especialment a Barcelona, on Xavier Trias va duplicar en regidors Ernest Maragall, tot i que finalment no es va poder fer amb la batllia degut al pacte in extremis i inesperat entre PSC, Comuns i PP.
Fora com fora, els socialistes aconseguien 712.949 vots als municipis del Principat, amb el 23,71% de suport ciutadà. El percentatge coincideix amb els vots que va rebre al Parlament el 2021, quan en van obtenir el 23,03% (654.766 vots). Fent una altra comparativa, a les eleccions locals del 28 de maig Junts va tornar a quedar per davant d’ERC, amb el 18,42% dels vots davant el 17,29% dels republicans. A les eleccions al Parlament del 2021, els percentatges havien sigut de 21,3% per a ERC i del 20% per a Junts. La victòria, en el global municipal, del partit de Puigdemont sobre ERC, va ser simptomàtica si es té present que quatre anys abans, a les eleccions locals del 2019, els republicans van superar de llarg els juntaires. Així es va constatar a Barcelona i també al conjunt de Catalunya, amb ERC obtenint el 23,48% dels suports, més que el PSC (21,92%) i molt per davant de Junts (15,39%).
Després d’aquelles eleccions, a inicis de juliol i amb la convocatòria de les eleccions espanyoles anunciada per Pedro Sánchez després del 28 de maig, el CEO va tornar a publicar un baròmetre que ajustava més la distància entre Junts i ERC, i pronosticava, alhora, un empat tècnic entre els republicans i el PSC en unes hipotètiques eleccions al Parlament. Així, aquesta enquesta situava els socialistes amb entre 31 i 37 escons i els republicans entre 31 i 36, amb una mitjana per sota de la majoria absoluta entre els dos partits, que necessitarien la suma dels Comuns. Junts millorava registres amb entre 25 i 30 diputats —l’anterior enquesta era d’entre 22 i 28. El partit de Puigdemont semblava beneficiar-se de les dificultats d’ERC per a governar en solitari i de la incertesa generada també pels seus pactes a Madrid, amb una taula de diàleg que no avançava i amb un PSOE molt tocat després del 28 de maig. Els independentistes veien compensar el resultat global amb la pujada de Junts i, segons aquell estudi, obtenien una mitjana de 70 diputats, per damunt de la majoria absoluta.
Poc després, arribarien les eleccions espanyoles del 23 de juliol amb un resultat no extrapolable al Parlament, però igualment revelador. El PSC a soles aconseguia 19 diputats, cinc més que la suma de tots els partits independentistes. ERC superava Junts per 70.000 vots, tot i que empataven a set diputats, i la CUP es quedava fora del Congrés. Sumar, amb altres set escons, també superava els dos partits independentistes: 30.000 vots més que ERC i 100.000 més que Junts, que, com a mínim, retallava distàncies amb ERC després que quatre anys abans els republicans foren la primera força amb 340.000 vots i amb 13 escons davant els vuit que va aconseguir Junts.
L’última enquesta del CEO
A mitjan novembre de l’any passat, el CEO publicava l’últim baròmetre dels que han eixit fins ara. La mostra es va recollir entre el 9 d’octubre i el 7 de novembre, i enmig, el dia 28 d’octubre, Pedro Sánchez anunciava al comitè federal del PSOE el seu suport a l’amnistia. La confirmació d’aquesta mesura feia pensar que la investidura de Sánchez seria possible gràcies als vots de Junts i ERC. En aquell context, el CEO pronosticava més suports que mai per al PSC en unes hipotètiques eleccions al Parlament, entre 39 i 45 escons, aprofitant la caiguda d’ERC —entre 29 i 34— i de Junts, que n’obtindria entre 19 i 24 i que descendia molt respecte a l’anterior baròmetre, quan segons el CEO aconseguiria entre 25 i 30 escons.
Segons aquesta última enquesta del CEO, la majoria absoluta entre PSC i ERC estava garantida fins i tot en el pitjor dels casos, i la majoria absoluta entre els partits independentistes no tenia cap possibilitat, atès que la suma més optimista entre ERC, Junts i CUP donava 66 diputats, dos per sota de la majoria absoluta.
Són especulacions arran d’unes enquestes que encara no han tingut en compte els últims mesos de govern del president Pere Aragonès, amb situacions com la de la sequera marcant l’agenda política, amb la crisi de l’agricultura, amb un desenllaç de la llei d’Amnistia encara incert —tot i l’aprovació al Congrés—, amb l’esclat del cas Koldo contra els socialistes, amb l’efecte d’una possible tornada del president a l’exili Carles Puigdemont o amb la irrupció de nous actors polítics com els que volen ocupar el quart espai independentista.