Illes

Formentera: deliri polític, diners i fons reservats del Govern

El diari Periódico de Ibiza y Formentera ha publicat aquesta setmanes les cintes enregistrades durant dues reunions en les quals el president trànsfuga del Consell de Formentera i diputat del Paralment, LLorenç Córdoba, confessa la raó de tot el delirant conflicte polític que generà a mitjan mes de novembre i que encara dura: que vol més diners. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Consell de Formentera s’ha convertit en un deliri. El gener passat Sa Unió va expulsar Llorenç Córdoba, el president de la institució insular i diputat del Parlament per l’illa. El qual, pesar de no tenir partit que li doni suport, segueix en el càrrec presidencial i ocupant l’escó. De diputats trànsfugues se n’havien vist un bon grapat, a Balears. Però de president trànsfuga encara no. Córdoba ha inaugurat la condició i, de moment, ha aconseguit mantenir-se en la presidència del Consell desde fa tres mesos sense que ni el seu antic partit ni l’oposició d’esquerres -Gent per Formentera i PSOE- hagin reaccionat. I no fa comptes de dimitir.

Si la situació política és estrambòtica, encara s’ha enriquit més aquesta setmana quan el Periódico de Ibiza y Formentera ha publicat uns enregistraments que algú, presumiblement del seu antic partit, va fer durant dues reunions amb Córdoba. I que deixen en clar la naturalesa del conflicte: diners.

El dia 1 de desembre passat, en una reunió interna de Sa Unió, els seus companys oferiren a Córdoba una «sortida digna» de la crisi provocada per ell quinze dies abans quan exigí un «sobresou» al Govern de Marga Prohens o, si no, es reservava la possibilitat de votar en contra de les iniciatives de l'executiuLi donaren l'opció que dimitís i que no es faria públic el motiu real que l'havia portat a amenaçar al Govern. 

Però ell s’hi negà en rodó. «Jo no tenc cap problema en explicar que defens la meva família. I no intenteu atacar-me per aquest costat perquè sortireu escaldats», amenaçà. Confessà els seus problemes econòmics: «tenc certs problemes que duc arrossegant-los durant tota la puta legislatura» perquè hagué de «tancar el negoci» que tenia i «m’he dedicat a això», la política, cosa que li costa diners i per tant havia demanat una compensació. Quan un dels seus companys l’adverteix que si es fa públic que ha demanat diners al Govern la seva imatge en resultarà perjudicada, ell contesta «tu no et preocupis, ja em defensaré jo. No és res il.legal. ¿És bonic? No. És menyspreable però no és il.legal, no està mal fet», contesta. I adverteix: «estic segur que puc fer més mal jo que el que me puguin fer a mi».

Insisteix en que no ha fet res mal fet i que «si volen parlar (en públic) dels meus problemes personals... idò sí, he anat (al Govern) a intentar mantenir a la meva família. Dient la veritat a mi em basta i vos ho dic: no dimitiré, no dimitiré per una cosa que he fet bé».

Dues setmanes abans Córdoba s’havia reunit amb el vicepresident del Consell formenterer, José Manuel Alcaraz, del PP, al qual explicà que «tenc dificultats per cobrar les dietes d’allotjament i trasllats» a Palma. Posava d’exemple que té un límit en despesa de transport de taxi -de 150 euros al mes- que sempre supera amb escreix i que li suposa una quantitat econòmica cada cop més important, igual que passa amb els hotels que el Parlament no li paga si viatja el dia abans del plenari setmanal. Tot plegat, confessa, «fa que porti més de 5.000 euros» gastats en dos mesos, de setembre a novembre, sense que li hagin tornat cap cèntim i que no pot seguir igual. Confessa que «tenc un problema econòmic molt greu» i que no pot fer front a tantes despeses.

Alcaraz li ofereix de mirar de trobar una solució perquè pugui tenir un plus que podria sortir per ventura de l’assignació del grup i que xifra al voltant dels 300 euros al mes però Córdoba ho rebutja i aposta per demanar la compensació a Prohens: «se n’hauria de fer càrrec el Govern», diu. I aventura que podria sortir la quantitat dels «fons reservats». En aquest moment de la conversa Alcaraz l’interromp, sorprès, i li demana «quins fons reservat té el Govern?» i acte seguit el diputat i president del Consell formenterer quantifica el que necessita «home, 4.000 euros (se suposa que cada mes) me vendrien fantàstic i estaria bé». Per enfortir la seva argumentació diu que «no vull fer-me ric», «no estic demanant 10.000 euros ni que me comprin un pic, vull compensar les despeses de la forma més correctament possible».

Davant de l’estupefacció d’Alcaraz segueix raonant que «si se li paga a un xivato o a un moro perquè doni informació a Interior, no se li ha de pagar a un diputat que està donant suport a la presidenta?»

Al final de la conversa Córdoba li diu al seu interlocutor que li plantejarà la qüestió al vicepresident del Govern, Antoni Costa. Així ho va fer. La resposta no degué agradar gens ni mica al formenterer que en aquelles dates, a mitjan del mes de novembre, amenaçà al Govern quan digué amb aire de misteri que «el Govern no té el meu vot automàticament» assegurat. Posteriorment entorns de l’executiu filtraren la raó del diners com a motiu de la posició política de Córdoba. Cosa que confirmen ara els enregistraments publicats pel Periódico de Ibiza y Formentera.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.