El Foc de la Bisbal va ser la revolta empordanesa que va formar part de l’aixecament federalista del 1869. A la nova novel·la de Sebastià Alzamora, El Federal (Proa, 2024), està explicada, entre d’altres veus, per Isabel Batalla, l’esposa del líder de la revolta, Pere Caimó:
“El 6 d’octubre de 1869 va ser el Foc de la Bisbal, i a foc ens van quedar gravats els fets terribles que hi van succeir i que recordarem tots els que hi vam prendre part, per anys que visquem. Mentre en Pere [Caimó] comandava els quasi tres mil homes que s’havien presentat a la insurrecció, procedents de tots els pobles de la contrada, jo m’havia unit, com l’Anna Rocas i altres dones de pobles, veïnats i masos propers, a les voluntàries que havia reclutat la Isabel Vilà per organitzar l’hospital de campanya. Així ho havia anunciat durant l’assemblea al casino de Sant Feliu, quan ella va intervenir per oposar-se a l’ús de la violència i va rebre les burles dels ciutadans, que el meu marit va haver de sufocar”.
Els fets eren també el clímax de la novel·la de Toni StrubellCaimó (Llibres del Segle, 2021): “Al llarg d’aquell matí, i encara amb l’episodi dels guardacostes fresc a la memòria, en Caimó va veure amb satisfacció que els preparatius progressaven a bon ritme.
La ciutat estava mobilitzada i s’havien traslladat al monestir les armes capturades a la badia per ajuntar-les amb les que havien pogut arreplegar a la ciutat en setmanes anteriors. Comptaven amb centenars d’escopetes i trabucs, carabines i uns quants Remington sostrets a guàrdies civils i carrabiners, més les armes guardades a les golfes pels antics milicians. En Caimó havia donat ordres perquè els capitans de cada columna les repetissin al llarg d’aquell matí entre les quatre companyies de milicians —tres de Sant Feliu i una de la Vall d’Aro— que estaven convocades per a la marxa”.