-En primer lloc, creu que la llei d’amnistia que finalment s’aprovarà millora el text que va ser rebutjat per Junts a finals de gener?
-Jo sostinc que amb el text de la llei anteriorment plantejada ja n’hi havia suficient i que l’objectiu es complia clarament. I que, per tant, la llei s’hauria d’haver aprovat abans. S’ha perdut massa temps i se li ha donat a la dreta l’oportunitat d’introduir massa soroll. Per tant, crec que la llei, tal com estava redactada al gener, s’hauria d’haver aprovat al Congrés per no tardar tant. Dit això, s’ha de dir que la llei actual millora en alguna cosa l’anterior. Sobretot des de d’un punt de vista, que és el d’adequar al dret europeu la definició del terrorisme, punt de referència de la Llei d’amnistia. La directiva europea és més taxativa, jurídicament molt millor que la que hi ha al Codi Penal espanyol i, en conseqüència, es guanya seguretat jurídica. D’altra banda, ja és pràcticament impossible que el Tribunal Suprem (TS) puga arribar a plantejar l’elevació de la qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
-Quan diu “pràcticament impossible” és perquè hi ha alguna possibilitat, ni que siga remota, que el Suprem puga entrebancar l’amnistia davant els tribunals europeus?
-Això ho tenen al cap segur. El TS segur que vol portar la Llei d’amnistia al TJUE. Quan la llei s’aprove presentaran recurs davant el Tribunal Constitucional (TC), però aquest recurs no paralitza l’aplicació de la llei. L’únic que pot plantejar un problema en aquest sentit és el TS, en cas que tinga en la seua mà sentències fermes. Tal com es reflecteix a la Llei d’amnistia, si no hi ha sentència ferma, la llei s’aplica immediatament i el delicte de terrorisme és amnistiat. Per a poder aturar l’aplicació de la llei caldria, per tant, plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat per part d’un jutge que tinga coneixement d’un cas desenvolupat fins al punt que només quede el tràmit de dictar sentència després d’haver-se celebrat el judici. Només en aquesta situació es podria elevar la qüestió d’inconstitucionalitat al TC. Però si el cas no es troba en aquest moment processal, tal com ocorre, no es pot. I la Llei d’amnistia s’aplica, perquè la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat no interromp l’aplicació de la llei. El TS té una sentència ferma, la dels nou presos del procés, i per tant en aquest sentit sí que podria plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat i evitar que s’aplique l’amnistia als condemnats pel TS fins que el TC done resposta a la constitucionalitat o inconstitucionalitat de la llei, però com que aquestes persones van ser indultades aquest recurs no afectaria a la seua llibertat, fet que converteix aquesta qüestió en secundària. Allò important, sobretot, és que la Comissió de Venècia haja confirmat que l’amnistia és perfectament possible i la seua justificació perfectament raonable. Entre altres coses perquè en la història espanyola hi ha hagut 17 amnisties que s’han justificat de manera similar. Als jutges espanyols els ha sortit el tret per la culata.
-De fet, li anava a preguntar fins a quin punt la Comissió de Venècia ha contribuït a la culminació de la llei.
-Li ha anat molt bé al Govern espanyol, a Junts i a Esquerra Republicana per posar-s’hi d’acord. La Comissió de Venècia no es pot pronunciar sobre el dret espanyol, sinó sobre el dret supranacional. La Comissió de Venècia és un òrgan consultiu que no dicta sentències i no té, per tant, poder judicial com a tal, sinó una opinió jurídica prestigiosa i reconeguda per totes les parts. El que ha dit la Comissió és que es pot fer la Llei d’amnistia i que no hi ha res a la contra, i li ha donat l’oportunitat al Govern espanyol, a Junts i a ERC per posar-se d’acord al voltant del dret europeu i convertir-lo en el punt de referència per a la regulació de l’amnistia respecte el delicte de terrorisme. Per tant, la Comissió de Venècia ha ajudat en aquesta llei i al PP també li ha sortit el tret per la culata.
-Els jutges espanyols no trobaran la manera d’imputar per terrorisme o traïció cap polític i ciutadà català amb el dret europeu a la mà?
-No ho poden fer. Una vegada s’aplique la Llei d’amnistia i el TC diga que és constitucional, s’ha acabat. El jutge l’haurà d’aplicar si no vol cometre prevaricació. Això no té marxa enrere. Només una sentència ferma pot aturar els efectes de la Llei d’amnistia sobre la persona condemnada en ferm.
-I pot passar que en aquests dos mesos de tramitació parlamentària els jutjats acceleren per a condemnar en ferm?
-No n’hi ha cap possibilitat, ni tan sols d’iniciar el procediment. Cal recordar, a més, que en aquest cas els condemnats tindrien l’oportunitat de presentar recurs a la sentència, que no seria ferma fins que no es resolguera el recurs en cassació. Aquests terminis no es poden acurtar, i per tant la Llei d’amnistia no es pot aturar. El que sí que intentaran serà aturar-la al Senat, encara no sé com. Ja han fet la trampa de modificar el reglament perquè el termini de la tramitació siga de dos mesos en comptes de vint dies. Això serà declarat inconstitucional per part del TC en dos o tres anys, però ara mateix és vigent. I en aquests dos mesos què faran? Intentaran que la llei no isca del Senat, aturar-la de qualsevol manera. Alguna cosa se’ls ocorrerà, tot i que crec que no ho aconseguiran. Sobretot perquè no poden fer cap altra cosa que no siga pronunciar-s’hi en contra. Aleshores la rebutjaran des del Senat, la llei tornarà al Congrés i serà novament aprovada per majoria absoluta. De tota manera, caldrà veure què se’ls ocorre per evitar que la llei isca del Senat. Alguna cosa faran. No em crec que no vagen a fer res.
-La premsa espanyola ha suggerit que els jutges no podran ignorar la legislació espanyola, per molt que l’amnistia es base en les directives europees.
-Que ells tinguen en compte la legislació espanyola no vol dir que per damunt no hi haja la directiva europea, que és en la que es basa la llei d’amnistia, i per tant això no ho poden ignorar en cap cas. En cap cas. Pensar que ells poden recórrer a la normativa espanyola per anar en contra de l’europea no té ni cap ni peus. A més, la llei serà recorreguda al TC, que serà qui decidirà. La resta és soroll sense cap conseqüència jurídica.
-No poden mantindre acusacions de terrorisme o de traïció basant-se en la legislació espanyola, per tant?
-Com ho van a fer? En el moment en què hi ha una llei publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ells l’han d’aplicar. I si aquesta llei diu que el delicte de terrorisme només es pot aplicar si hi ha sentència ferma, quan no n’hi ha, què han de fer? Una vegada la llei es publique al BOE el problema s’haurà acabat.
-En tot cas, des d’on creu que és més factible paralitzar la llei? Des de l’àmbit polític o des del judicial?
-No la poden paralitzar en cap cas si la majoria parlamentària es manté. El trencament d’aquesta majoria parlamentària és l’únic que pot paralitzar la llei. Les coses ara estan molt més clares, i els intents del PP i dels jutges de portar la llei a Europa sempre fracassen. Estem amb la tesi de José Ortega y Gasset: Espanya és el problema, Europa és la solució. Quan superen la frontera espanyola no hi ha ningú que els entenga. Per això totes les euroordres del jutge Pablo Llarena han fracassat.
-L’amnistia, per tant, ni era inconstitucional ni contravenia el dret europeu, tal com s’ha anat dient.
-Jo tinc l’avantatge que al desembre del 2020 vaig escriure un article a eldiario.es en què deia que el problema que s’ha generat no és d’indults, sinó d’amnistia. I que han de ser les Corts Generals les que, a través d’una proposició de llei i del debat entre els representants democràticament elegits, han d’assumir aquest problema i decidir la solució per retornar-lo tot al terreny de la política. És així de senzill. No hi ha cap problema jurídic ni constitucional. Cap ni un.
-Quin termini contempla perquè s’acabe aplicant l’amnistia?
-El termini serà el màxim que la dreta puga imposar. Si dijous s’aprova al Congrés anirà al Senat i començarà el compte enrere del termini de dos mesos exactes: tots els dies seran hàbils.
-Des de Junts pronostiquen que Puigdemont podria tornar al juliol. Ho veu factible?
-Si Puigdemont es presenta a les eleccions europees del 9 de juny, que sembla que sí, i és elegit, que crec que també, hi podrà tornar a l’endemà.
-Ara mateix és eurodiputat i no pot tornar al Principat...
-Perquè venim d’on venim, però ara estem en un altre terreny. Anteriorment Puigdemont no figurava en la llista dels diputats europeus que va enviar la Junta Electoral Central (JEC) al Parlament Europeu, malgrat la sentència del TJUE de desembre de 2019. Puigdemont no hi figurava perquè no va anar a jurar la Constitució espanyola a Madrid, tal com li exigien el TS i la JEC. Enguany, quan siga elegit, què li diran? Que no pot jurar la Constitució? Igualment, el Parlament Europeu li donarà la credencial. S’atrevirà la JEC a no incorporar el nom de Puigdemont a la llista d’eurodiputats electes? Si s’atreveix, tot i la jurisprudència inequívoca del TJUE, es podria fins i tot plantejar que la JEC actua de manera prevaricadora. Puigdemont no tindrà cap problema.
-La resta d’exiliats sí?
-Els que sí que tenen problema són la resta d’encausats, es troben a l’estranger o a Catalunya, que es van implicar en el procés i que estan sent perseguits. Ells sí que necessiten ja la Llei d’amnistia. I com més prompte millor. Una vegada s’aprove n’hi haurà molts beneficiats, centenars o milers. Inclosos els policies que estan encausats per haver colpejat votants l’1 d’octubre i que es desfaran de la causa a l’endemà que la Llei d’amnistia es publique al BOE. La dreta i els jutges insistiran, faran soroll, però crec que no tenen cap possibilitat d’aturar la llei.