Les Balears van rebre l’any passat 17,8 milions de turistes, quan el 2022 foren 16,5, la mateixa quantitat que l’any abans de la pandèmia, el 2019, quan ja sovintejaren les crítiques a l’excés de turistes que provoquen la ja famosa «saturació» o «massificació» puntual durant la temporada alta. Crítiques que s’han repetir els darrers dos anys i que no han servit de res. El volum turístic va seguir augmentant a pesar que governava l’esquerra. Ara que ho fa la dreta, tot seguirà igual i per enguany s’espera incrementar encara més la xifra de turistes, les previsions indiquen un creixement mínim del 6% i màxim del 10%.
Actualment les institucions baleàriques, tant el Govern com els Consells Insulars -que són els que tenen la responsabilitat de la promoció de l’illa respectiva- estan apostant fort ferm per eixamplar la temporada alta turística. Si era fins fa poc de sis mesos i l’any passat fou de set, enguany serà de vuit i -segons va dir el 2023 responsable del Consell, d’esquerres- arribarà en breu termini fins als deu mesos.
Aquesta és la previsió, en efecte. Durant la Fira Internacional de Turisme de Berlín, celebrada aquesta passada setmana a la capital alemanya entre el dimarts i el dijous, els principals operadors turístics germànics han confirmat a la presidenta del Govern, Marga Prohens, que la temprada alta s’anirà eixamplant.
FTI Touristik, All Sun, Der Touristik, RTK iTUI explicaren a Prohens que l’allargament de la temporada turística «no serà un fet puntual, sinó que es consolidarà i anirà cada vegada a més», segons va dir posteriorment la presidenta. Ella els presentà el plans estratègics que el seu Govern posarà en marxa.
Segons la presidenta illenca, el visitant alemany «demana activitats alternatives durant les seves vacances, especialment culturals i esportives» i, a més, és un mercat «exigent en termes de sostenibilitat». I a tal efecte, Prohens anuncià a Berlín una inversió de 350 milions d’euros a càrrec de l’impost de turisme sostenible -que grava l’estada de cada turista i dia segons la categoria de l'establiment, va del mínim d'1 euro al màxim de 4- per a projectes adreçats a cinc eixos: sostenibilitat, circularitat i eficiència energètica; cicle de l’aigua; millora de la destinació; formació, i projectes esportius i culturals com a fórmula per desestacionalitzar el turisme.
Al parer de la presidenta «aquesta és sens dubte la nostra millor carta de presentació, especialment per a un turista exigent i compromès amb el medi ambient, com ésl’alemany».
Aquest impost que permet al Govern Prohens destinar 350 milions a l’oferta turística és el mateix que en el moment de la seva aprovació en el Parlament balear, el març de 2016, el PP hi votà en contra i assegurà que quan governàs el derogaria. Ja ho havia fet anteriorment.
El 2001 el primer Pacte de Progrés (PSOE, PSM de Mallorca, PSM de Menorca, Esquerra Unida, Els Verds i Unió Mallorquina) va aprovar el primer impost d’aquest tipus, popularment conegut com a «ecotaxa», amb la intenció de recaptar diners i invertir-los en projectes que tendissin cap al canvi de model turístic. El PP i els hotelers s’hi oposaren i juntament amb el Govern espanyol de José María Aznar l’atacaren per ser, deien, una mesura que «corca la indústria turística» balear perquè provocaria una seriosa baixa de visitants i, al capdavall, actuaria contra la riquesa illenca.
No passà res de tots els mals que augurà la dreta. Però quan Jaume Matas, del PP, es convertí en president, el 2003, tot d’una derogà l’anomenada «ecotaxa». Quan el Govern d’esquerres la recuperà el 2016 el PP i els hotelers s’hi oposaren novament. Ara, però, vuit anys després, Prohens l’usa per recaptar diners que reinverteix en el sector turístic per, segons diu, «millorar l'oferta», no per canviar el model, com originàriament s’havia pensat aquest impost, el 2001.