La compareixença de la setmana passada de Francina Armengol davant dels periodistes —dimarts 5— no va aclarir res sobre la seva relació amb el cas Koldo-Ábalos, el de la possible corrupció que afecta el PSOE. No va contestar cap de les preguntes essencials. Que no les fa el PP —tal com ella deixà entendre a Madrid, com si únicament els conservadors fossin els que reclamen explicacions i transparència—, sinó que també les plantegen els seus exsocis de Govern a les Illes, Més per Mallorca i Unides Podem, els quals han dit que volen que una comissió d’investigació al Parlament balear esbrini el paper del govern d’Armengol en aquells fets.
Hi havia molta expectació davant la compareixença d’Armengol. S’especulà si donaria explicacions sobre qui li va suggerir o demanar que contractàs l’empresa de la ja famosa trama del no menys famós Koldo o com va ser que es va decidir per aquesta societat. I per què va trigar el seu govern més de tres anys a dir que reclamaria davant aquesta empresa que no serví el Govern illenc el que li havia contractat: el juny de 2020 la Conselleria de Salut certificà que les mascaretes per les quals va pagar 3,7 milions d’euros no van arribar, sinó que ho feren en el seu lloc unes altres de qualitat molt inferior que no s’han emprat mai i que el citat departament valorà en 1,1 milions.
La insistència dels periodistes sobre aquestes qüestions no va merèixer cap resposta d’Armengol. L’expresidenta balear assegurà que «no permetré que es taqui el meu nom i el del meu govern» amb «la corrupció», perquè «no tots els polítics som iguals». Va assegurar que no sap qui va contactar amb el seu govern per oferir el contracte de l’empresa de la trama que investiga la fiscalia anticorrupció, que no va rebre cap indicació de ningú per fer-ho i que el seu executiu advertí «en el termini establert i en la forma escaient» que reclamaria la diferència econòmica a l’empresa.
No contestà el que li demanen els exsocis, Més i Unides Podem —a més del PP—, que és que expliqui per què no advertí l’empresa de la possible reclamació fins al juliol de 2023, és a dir, després de les eleccions de maig que li suposaren perdre el poder. Quan sabia que Marga Prohens la substituiria.
A banda de la investigació del ministeri públic espanyol especialitzat en la lluita contra la corrupció, també un altre estament fiscalitzador està esbrinant les relacions del govern d’Armengol amb la trama corrupta. Es tracta de la fiscalia europea, que té per missió investigar els possibles delictes contra el pressupost de la Unió Europea, atès que una part dels doblers que pagà el govern d’Armengol a la xarxa de Koldo podria haver sortit dels fons europeus que gestionava l’executiu balear.
Al marge del recorregut legal que puguin tenir les investigacions de les dues fiscalies —i tant si acaben amb acusacions formals com si no—, el que ja és indubtable és el cost polític que està patint l’expresidenta balear i el seu partit.
Cost polític. Feia dècades que el PSOE illenc no es trobava tan aïllat en el Parlament balear. De fet, des del temps de Gabriel Cañellas (1983-1995) no havia experimentat una situació igual a la d’ara. Els antics socis dels socialistes, Més per Mallorca i Unides Podem, han anunciat que presentaran una iniciativa per crear una comissió d’investigació parlamentària -també ho ha demanat Vox, que ha presentat la petició formal abans que els sobiranistes- que intenti esbrinar els dubtes referits. En paraules de Lluís Apesteguia, líder sobiranista mallorquí, la compareixença d’Armengol de la setmana passada no va aclarir res substancial i fins i tot va augmentar les sospites.
A parer seu, tot el que va dir l’expresidenta fou «clarament insuficient». Cal dir que, dies abans, el PSOE s’havia posat en contacte amb Més per intentar calmar els ànims dels ecosobiranistes, que havien expressat ja les seves queixes per la manca d’explicacions del PSOE respecte de l’escàndol. Pareix que la intenció socialista fou infructuosa. Sobretot perquè, just després de la intervenció de la presidenta del Congrés, Apesteguia advertí que notava en el discurs socialista «un canvi de guió». Raonà que abans, per evitar contestar per què va trigar el Govern tres anys a dir que reclamaria, deien —i en efecte així ho va dir el portaveu parlamentari, Iago Negueruela— que fou perquè, seguint les recomanacions de l’OMS, s’havia d’emmagatzemar material mentre duràs la pandèmia. Però vet aquí que Armengol assegurà la setmana passada que es guardaren per si calia retornar-les. Segons el líder de Més, la incongruència fa incrementar «els dubtes», els quals «acaben essent sospites per al conjunt de la ciutadania». I insistí en la necessitat que sigui «a les Balears» on es donin totes les respostes, a través de la comissió parlamentària citada, i no a Madrid. El PSOE s’hi ha negat. Negueruela va dir que el seu partit dona suport a la comissió d’investigació del Congrés i deixà entendre que troba que així ja basta.
La solitud socialista i la insistència a no donar explicacions sobre les qüestions bàsiques citades augmenten el pessimisme entre els antics socis del PSOE balear. En públic no fan valoracions, excepte les citades. En privat, però, n’hi ha que consideren que la posició d’Armengol s’està debilitant cada dia que passa i que serà difícil que se’n pugui sortir. D’altres avaluen que, al marge del que passi amb l’expresidenta del Govern, allò que és de veres transcendental des del punt de vista polític és la potencial erosió que suposa el cas per al conjunt de l’esquerra en la seva esperança de recuperar el govern el 2027.
Falta molt de temps per a les pròximes eleccions al Parlament, però Armengol era l’única aposta electoral possible del PSOE —al contrari del que ha passat, per exemple, al País Valencià amb Ximo Puig— i no hi ha cap capacitat de recanvi que doni les mínimes garanties. Per tant, l’escàndol de corrupció que afecta el seu partit i que l’esquitxa a ella s’ha convertit, per la manca d’explicacions coherents i versemblants del paper del seu govern en tota aquesta història, en un possible perillós llast per al futur, no només del Partit Socialista sinó també del conjunt de l’esquerra balear.