Diu la dita que els ulls són l’espill de l’ànima i, a la vista del que ha succeït aquestes darreres setmanes en moltes grans superfícies, hi ha molta gent disposada a vendre’s l’ànima. Almenys, a l’Estat espanyol 400.000 persones havien accedit a deixar-se escanejar l’iris per la companyia WorldCoin a canvi d’una recompensa econòmica en forma de criptomonedes. A finals d’estiu passat, WorldCoin havia obert tretze establiments; al febrer n’eren una trentena.
En tots els casos, el lloc triat han estat les grans superfícies. Entre la gernació que ha fet cua religiosament predominaven, telèfon en mà (cal baixar-se una aplicació per fer tot el procediment) persones joves i, predominantment, del gènere masculí. Durant la tercera setmana del mes passat, es va convertir en l’aplicació més descarregada a l’Estat espanyol.
El procés és relativament senzill, si s’exceptua la tediosa espera en la cua: cal instal·lar una aplicació del mòbil i rebre un codi QR. Ja en l’establiment i una volta acceptats els termes i condicions, un aparell anomenat Orbs fa una foto d’alta precisió a l’ull, i més concretament a l’iris. Automàticament, es genera una identificació digital i l’usuari rep una compensació en forma de criptodivises anomenades worldcoins. Vint-i-cinc worldcoins es reben per cada nou iris que s’incorpora al sistema. El valor de la criptomoneda, clar, va fluctuant.
Segons Sam Altman, l'objectiu de WorldCoin és ser capaç de discenir els humans de la intel·ligència artificial.
L’aspiració de la companyia, propietat del tecnòleg Sam Altman —impulsor, alhora, de ChatGPT i Open IA— és convertir-se en la major xarxa financera del món. Ho diu en el seu web: «Worldcoin té per objectiu brindar accés universal a l’economia global, sense importar el seu país o origen, tot establint un lloc per tal que tots els humans es beneficien de l’era de la intel·ligència artificial». Si l’escaneig de l’iris és necessari, diu la companyia, és per assegurar-se que qui opera és un humà i no un robot o un impostor.
WorldCoin té al darrere seu la fundació Tools for Humanity, creada pel mateix Altman i Alex Blania, un altre tecnòleg californià expert en el món de les criptomonedes. Segons ha publicat El País, Tools for Humanity té la seua seu a les illes Caiman. En el vídeo promocional que tenen en la seua pàgina web, Blania presenta aquest projecte en termes quasi messiànics, com una eina indispensable per distingir els humans de la intel·ligència artificial. «Fins ara, la manera com discerníem si ens estàvem relacionant amb un humà o una màquina era la intel·ligència. Però això ja no ens serveix», diu.
Una distopia molt propera
Segons la pàgina web de WorldCoin, té usuaris procedents de 120 països i, des de la seua entrada en funcionament, fa menys d’un any, ha captat 760.000 usuaris. Al ritme actual, durant la primera
Ricard Martínez: "El que WorldCoin vol és convertir-se en la companyia de referència en l’emergent àmbit de la biomètrica".
setmana de març arribarà als quatre milions d’usuaris. No són molts, si tenim, 7.888 milions d’habitants, però no és una xifra negligible si tenim en compte com és d’intangible el producte que ofereix.
«WorldCoin no vol saber qui eres; només vol saber que eres únic», assegura la pàgina web en resposta a totes les autoritats públiques que, en els últims mesos, han vist amb preocupació la irrupció d’aquest nou fenomen tecnològic. L’escaneig, asseguren, no queda vinculat a una identitat, sinó que genera un codi alfanumèric únic al món. Genera el que ells consideren un «passaport d’humanitat».
Les seues explicacions, tanmateix, no convencen a tothom. A l’octubre, el govern de Kenya va paralitzar l’activitat de WorldCoin al país després que milers de persones, des del mes d’agost, accediren a escanejar-se l’iris. A França, la Comissió Nacional d’Informàtica i Llibertats ha obert una investigació per possibles infraccions a la privacitat de dades. El mateix ha succeït a Alemanya o Argentina.
A Espanya, 400.000 persones s'han deixat escanejar l'iris
«La preocupació ve per l’entrega d’informació privada que ens identifica. A diferència de les contrasenyes, que es poden canviar en cas de problemes, els nostres trets oculars romanen inalterables», explica Jordi Serra, que és professor d’estudis d’informàtica, multimèdia i telecomunicacions de la Universitat Oberta de Catalunya i membre del grup d’investigació Kison. «Si els sistemes que emmagatzemen la informació codificada són vulnerables i els ciberdelinqüents arriben a tenir accés a les dades, tindrien la capacitat de suplantar la identitat d’una persona si es poden relacionar les dades amb les persones reals», afegeix Serra.
A l’Estat espanyol 400.000 les persones ja s’han deixat escanejar el globus ocular. Les cues en les grans superfícies d’aquestes darreres setmanes, tanmateix, han disparat l’alarma entre l’opinió pública. Fa dues setmanes, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) va comunicar que havia rebut quatre queixes en relació amb el funcionament d’aquesta plataforma i que les peticions estaven en fase d’anàlisi.
L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, per la seua banda, ha recordat, a través d’una nota, que «l’ús de dades biomètriques amb tecnologies de reconeixement facial es limita a supòsits molt concrets de la normativa de protecció de dades, donat l’alt impacte en els drets i llibertats de les persones que pot suposar».
Les reticències dels gestors públics, tanmateix, no han fet forat entre la clientela potencial. L’esquer de la recompensa econòmica funciona amb molta facilitat. De fet, el valor de la criptomoneda ha passat dels 2,43 euros de mitjana dels darrers vuit mesos per unitat als 7,07 euros del dijous passat. És a dir, per cada escaneig, els usuaris han passat de 60,75 euros a rebre’n 176,75 euros.
El govern dels tecnòlegs
L’activitat que ha desplegat WorldCoin col·lideix, en part, amb el que estableix l’article 9.1 del Reglament general de protecció de dades aprovat l’any 2016 pel Parlament Europeu. Aquest estableix que «queden prohibits el tractament de dades personals que revelen l’origen ètnic o racial, les opinions polítiques, les conviccions religioses o filosòfiques, o l’afiliació sindical, i el tractament de dades genètiques, dades biomètriques dirigides a identificar de manera unívoca a una persona física, dades relatives a la salut o dades relatives a la vida sexual o orientació sexual d’una persona física».
Com és possible, doncs, que el projecte d’Altman i Blaina haja pogut aterrar en la majoria dels països
Ricard Martínez: "El consentiment ha de ser previ, lliure, específic i informat. Realment el consentiment que s'està donant compleix els requisits?"
europeus? Perquè aquest mateix Reglament reconeix diverses excepcions, entre les quals l’opció que l’usuari potencial atorgue el seu consentiment, tal com estan fent els centenars de joves que aquests dies fan cua per aconseguir els seus worldcoins.
Tanmateix, per als experts consultats aquest consentiment està, tot sovint, viciat de partida. «El consentiment té una sèrie de requisits que són imprescindibles, més encara quan parlem d’una categoria de dades tan especials com les biomètriques —explica Ricard Martínez, que és director de la Càtedra de Privacitat i Transformació Digital de la Universitat de València—. El consentiment, doncs, ha de ser previ, lliure, específic i informat. Aleshores, hem de preguntar-nos: realment el consentiment que s’està donant compleix aquestes característiques? Els ho expliquen bé? Els donen el temps per pensar-ho? Realment, els han informat correctament de quina és la finalitat? No és prou dir que sí: cal dir que sí en certes condicions. Que entengues el que faran no vol dir que entengues la transcendència d’allò que realment faran».
Feudalisme digital
«L’únic que demostra aquest cas és que aquells que defensen que el consentiment no hauria de ser una base jurídica per al tractament de dades personals, tenen raó, perquè la gent està disposada a consentir coses que potser no hauria de consentir», lamenta Nacho Alamillo, que és expert en identitat digital i col·laborador de la Universitat de Múrcia a través del grup de recerca iDerTec.
Però, al capdavall, per què hauria de desconfiar la gent de WorldCoin si el que fa és crear, a partir de l’iris un codi únic, tot i que, asseguren, aquest no va associat a cap individu? «Això és una mentida manifesta», avisa Alamillo. Segons explica aquest expert, el que fa WorldCoin és crear una «plantilla biomètrica que després es podrà contrastar amb el teu iris. És el que anomenem un procés d’enrolament o inscripció biomètrica». «Diuen que no poden identificar a ningú. Ara bé, recordem que transfereixen uns diners per cada iris captat. Quines garanties em dona l’empresa que aquestes dues transaccions estan completament separades? No es prou que ho diga; ho ha de demostrar», afegeix Ricard Martínez.
UE versus Altman
El del tractament de les dades biomètriques és, de fet, un debat que ve de lluny i que s’està abordant de diferents maneres segons la zona del món de què parlem. Mentre en països amb règims autoritaris com la Xina es fa un ús massiu de les tècniques de reconeixement facial, la UE ha optat per una posició prudent i garantista per al dret a la intimitat de les persones. De fet, tot just dijous de la setmana passada estava previst que el Parlament Europeu aprovara eIDAS 2, una actualització del reglament d’identitat electrònic europeu.
Nacho Alamillo: «WorldCoin està als antípodes del que està fent la UE per tal que puguem tenir una identitat digital segura".
Aquest donarà carta de naturalesa a la cartera d’identitat digital europea, que permetrà assumir les funcions del DNI i del carnet de conduir des del telèfon mòbil i estendre les seues aplicacions a altres funcionalitats vinculades a la interacció digital. «WorldCoin està als antípodes del que està fent la UE per tal que puguem tenir una identitat digital segura. El model europeu vol que la identitat digital la tinga cadascú sota el seu control, amb unes garanties molt elevades», explica Alamillo, que ha seguit el procés de revisió de la norma de molt a prop.
La impressió és que els visionaris de Silicon Valley han avançat per la dreta la Unió Europea, en un àmbit, el de la tecnologia, que avança molt més ràpid que la capacitat de reacció del legislador.
Ricard Martínez, per la seua banda, veu moltes ombres en tot aquest procés. «La gent hauria de fer-se una pregunta molt important: per què em paguen per deixar-me escanejar l’iris? Quan una companyia paga per una dada és perquè aquesta dada té un valor de mercat», reflexiona el director de la Càtedra de Privacitat i Transformació Digital de la UV, el qual no s’està de criticar la pàtina humanitària amb què WorldCoin i els seus impulsors es presenten davant l’opinió pública.
Els promotors de les grans xarxes socials, recorda, sempre han dit moure’s sota la màxima que el seu objectiu era posar en contacte les persones, a pesar que, en realitat, el seu gran negoci consisteix a vendre les dades que extrauen de les nostres interaccions. «El que WorldCoin vol és convertir-se en la companyia de referència en l’emergent àmbit de la biomètrica —avisa Martínez—. Açò no és innocu. Volen crear un model de negoci a partir d’una dada identificadora única. Ens cal prendre totes les precaucions possibles».
Tots els secrets de l’iris
L’iris s’ha convertit en un dels elements del nostre aspecte exterior més cobejat per les companyies que es dediquen a la captació de dades biomètriques. Tot i això, ’interès per analitzar aquesta part del nostre globus ocular com a element distintiu no és nova. El 1936, l’oftalmòleg Frank Burch va identificar les diferències entre els iris humans i va proposar els patrons com a mètodes de reconeixement i distinció de les persones. D’alguna manera, Burch va posar la llavor de la biomètrica de l’iris.
Va haver de passar un quart de segle perquè aquella idea primigènia es desenvolupara. Exactament fins a 1987, quan els doctors Leonard Flam i Aran Safir, sota la premissa que no hi ha dos iris iguals, van recórrer a John Daugman per crear algoritmes per al reconeixement de l’iris.
“L’iris és una membrana que està connectada a uns músculs. És l’encarregada de regular la quantitat de llum que ens entra, cosa que determina també la mida, en cada moment, de la pupil·la —explica l’òptica i optometrista Maite Serrano, secretària de la junta de govern del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya—. Quan naixem el color no es manifesta fins als sis o deu mesos, per bé que el color és determinat pels nostres gens. Tot i que puga semblar que, en funció de la llum el color de l’ull varia, la pigmentació és sempre la mateixa. Només en alguns casos concrets, com malalties o ingesta de determinades substàncies, poden produir-se variacions”.
Es calcula, de fet, que, així com en les empremtes digitals es poden distingir fins a 40 patrons diferents, en el cas de l’iris aquests superen els 120. “Avui dia, la ciència ens permet fer intervencions estètiques de quasi qualsevol mena per modificar els nostres atributs naturals. Ara bé, això no succeeix amb els ulls”, explica Serrano. Ni tan sols els germans bessons comparteixen iris. Encara més: l’iris dret i esquerre tenen patrons diferents.
En l’escaneig de l’iris, aquest s’il·lumina amb llum infraroja invisible per tal de capturar una imatge on apareixen els patrons únics de cada ull, que resulten invisible a simple vista.