Un segle pot separar l’Eladi, el quadravi de Miquel Martín i Serra (i coprotagonista de Guanyaràs una mar llisa) d'en Gerald Durrell, autor i personatge d’Ocells, bèsties i parents, però tots dos són a l’illa de Corfú, gràcies a sant Espiridó.
A Guanyaràs una mar llisa, l’Eladi aprèn grec després d’haver estat rescatat d’un naufragi a la platja de Sant Espiridió:
“Ara que disposa de tot el temps del món, li agrada tancar els ulls i provar de distingir, com si fos un joc, el cant dels ocells entre les oliveres i els ametllers.
—Això és el refilet d’una cadernera —li diu a l’Elpida, com si ella l’hagués d’entendre—. Ca-der-ne-ra —lletreja tot assenyalant la branca.
Ella repeteix el nom a poca a poc, amb dificultat, i li tradueix ara al seu idioma.
—Karderina”.
A Ocells, bèsties i parents, Durrell també baixa a la platja:
“Si veia les barquetes de pesca que es bellugaven per sobre l’aigua, em vestia de pressa i, havent agafat els estris de recol·lecció, em posava a córrer i a baixar pels oliverars fins al camí i el seguia fins a arribar a la platja. Coneixia la majoria dels pescadors només de nom, però n’hi havia un que era un amic especial, un xicot alt i cepat amb els cabells castanys. Inevitablement, es deia Spiro, per sant Espiridió, i, per tant, per distingir-lo de tots els altres Spiros que coneixia, l’anomenava Kökkino, «roig». En Kökkino trobava molt agradable d’obtenir exemplars per a mi, perquè per bé que ell mateix no s’interessava gens ni mica en els animalons, s’ho passava molt bé amb la meva evident alegria.
Un dia vaig baixar a la platja que la xarxa era a mig entrar. (...)
—Salut, Gerry! —em cridà en Kökkino (...)— Avui te n’hauríem de treure uns quants, d’animalons bonics, perquè hem baixat la xarxa en un lloc nou.”