La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va anunciar dimecres d’aquesta setmana que la Cambra imposava una amonestació a l'eurodiputat baleàric de Ciudadans José Ramón Bauzá per mor d’un cas d'assetjament psicològic a un assessor parlamentari que el va denunciar davant la institució.
L’acusació es remunta a l’estiu de 2022 quan un assistent seu presentà una denúncia davant el Comitè Consultiu del Codi de Conducta del Parlament Europeu per possible assetjament psicològic. En aquell moment no va transcendir. Sí que es va conèixer l’abril de l’any passat quan la presidència del Parlament continental anuncià l’obertura formal d’una investigació contra Bauzá. No es va saber -ni encara ara- la naturalesa exacta de l’assetjament psicològic perquè en aquests casos mai s’informa al detall. El mateix va passar amb l’eurodiputada del PSOE Mónica Silvana, també denunciada per motius semblants i que finalment fou multada amb 10.000 euros i un mes de suspensió de la condició de parlamentari.
En el cas de Bauzá la sanció és més lleu que en el de la socialista esmentada. L’amonestació no implica suspensió de sou i feina ni, tampoc, cap tipus de multa, que es paga a través de la pèrdua de dietes. La suavitat de la sanció ha fet que Bauzá no l’hagi recorreguda i, per tant, es dona per acabat l’episodi.
També aviat Bauzá haurà de donar per acabada la seva carrera política que va iniciar el 2009. En aquell moment i d'ençà la fugida de Jaume Matas el 2007 abans el PP balear vivia enmig d'una guerra interna entre diversos sectors. Qui ocupava la presidència del partit conservador a les Illes, Rosa Estaràs, no volia seguir en el càrrec i, de fet, va aconseguí un lloc de sortida a la candidatura europea del PP el 2009. Abans de partir, tant ella com els seus més directes col.laboradors, buscaren un possible relleu que no fos conegut i, per tant, que no estigués esquitxat per cap cas de la corrupció que afectava a molts noms del partit.
Després que es parlés de diferents possibles presidents del PP balear, Estaràs i d'altres dirigents imposaren un fins aleshores tapat: José Ramón Bauzá, batlle de Marratxí. Al cap d'un any, en el congrés del PP balear de 2010, va ser elegit davant de Carlos Delgado, del sector crític i furibund anticatalanista.
A les eleccions al Parlament de 2011 Bauzá s'hi presentà amb el suport del sector regionalista del PP que l'havia ajudat a guanyar el congrés del partit. Però just passats els comicis Bauzá, quan ja havia estat investit president, pactà amb Delgado i convertí el seu mandat presidencial en el que és conegut: un seguit de mesures anticatalanistes que provocaren com a reacció la més gran manifestació que han viscut les Balears.
Tot d'una que Bauzá va perdre el poder, el 2015, s'hagué d'enfrontar a una rebel.lió interna en contra seva que l'apartà de la presidència orgànica i posteriorment e va fer abandonar el PP, el gener de 2019. Així i tot intentà mantenir viva una certa presència política a través d'una plataforma que va crear i que tingué molt poc recorregut.
Des de Vox se li varen obrir les portes per si volia sumar-se al projecte ultradretà, però ho rebutjà quan va tenir una oferta molt més bona: Albert Rivera li oferí el cinquè lloc de la candidatura de Ciutadans al Parlament europeu. L'acceptà i sortí elegit.
De moment tot indica que Bauzá quedarà fora de joc polític quan el seu mandat parlamentari s'exhaureixi.