Amélie Nothomb continua escrivint novel·les capaces d’ensenyar més literatura que alguns manuals d’història. A Els aeròstats (a Anagrama en versió catalana de Ferran Ràfols) hi ha un diàleg entre una professora i un alumne:
“—Un dia per llegir la Ilíada, quatre per llegir l’Odissea. Explica-m’ho.
—Estava cansat. Vaig passar una nit en blanc, per la Ilíada.
—Ho entenc. Però, igualment?
—L’Odissea m’ha agradat, però no tant com la Ilíada. No passa mai de ser la història d’un sol home.
—Fals.
—Sí, d’acord, hi ha els companys, la dona, el fill. Són personatges secundaris. La Ilíada no és la història d’Aquil·les. És la història de la confrontació entre dos grups humans.
—La veritat és que Ulisses no t’agrada.
—En efecte. No et poden agradar Hèctor i Ulisses alhora.”