El senador per Eivissa i Formentera, Juanjo Ferrer, ha denunciat en el Senat els «atacs continus» en contra del català per part de les majories polítiques del PP i Vox a les diferents institucions illenques.
Ferrer, com es recordarà, fou elegit el maig de l’any passat com a independent al front de la llista conjunta a la qual donaven suport el PSOE, Sumar i Ara Eivissa. Antic militant del PI-Proposta per les Illes, aquest advocat de 54 anys està demostrant una gran iniciativa, des del seu escó de la Cambra Alta espanyola, en defensa dels interessos no només de les Pitiüses per les quals fou elegit sinó del conjunt de les Illes Balears.
Aquesta setmana ho ha tornat demostrar quan ha denunciat davant del Ple del Senat les «contínues iniciatives en què es fa retrocedir l'ús del català en tots els àmbits: educació, cultura, administració pública» a les Balears, a pesar que «durant dècades s'havia aconseguit un molt ampli consens». Al seu parer les mesures preses pel «Govern del Partit Popular i l'ultranacionalisme franquista» de Vox estan creant problemes socials «on no n’hi havia».
Explicà a Ses Senyories els senadors que en els anys de democràcia «totes les forces polítiques havien acordat mesures per promocionar l'ús del català, també dins de l'Administració» però que ara «aquest consens ara perilla» o millor dit, «ja no hi és». S’ha trencat: «ja no existeix en aquesta legislatura».
Juanjo Ferrer cità alguns exemples del que està passant a les Illes: «Al Parlament de les Illes Balears s'han aprovat iniciatives per segregar l'alumnat per llengua a les escoles, amb un cost de 20 milions d'euros; per promocionar el bilingüisme al Parlament, on fins ara es feia tot en català amb una unanimitat que venia de l'any 1991...» Mesures que la majoria PP-Vox ha aprovat amb la intenció, creu, de buscar «més desigualtats i més enfrontaments entre la gent». Uns enfrontaments que, assegurà el senador, ja «els hem vist aquests últims dies a Mallorca, on un àrbitre va expulsar un entrenador de futbol per parlar en català. O quan l'Audiència Nacional va exigir denegar la nacionalitat a una persona que fa més de 28 anys que viu a Mallorca, perquè només parla català»...
Per a Ferrer és especialment dolorós veure com en «l'Administració pública és un dels àmbits en què l'ús del català és menys freqüent». I no es tracta, explicà, del que passa a les Illes sinó a tot arreu, perquè al respecte l’Administració de l’Estat hi té responsabilitats: «consideram imprescindible que executi una adaptació progressiva de comunicacions, tràmits, resolucions o peticions que es realitzin per qualsevol mitjà, especialment els electrònics o telemàtics, així com els portals d'accessos a web i aplicacions» perquè sigui possible adreçar-s’hi també en català i en els altres llengües oficials diferents del castellà. «Creiem que els avenços que s'han experimentat en la tecnologia en els darrers anys fan que sigui molt més fàcil, més que mai, aplicar les mesures necessàries perquè els ciutadans tinguem el dret d'expressar-nos en la nostra llengua en tots els àmbits».