El 17 de juny de 2023 es constituïa el Consell de Formentera. El 23, el d’Eivissa. I el 8 de juliol ho feien els de Menorca i Mallorca. Vuit mesos després, tots menys l’eivissenc estan immersos en situacions estranyes, inestables i lluny de la normalitat. Un desgavell que no havia passat mai. És vera que l’activitat política general a les Balears està marcada pel Parlament i el Govern, i per això el que sobretot ocupa l’atenció mediàtica són els espectacles que ofereix Vox a la cambra i en relació amb l’executiu de Marga Prohens. Tanmateix, no deixa de ser cridaner també el que està passant en els consells.
Formentera. El Consell de la més petita de les illes és el que pateix la situació més estrambòtica. El president, Llorenç Córdoba, ha estat expulsat de la formació que el presentà, Sa Unió, i continua ocupant la presidència sense el suport de cap dels grups que en formen part —el seu expartit, a més del PSOE i de Gent per Formentera.
Sa Unió és la marca de la dreta formenterera —la convergència entre el PP i Compromís, un grup localista— que guanyà les eleccions davant l’esquerra. Córdoba va ser investit president i és l’únic diputat del Parlament per Formentera. La tardor passada, la seva relació amb el Govern entrà en crisi. La raó no se sap. Ell diu que és per mor de divergències en relació amb les delimitacions de costes que —seguint la normativa estatal— ha de fer el Govern a la petita illa i des de l’entorn de l’executiu de Marga Prohens s’ha fet córrer que del que es tracta en realitat és d’una qüestió econòmica: que Córdoba volia més compensació econòmica per haver de traslladar-se contínuament a Palma. Fos per un motiu o per un altre, el que passà fou que l’enfrontament anà a més i acabà amb l’amenaça del formenterer de no votar «automàticament» el que presenti el Govern al Parlament, cosa que irrità la direcció de Sa Unió, la qual l’advertí al respecte. Tanmateix, la tensió no disminuí i finalment a principis de gener el seu partit l’expulsà. També li demanà que tornàs les actes dels seus càrrecs, però —com sol passar en aquests casos— Córdoba ha contestat que no pensa fer-ho de cap de les maneres.
Des d’aleshores, Córdoba continua ocupant la presidència del Consell sense el suport formal de cap dels altres membres de la institució. I encara que han passat dos mesos des de la seva expulsió, tant l’esquerra com la dreta li ho permeten. Es tracta de l’únic cas conegut de trànsfuga que presideix una institució.
Menorca. El Consell menorquí, governat pel PP, segueix amb els pressupostos aprovats l’any passat per l’esquerra. El president, Adolfo Vilafranca, del PP, no ha aconseguit tirar endavant els nous comptes. La raó? Que l’única representant a la institució del seu partit aliat, Vox, va votar-hi en contra juntament amb l’esquerra. I per què ho feu així si el juliol anterior va aprovar investir Vilafranca, fruit del pacte amb el PP? Doncs perquè el president la va expulsar la tardor passada de la comissió de govern. O sigui, es tracta d’una mera qüestió de revenja personal transvestida de suposades motivacions polítiques.
Amb el mandat tot just inaugurat, començaren a sovintejar els rumors sobre la consellera insular d'Habitatge, Agenda Urbana, Innovació i Ocupació, Maite Medrano, l'única representant de Vox a l'equip de govern. El mes d’octubre, Més per Menorca s’interessà pels moviments que el president començava a fer en aquell departament. Durant una reunió de la Junta de Portaveus, exigí explicacions per la «crisi per la qual està transitant el departament d’Habitatge», en el qual la manca d’activitat ha provocat que el president imposés a la titular el canvi d’un director executiu, de Vox, per un altre del PP. Les explicacions que va rebre el partit opositor foren considerades «insuficients» i tornà a la càrrega a principis de novembre, denunciant que l’àrea d’Habitatge del Consell «està adormida i completament paralitzada» per la «manca de gestió» de Vox.
En les setmanes posteriors, la situació no va millorar i, finalment, el 19 de novembre, Vilafranca va anunciar que havia destituït Medrano per la seva «manca d’activitat».
Posteriorment, Medrano va dir que tenia voluntat de refer el pacte i de votar els pressupostos. Però a última hora, quan tot pareixia fet, es va desdir i posà una excusa política per votar en contra dels comptes. Vilafranca ha intentat negociar amb l'esquerra (PSOE i Més), però l’acord no ha estat possible. De moment, el Consell de Menorca continua sense pressupostos per la revenja de Medrano, la consellera insular expulsada de la comissió de govern per vagància.
Mallorca. Cada parell de setmanes, el Consell mallorquí es veu afectat per alguna de les ocurrències, extravagàncies i sortides de to de Vox. Ja és part de l’anormal normalitat que ha imposat el partit ultradretà. L’últim exemple fou, fa quinze dies, quan el membre ultra de la institució, David Gil, assegurà —durant un debat en el plenari mensual de la institució— que la Guerra Civil fou «l’última croada d’alliberament» i, posteriorment, per intentar explicar-ho, qualificà el cop d’estat franquista «d’alçament nacional» contra «els assassinats de monges i capellans». L’esquerra i l’associació Memòria de Mallorca han instat el Govern balear a obrir un expedient per possible falta d’apologia franquista, que podria acabar amb una forta multa per a Gil.
A banda de les coses de Vox, com la citada, també ha estat greu l’episodi que va acabar, fa dues setmanes, amb la dimissió forçada de la consellera insular d’Hisenda i Funció Pública, Pilat Bonet. El president de la institució, Llorenç Gamés, del PP, li demanà que renunciàs al càrrec després que s’hagués publicat que estava essent investigada internament per la direcció de l’empresa on havia treballat durant setze anys com a cap de comptabilitat, en relació amb la «desaparició» o «desviament» de fins a 6 milions d’euros al llarg de dotze anys.
El que resulta molt estrany d’aquesta història és que fins la setmana passada l’empresa -Globalia, el nom de la qual ometen gairebé totes les informacions- no havia interposat la denúncia -finalment la va posar per un possible desfalc de 2,7 milions i no dels 6 que s’havia publicat- i tanmateix Galmés obligà Bonet a dimitir preventivament, després que la història hagués sortit a la llum. I alhora assegurà que es tractava d’una qüestió privada però,no obstant, acte seguit ordenà que es comencin a analitzar totes les factures que passaren per les mans de Bonet durant aquest mesos que fou la responsable de la Hisenda de la institució. La primera ombra de corrupció plana sobre el Consell mallorquí només vuit mesos després de la seva constitució.