Tots dos van nàixer lluny de València, però ja són tan valencians com el Micalet. L’un, Andrés García Reche, va venir al món a Cúllar (Granada) l’any 1950, però de ben menut va mudar-se a Alacant i a l’etapa universitària ja va establir-se a València. L’altre, Cruz Sierra (Valladolid, 1954), va arribar al cap i casal quan la dècada dels noranta començava a caminar.
García Reche és economista. Una referència inqüestionable en matèria de política industrial. Durant sis anys (1987-1993) fou conseller socialista amb Joan Lerma, un període en què va revolucionar el sector de la innovació i la competitivitat, quan aquestes dues paraules encara sonaven a xinès. Professor d’economia aplicada a la UV, a l’etapa del Botànic ha estat vicepresident executiu de l’Agència Valenciana d’Innovació (AVI).
Sierra és periodista especialitzat en economia. Després d’una dècada a Cambio 16 va fundar i dirigir l’edició valenciana del diari Diario 16, va exercir com a delegat de Cinco Días, com a articulista d’El Confidencial i com a opinador de Levante-EMV, amb una columna —“El tranvía del dinero”— de lectura obligada. Més tard, va dirigir el setmanari econòmic El Boletín, del mateix grup editorial, i va convertir-se en fundador i primer director de Valencia Plaza, un diari digital que va consolidar-se de seguida.
Allunyats de la primera línia de foc, tots dos aboquen ara els seus comentaris punyents a X, l’antic Twitter. Això sí que és llibertat, i no la que pregona Ayuso.
—Com definiríeu Madrid amb una sola paraula?
Cruz Sierra: Uf...! Mordor.
Andrés García Reche: Ho sent, però me’n calen dues: forat negre.
—Què us ha semblat la decisió de disparar una mascletada a Madrid?
C. Sierra: Una xarlotada, producte de les complicitats polítiques... Una jugada del PP de cara a la galeria, com les que fan uns altres partits.
A. G. Reche: Representa l’estupidesa habitual de la terra en què vivim. En teoria, es tractava de donar a conèixer les tradicions valencianes a Madrid i de captar visitants per a les pròximes Falles, però resulta que s’han esgotat els bitllets d’AVE de València a Madrid per a aquell dia, o siga que el primer gran beneficiat del flux de turistes serà Madrid! Quan dissenyes una xarxa ferroviària tan bona entre el centre i la perifèria, és la perifèria la que acudeix al centre. L’AVE ens acosta als museus i la resta d’atractius de Madrid que paguem entre tots [mostra un full amb una llista infinita de centres estatals que tenen la seu a la capital de l’Estat].
C. Sierra: Valladolid ara està a només 50 minuts de Madrid. Molta gent treballa allà i dorm a Valladolid. Aquest no era l’objectiu de l’AVE... Mireu, jo tinc molts amics de Madrid. Quan va estrenar-se la línia amb València [l’any 2010] em deien que vindrien a menjar una paella i a passar el dia. Mentida! Continuem quedant a Madrid, no hi han vingut encara.
—El PP valencià és més submís que el gallec o l’andalús?
C. Sierra: Sí, els d’ací són més submisos. Tant a Galícia com a Andalusia han construït una certa personalitat pròpia. Fraga, Rajoy i ara Feijóo —encara que siga una mica titella de l’aparell de Madrid— han aconseguit una influència que mai no ha tingut el PP valencià. El president andalús [Juan Manuel Moreno Bonilla] ha esdevingut una alternativa, diguem-ho així, moderada. En canvi, Mazón no encarna això. És un supervivent de la política que acaba d’arribar d’Alacant i tracta de buscar-se la vida.
A. G. Reche: Al PP valencià són més castellans. Ni Fraga ni Feijóo van amagar el gallec, el parlaven amb naturalitat, a Andalusia parlen en andalús... [Riu.]
C. Sierra: Ni Zaplana ni Olivas ni Alberto Fabra, abans, ni Mazón, ara, han parlat valencià. I Camps, l’únic que el sabia, era nacionalcatòlic.
—La passió madrilenya del PPCV s’explica per la pressió empresarial, per oposició a Catalunya o perquè té una visió de l’Estat fortament centralista?
A. G. Reche: Nosaltres tenim interessos econòmics a Madrid. Com que s’hi ha acumulat tot, hi ha una font de renda que podem aprofitar, i no sols a escala comercial, sinó també turística. Ja ens va bé que els madrilenys vinguen a estiuejar, perquè la seua despesa mitjana supera la de la majoria de llocs d’Espanya. Després està Catalunya, amb la qual mantenim uns lligams comercials molt forts que no són encara millors per culpa de les connexions ferroviàries. Els empresaris han reclamat darrerament el corredor mediterrani, però no tenen tant d’interès en aquesta relació. Saben que la principal acumulació de capital es concentra a Madrid, i és el que els importa. El poder de veritat es concentra a Madrid.
C. Sierra: El PPCV té una submissió doble. En primer lloc, al PP nacional, perquè Mazón és un líder novell que necessita el seu suport per tal de guanyar carisma. I, com tot el Partit Popular, és una organització submisa als grans poders econòmics del país.
A. G. Reche: A la dreta, se li ha de reconèixer la seua habilitat. El pacte entre Fernando Abril Martorell i Alfonso Guerra, que vaig seguir de molt a prop, ha dificultat d’estrènyer llaços amb Catalunya. A més, la Constitució prohibeix la federació de comunitats autònomes, una referència ideada per a barrar el pas a uns hipotètics Països Catalans. Val a dir que els catalans també van per lliure, massa vegades passen de nosaltres... Ara bé, tot allò va deixar un estigma evident. Mirar cap al nord encara sembla un delicte, però, diguen el que diguen, Catalunya és història econòmica viva d’Espanya: sempre ha representat més del 20% del PIB estatal i sempre ha pivotat sobre la indústria, a diferència de Madrid, que ho fa sobre els pressupostos de l’Estat. Ens interessa molt més la via econòmica lligada a Catalunya que no estar lligats a un món de serveis i a l’efecte capitalitat, perquè darrere de Madrid no hi ha res més. El PP valencià sempre esbomba conspiracions dels catalans en contra nostra, l’última de les quals el famós “volen afonar el port de València”.
C. Sierra: Molta gent s’ha cregut aquestes conspiracions, però mai s’ha pogut demostrar res.
A. G. Reche: Jo també tinc amics que em diuen: “És que els catalans...!”. Escolteu, i vosaltres no us hi fixeu, en el que passa a Madrid? L’obertura de la Galeria de Col·leccions Reials ens ha costat més de 140 milions d’euros. Com és possible?
C. Sierra: Sense la implicació de l’empresariat autòcton, el corredor mediterrani encara aniria amb bolquers.
—Els empresaris s’han mobilitzat pel corredor tres dècades després de fer-ho —amb el lobby ProAVE— per la velocitat alta amb Madrid. Quina de les dues infraestructures era més interessant?
C. Sierra: És la visió perifèrica dels empresaris de què parlàvem adés. Volien anar més ràpidament als ministeris per a resoldre els seus papers, obtenir els seus permisos i les seues concessions. Per a ells, la prioritat absoluta era Madrid.
—Sí, però les relacions comercials ja eren més intenses amb Catalunya. Si s’haguera apostat pel corredor en lloc d’arribar a Madrid en 90 minuts, potser estaria en funcionament de fa anys.
A. G. Reche: És així. I no us oblideu que també van pressionar moltíssim per aconseguir l’autovia amb Madrid [A-3, antiga N-III] mentre l’eixida natural cap a França, a través de Catalunya, era una autopista de peatge. Ara resulta que els madrilenys poden anar on vulguen en AVE o en autovia, però la resta, no.
C. Sierra: Són els efectes perversos d’una concepció de l’Estat fortament centralitzada, amb una capitalitat creada artificialment. L’altre dia llegia que, quan Madrid va quedar constituïda com a capital, era la més menuda en nombre d’habitants de tot Europa. La resta de capitals ja eren grans ciutats, mentre que Madrid va aconseguir-ho gràcies a procediments especulatius de la Cort, que estava ubicada a Valladolid.
A. G. Reche: Caldria haver posat el mateix interès a tenir una connexió per autovia i per AVE amb Barcelona com el que es va posar per tenir-la amb Madrid... Costa més temps i és més car anar de València fins a Alacant que des d’elles a Madrid. Quina broma de mal gust és aquesta?! Heu vist les xifres de la inversió de l’Estat? En 2021, l’execució pressupostària va ser del 180%, mentre que ací era del 30%, i a unes altres comunitats, del 14% o del 20%. Com s’explica això? Quan els nostres polítics es feliciten per haver aconseguit el 10% de les inversions dels pressupostos de l’Estat —un percentatge equivalent al nostre pes poblacional— tornen a mentir-nos de nou.
—Malgrat aquest 180%, Díaz Ayuso diu que Sánchez maltracta Madrid.
A. G. Reche: A Madrid les inversions s’executen, l’interès de l’Estat és que siga així, perquè tots resideixen allà.
C. Sierra: El 12% de la població espanyola viu apinyada allà.
—Quina opinió teniu del lobby Conexus, una fundació creada per empresaris valencians amb interessos a Madrid?
C. Sierra: És ineficaç, però satisfà els seus egos i les seues vanitats. Conexus i l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) tenen repartit el pastís: els primers no poden organitzar actes a València, i els segons, no poden fer-ne cap a Madrid. El meu soci a Valencia Plaza i president de l’empresa, Enrique Lucas, n’era membre des de l’inici i em contava les històries que feien allà. Mai vaig percebre cap benefici per a la Comunitat Valenciana de tenir un lobby a Madrid més enllà d’uns pocs contactes, algun xicotet negoci i alimentar la vanitat. Organitzen unes festes sumptuosíssimes al Casino de Madrid, en ple carrer d’Alcalá... Compadreo i res més.
A. G. Reche: Conexus és una altra estratègia fallida dels valencians. Si de debò es tractara d’un lobby que pressionara l’Estat, seria meravellós, però no ho és. Només van a Madrid a dir “¡qué guais somos los valencianos!”.
Cruz Sierra: “Mentre no existisca un partit nacionalista valencià potent, no tindrem res a fer”
C. Sierra: Caldria estendre la crítica als partits polítics valencians, que tampoc no han exercit una pressió real. Recordeu “el poder valenciano”, en temps de Zaplana? Fins i tot en formaven part diputats socialistes del Congrés, però aquell poder se circumscrivia a dinar junts. No van tirar endavant cap iniciativa que beneficiara els interessos valencians. Zaplana va obrir una mena d’ambaixada i la Generalitat va acabar venent-la... Mentre no existisca un partit nacionalista potent, no tindrem res a fer. Jo no sé si el votaria, però reconec que seria el més eficaç.
A. G. Reche: Perquè n’hi haja un, caldrà que la societat valenciana el demane, i no fa l’efecte que siga així.
—No considereu Compromís una força nacionalista?
A. G. Reche: Poderosa? En absolut. És un partit nacionalista moderadet.
C. Sierra: Jo trobe que ERC és més d’esquerres que Compromís.
A. G. Reche: Sí, però això no importa tant. Allò que els proporciona més rèdits és el vector independentista, no la condició de partit d’esquerres. L’esquerra també tendeix a ser jacobina.
C. Sierra: En qualsevol cas, és obvi que la societat catalana sí que és capaç de mobilitzar-se pels seus interessos.
—Quan es parla del port de València com “el port de Madrid” i de Gandia com “la platja de Madrid”, què sentiu?
A. G. Reche: Cap problema! Jo vull que vinguen turistes de Madrid, només faltaria! Són els de major despesa mitjana. I seria perfecte que en vingueren de catalans, però hem tingut la mala sort que ells sí que tenen platges... Perquè si no en tingueren, la relació econòmica amb Catalunya no seria tan sols comercial, sinó molt més potent encara.
—Ximo Puig ha sigut l’únic president valencià crític amb la Comunitat de Madrid. Va acusar-la de dúmping, de ser una aspiradora i de pensar que no hi havia “vida intel·ligent” més enllà de l’M-30. Era un moviment arriscat?
C. Sierra: A mi em va semblar valent i formava part del missatge territorial. Puig no va excedir-se en el missatge nacional, sinó que va fer curt en la plasmació de les seues polítiques socialdemòcrates. En especial, en l’atenció primària i les llistes d’espera quirúrgiques, però també en el caos de rodalies, que era una competència estatal, però no va tenir una solució.
A. G. Reche: Potser és cert això que dius, però caldria recordar que tenim un sistema de finançament infame, que ens perjudica exageradament. A l’AVI volíem desenvolupar tecnologies i innovació relacionades amb l’atenció primària que substituïsquen l’atenció hospitalària, però no hi va haver temps ni recursos. Aquest és el principal deure que hauria de resoldre Pedro Sánchez. Ni que siga forçat per les circumstàncies, el seu Govern és el primer que s’ha plantejat, tímidament, una descentralització dels organismes estatals. A Sevilla, a la Corunya... Fins que Ayuso s’ha queixat: “Nos quieren quitar...”. Com? Què vol dir això? Són els nostres diners! Sánchez, per necessitat, ha assumit una plurinacionalitat que beneficia qui té poder: ERC, Junts, PNB i Bildu, el BNG. I els valencians? Com cantava La Trinca: “Narinant, narinant, narinant”.
—Puig va celebrar diverses cimeres amb Puigdemont i Aragonès. És viable una relació així amb Mazón?
C. Sierra: No és descartable. Zaplana va pactar l’AVL amb Pujol. Hi ha interessos econòmics compartits entre Catalunya i el País Valencià, però, més que complementàries, són economies competidores: en el port, en matèria logística... Aquest és el problema.
A. G. Reche: L’informe de l’IVIE [Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques] reflecteix la deslleialtat de Madrid. El 60% de les licitacions públiques es queden a Madrid i l’altre 40% es reparteix entre la resta. Per tant, Catalunya és competidora nostra, però Madrid no?
C. Sierra: Volia dir que tenen economies més similars.
A. G. Reche: I per què els empresaris d’ací no protesten —com han fet amb el tema del port— quan Madrid abaixa l’impost del patrimoni i el de l’IRPF?
C. Sierra: O per què Conexus no té una fundació paral·lela a Barcelona?
Andrés García Reche: “Madrid ʻens roba’ molt més que Catalunya, i que se m’entenga bé. Ja n’hi ha prou de dirigir els focus cap a una banda per a despistar-nos i que no mirem cap a l’altra”
A. G. Reche: Madrid ens roba molt més que Catalunya, i que se m’entenga bé. Ja n’hi ha prou de dirigir els focus cap a una banda per a despistar-nos i que no mirem cap a l’altra banda! No, no, a mi ja no m’enganyen... Ja m’han enganyat prou durant massa temps. Ara seguisc el dia a dia i veig què està passant en la Comunitat de Madrid, és a dir, què fa l’Estat amb la Comunitat de Madrid. I només fa que engreixar i engreixar el seu producte interior brut. Diuen: “Madrid és l’autonomia amb menys PIB procedent del sector públic i la que més aporta fiscalment”. D’acord, però ocultes tots els beneficis que t’aporta la capitalitat. Quan hi instal·les un museu, això porta restauració, escoles d’art... El primer que t’impressiona a Madrid és la qualitat dels restaurants. Per què? Perquè la productivitat del sector públic és molt alta. Tots els llocs d’alta direcció estan allà.
C. Sierra: Jo vaig estar tres anys en un grup de comunicació que tenia la seua seu a Barcelona. Després de 2017 van mudar-se a Madrid, al carrer de Gènova. Hi han muntat, entorn de la presidència, una infraestructura de directius que no tenien a Barcelona. Han absorbit recursos dels diaris repartits per l’Estat. Xuplen idees, recursos i beneficis. Per exemple, cobrant unes xifres astronòmiques —fora de mercat— pel lloguer dels edificis on estan els diaris. Amb aquest tema he començat a entendre bé, en les meues carns, què significa el centralisme madrileny. Els dos edificis que tenien a la Diagonal no eren comparables al de Gènova i un altre que han llogat a la plaça de Colom. Hi ha un desplegament de personal increïble: directius provinents de mitjans del grup, directius intermedis, secretàries...
A. G. Reche: L’efecte capitalitat és això!
—Davant el context estatal, és previsible que Ayuso i Mazón esdevinguen els barons més actius contra Sánchez?
C. Sierra: Si feren una gran tasca administrativa i gerencial dels recursos públics, això no tindria importància. Però l’experiència demostra que no. Amb el pas dels anys creix la corrupció, malbaraten recursos i no creen més riquesa per a la població. A més, les coalicions de govern o parlamentàries de l’esquerra estan tenint un efecte pedagògic enorme. Moltes persones progressistes que recelaven dels partits independentistes els prefereixen molt abans que tenir un govern d’extrema dreta. Ho note quan vaig a Valladolid.
A. G. Reche: Algú pensa que Mazón seria tan reivindicatiu si governara Feijóo? Ací som més espanyols que Espanya!
C. Sierra: Per a mi el problema no és el PP ni Madrid, sinó la dreta econòmica. El poder econòmic de les grans empreses del capital.
—“Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”, fa la dita. Hi esteu d’acord?
A. G. Reche: Tot començà allà! L’Estat centralitzat prové d’Almansa.
C. Sierra: A Castella i Lleó, el mal prové de Villalar de los Comuneros. Sempre hi ha alguna fita històrica en què Madrid, la monarquia i l’Església treballen de bracet per concentrar tot el poder.