Si fa uns anys José Sanclemente matava un cap de redacció a Tienes que contarlo (Roca, 2012), ara Bru Rovira s’encarrega de Matar el director (Navona, 2024) del diari Las noticias, José Llopis, al primer capítol. Però abans el retrata físicament:
“El seu cos nu davant del mirall reflecteix la figura d’un home poc agraciat. Massa baixet. Massa panxut. Només uns ulls elèctrics destaquen en una cara de pell lletosa. Però la vivacitat li queda disminuïda per la flonjor de les faccions, que evidencia un desajust melancòlic entre una voluntat nerviosa, irascible, i una naturalesa escarransida; foc en una presó de gel”.
Poc després d’aquesta descripció l’autor inclou una conversa entre el propietari del diari i el director: “—José o Pepe? Com t’estimes més que et digui?
—Tothom em diu Pepe —va contestar el Llopis, dubitatiu.”
Més inquietant és la descripció del propietari del diari, Alberto Villanova, a qui tots els treballadors diuen Don Alberto: “Hi circulen tot d’anècdotes de les visites de l’avi Villabona a les capitals europees. I de com en més d’una ocasió van haver d’enviar el comptable a correcuita amb una maleta plena de diners per treure’l d’un prostíbul, o per rescatar-lo de la taula de joc d’un casino, preferentment el de Montecarlo”.
No acaba aquí la cosa: “El caràcter mesquí del vell fundador de l’empresa familiar queda molt ben reflectit en l’anècdota d’un corresponsal a París que es veia obligat a acompa-
nyar-lo en les visites que feia a una coneguda casa de barrets; però mentre el Villabona es divertia amb les senyoretes, al corresponsal se’l feia esperar al rebedor del prostíbul, assegut en una butaca”.