Les feretes satisfetes del Palau

La segona edició a València del festival Feretes i Cançonetes, celebrat dimecres i dijous al Palau de la Música de València, s’ha tancat amb un èxit organitzatiu i de públic i un magnífic ambient de música i activitats per a tota la família. EL TEMPS assistí a la segona jornada, amb Dani Miquel i Senior i el Cor Brutal com a plats forts. I aquesta és la crònica.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

És dijous i un magnífic oratge acompanya. A l’entrada del Palau de la Música, un recinte molt més gran i amb més possibilitats que el Centre Cultural La Beneficiència, seu a València de la primera edició de Feretes i Cançonetes, hi ha agitació. En una de les paradetes de llibres, la de l’editorial Lletra Impresa, regentada pels escriptors Juli Capilla i Mercè Climent, se’ns assegura que hi ha més públic que el dia anterior a la mateixa hora.

Entre els organitzadors del festival, la cooperativa Cercavila Cultura de Carrer, que també organitza el Festivern, hi ha satisfacció. L’ex-component d’Obrint Pas i membre de la cooperativa Miquel Gironés, ens confessa que la idea del festival fou de Xavi Sarrià, el polifacètic ex-cantant i compositor de la banda de Benimaclet. Es tracta, en tot cas, d’una iniciativa afortunada que, a més, es tracta organitzativament amb bon criteri. I amb preus bastant assequibles per a les famílies.

La Jove Muixeranga de València.

Els primers espectacles de Marcel el Marcià i Trobadorets, concebuts expressament per a la canalla, arrepleguen bona cosa de públic. Tot i que molts xiquets i xiquetes estan repartits entre els tallers i les activitats. El taller més vistós és el que organitza la Jove Muixeranga de València, amb les xicotetes torres humanes que fan i la seua cridanera indumentària taronja i negra. Màscares,  circ i malabars, jocs tradicionals, música, ball o un taller per a aspirants a rapers, també tenen demanda. Cap a migdia, es produeix un dels grans moments de la jornada, amb l’actuació de Sedajazz Kids Band: veure xiquets i adolescents tocant i cantant jazz amb tanta desimboltura, davant d’un públic entregat en el hall del Palau, construeix la sensació d’estar en alguna gran capital europea.

La banda de rap Atupa, una de les formacions del moment, reuneix bastant públic en la Sala Iturbi. Als de Montcada els costa una mica connectar amb els xiquets. Fins que en el tram final del seu breu concert aconsegueixen encendre l’auditori. Una festassa amb pares i fills ballant i movent els braços. Amb molla, a més: algunes de les lletres han estat auto-censurades pels mateixos MC’s, sobre la marxa, atenent a l’edat de l’audiència. Però no els continguts més polítics i compromesos. Les parets del Palau tremolen i alguns espectadors adults no avisats s’agiten en les seues cadires. Però la normalitat també és això.

Tórtel i el seu exquisit pop mediterrani són penalitzats per haver estat programats a l’hora de dinar, tancant jornada matinal. Malgrat l’escassa audiència, Jorge Pérez recorre al millor del seu repertori, començant amb “Los cantantes”. Un concert deliciós que mereix més espectadors. Durant la prova de so, es deixa veure la regidora de Cultura, Glòria Tello, acompanyada del director del Palau, Vicent Ros.

Dani Miquel, fenomen de masses

Rondaballs, que obrin la vesprada, en la recepció, s’han de sobreposar a les properes i sorolloses cues per veure Dani Miquel, el cap de cartell sense discussió del dia. Malgrat tot, el duo se les composa per engrescar els assistints i organitzar una estupenda festa de música i ball. Un bon escalfament per al desplegament de Dani Miquel, protagonista de la jornada. Una veritable estrella per als xiquets i xiquetes.

El de l’Alcúdia té un repertori infalible, els petits se saben les seues cançons, domina cada vegada millor l’escena, té una banda estupenda, liderada per Àlvar Carpi, i és capaç d’agitar i gestionar auditoris cada vegada més grans. Un autèntic fenomen de masses: Dani Miquel ompli dues vegades la Sala Iturbi. Vicent Ros, director del Palau de la Música, al·lucina amb el fenomen. I se’l veu encantat amb l’experiment. “Hem tingut 5.000 persones entre els dos dies. I, a més, la gran majoria gent de segur que no havia vingut mai al Palau”, explica.

El personal de la instal·lació no està tan encantat. Poc acostumats a un públic familiar, per dir-ho així, els uixers no donen abast perseguint xiquets en les rampes dels escenaris, traslladant carrets de bebè, donant instruccions a la canalla o indicacions sobre referències musicals que no han escoltat en la seua vida. Jornades de treball molt diferents als d’un concert de música clàssica.

- No estan acostumats vostès a tot això, veritat? –li diu una dona a un dels treballadors del Palau, a l’eixida d’un dels concerts.

- La verdad es que no, pero lo importante es que ustedes estén contentos...

Actuació del grup d'animació infantil Scura Splats.

Com en qualsevol festival, sempre hi ha alguna cosa a la que no es pot acudir. En el nostre cas, és l’actuació de Tardor, a qui tenim curiositat per veure’ls en un format adaptat al públic infantil. Però després d’escoltar la seua nadala, editada en el volum col·lectiu Ara ve Nadal, apostem a què la cosa ha estat interessant. Una pena.

Com a tancament, un regal per als pares, Senior i el Cor Brutal, amb un repertori i posada en escena lleugerament adaptat al públic però constants missatges entre línies per als progenitors. “Roselleta”, “Lluna de mandarina” o “L’Animal” van desgranant-se amb assossec però energia, amb un Cor Brutal molt engreixat. I una versió de “València, eres una puta”, convertida per a l'ocasió en “València. estàs molt bruta”. De cloenda, “El signe dels temps”, amb Dani Miquel –tornant la visita que Senior i el Cor Brutal han fet per la seua actuació- i mig auditori en l’escenari, cantant i ballant.

Ple de feretes (i pares) absolutament satisfets. Una experiència que demostra que la cultura en la nostra llengua també pot ser un èxit de públic. Sols era qüestió de posar-s’hi.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.