Mes de febrer. Tot i que no ho sembli per la temperatura, encara és hivern. També a les Balears. En aquesta època la immensa majoria dels hotels i bona part dels establiments de l’oferta complementària estan tancats a les zones turístiques. Rectificació: ho estaven, perquè enguany la hibernació turística tradicional ha estat la més breu que es recorda en tota la sèrie històrica. Aquest febrer ja estan obrint els hotels, en un any que promet batre totes les marques anteriors.
Antigament, la temporada alta s’acabava a finals de setembre. Aleshores, a les zones turístiques tancava la immensa majoria d’hotels i dels negocis de l’oferta complementària: restaurants, discoteques, bars... I no es reobrien fins a les festes de primavera de l’any següent; i a vegades, si queien molt prest en el calendari —com enguany, entre el 24 i el 31 de març— prou establiments tornaven a tancar fins a principis de maig. Tanmateix, aquest calendari turístic fa temps que ha desaparegut.
Des de fa més de deu anys, les Illes viuen un creixent boom turístic que ha eixamplat progressivament la temporada alta. Enguany serà almenys de vuit mesos, de març a octubre. I el 2025 podria ser encara més llarga, perquè, tal com va dir un responsable de Turisme del Consell de Mallorca l’any passat —quan el governava l’esquerra—, s’anirà eixamplant els anys vinents fins a arribar als deu mesos.
Abans de la crisi econòmica mundial que esclatà el 2008, les Balears rebien uns 13 milions de turistes, en concret 13,2 el 2007. La contracció portà un acusat descens de visitants, però el 2013 ja es recuperà el mateix nivell anterior. Des de llavors cada exercici ha batut la marca prèvia, fins a arribar als 16,5 milions el 2019. Aquesta xifra va provocar protestes ciutadanes i dels ecologistes per la saturació que es va viure aquell estiu. El 2020 la pandèmia va suposar la interrupció del flux turístic i durant aquell exercici i el següent tots els polítics posaren en marxa altra vegada —com passà en la crisi de 2008— la seva maquinària de consignes retòriques buides de significat pràctic: «tota crisi és una oportunitat», «és hora de repensar el model», «hem de fer sostenible el turisme», «hem de créixer en qualitat i no en quantitat»...
Per descomptat, no va canviar res. El 2022 es recuperaren els 16,5 milions de visitants de tres anys abans. El 2023 es va mantenir la tendència a l’alça: segons les dades oficials de l’Institut Balear d’Estadística, l’any passat es van superar els 17,8 milions de visitants. En un sol any, 1,3 milions d’increment. Més que el conjunt de tota la població balear, que és d’1,2 milions. Si fa dos anys arribaren 13,7 turistes per a cada resident de l’arxipèlag, el passat ja en foren 14,8.
Aquests dos últims anys han reaparegut, cada cop més intenses, les crítiques socials i ecologistes cap a un model turístic que si bé umpl les Illes de visitants o, segons els crítics, les satura, no suposa més riquesa social. De fet, l’arxipèlag ha passat en els últims vint anys de ser la primera comunitat de l’Estat en renda per capita a ser-ne la setena.
Per descomptat, l’increment turístic desmesurat porta a un augment brutal del consum de recursos. Ara que és temps de sequera extrema, és pertinent recordar l’estudi de la Universitat de les Illes Balears segons el qual cada resident gasta uns 170 litres d’aigua per dia, mentre que un turista en consumeix una mitjana de 500. Això vol dir que els 1,2 milions de ciutadans que viuen a l’arxipèlag consumeixen uns 74.460.000.000 de litres d’aigua a l’any, mentre que el conjunt dels quasi 18 milions de turistes arribats l’any passat en gastaren —a sis dies d’estada mitjana— 54.000.000.000. O sigui que els visitants suposaren el 42% del consum personal del preuat líquid.
No pareix que aquestes dades preocupin a gaire gent. De fet, enguany tot el sector turístic ja celebra que es disposa a viure una temporada alta més llarga i intensa que mai, entre l’absoluta manca de debat polític.
No passa dia sense que hi hagi congratulacions empresarials —i cridaner silenci polític— perquè les zones turístiques més importants han començat a obrir els establiments durant el febrer. A la platja de Palma —l’indret que reuneix més places, per sobre de 50.000— quasi la meitat dels hotels ja estaran operatius abans d’acabar aquest mes. Com que les festes de primavera cauen a finals de març, es dona per fet que aleshores la majoria de la planta balear estarà a punt per rebre la primera gran onada de visitants de l’any.
Les previsions no poden ser més dolentes per als que creuen que el model actual porta a una massificació «insostenible» i no poden ser més bones per als que anhelen que cada any es bati la marca anterior d’arribada de visitants. La primera dada real de 2024 indica que, en efecte, enguany pot ser històric. A l’aeroport de Mallorca es van registrar durant el gener 323.519 passatgers internacionals, el 6,2% més que el 2023.
Les expectatives empresarials per al conjunt d’enguany parlen d’un increment percentual del nombre final de turistes que estarà al voltant del 9% o 10%. Així ho desvetllava el lobby Aliança per a l’Excel·lència Turística (Exceltur) durant la passada fira internacional de turisme de Madrid, el gener. L’informe que presentà assegura que les Illes experimentaran una « millora notable» en els dígits turístics. Sobre els 17,8 milions de visitants arribats els 2023 suposaria —si es complís l’auguri— que s’acabaria l’any amb aproximadament 19,5 milions. I no pareix que preocupi a ningú, excepte als sospitosos habituals, els ecologistes i algunes plataformes ciutadanes, com la creada per lluitar en contra dels megacreuers que arriben a Palma. Tanmateix, durant el gener ni el febrer, des del món polític no ha sorgit ni una paraula crítica davant les expectatives de més i més turistes.
No estranya tant de silenci perquè, a desgrat de les veus socials que posen en dubte el model, la majoria dels partits no estan per la tasca d’abordar un canvi profund. El PSOE i el PP només parlen de «millorar» el sistema, cadascú a la seva manera —amb una retòrica molt semblant, per cert—, i entre tots dos tenen 44 dels 59 diputats del Parlament. Els 8 elegits per Vox defensen atreure la màxima quantitat possible de visitants. Entre les tres formacions sumen 52 diputats a favor de no remodelar l’essència del model turístic. Només els 7 restants —que són els 4 de Més per Mallorca, 2 de Més per Menorca i 1 d’Unides Podem— diuen que estan a favor de canviar-lo substancialment, si bé la pràctica de gestió que han demostrat durant els vuit anys que han governat —amb Més per Mallorca al capdavant de la Conselleria de Turisme entre 2015 i 2019— va suposar un increment espectacular del nombre de visitants: segons les dades de l’Ibestat, el primer any (2015) del govern de Francina Armengol arribaren 13,8 milions i el darrer (2023) han estat 17,8. O sigui: 4 milions més, un increment del 28,9%.
Polítics al marge, si bé és vera que, com s’ha dit, hi ha una crítica creixent en determinats sectors socials, tampoc cal extreure conclusions generals en relació amb la possible existència d’un clam a favor del canvi de model. No és així. Resulta prou revelador que els sindicats majoritaris no prenen posicions clares al respecte. I les patronals, ni cal dir-ho. Les del petit i mitjà comerç —que tradicionalment eren més coincidents amb les reivindicacions de l’esquerra— reclamaren el gener al govern de Marga Prohens, del PP amb suport de Vox, que faci tot el possible per facilitar l’arribada de més i més megacreuers a Palma, la modalitat més criticada per les plataformes ciutadanes que alerten sobre la massificació turística.
Aquest setmanari va recórrer dimecres de la setmana passada l’anomenada «milla d’or» turística de Palma, la que es troba a la part alta de la ciutat i que transiten els creueristes que van des de la Seu fins a la plaça Major a través del carrer de Palau Reial, plaça de Cort i Colom, un recorregut farcit de bars i de botigues de records —els populars souvenirs—, les quals solien obrir com a prest just iniciat el març. Ara, en ple mes de febrer, gairebé totes ja estan obertes per rebre les primeres onades de grups de turistes, que ja es deixen notar pel centre històric de la capital baleàrica. Dels pocs treballadors dels establiments especialitzats que volgueren parlar —cada cop n’hi ha menys disposats— ni un ho va fer criticant el model turístic. L’opinió general l’explicava una venedora d’una de les típiques botigues de records: «És que Mallorca viu dels turistes i com més en venguin millor, o no?».
O no.