El divendres 9 de febrer el Consell de Mallorca celebrava el seu plenari mensual ordinari. Un dels punts de l’ordre del dia era una proposta de l’oposició d’esquerres de reposició de les senyalitzacions a les carreteres construïdes per presos republicans, atès que algunes havien estat fetes mal bé per agressors anònims però la ideologia dels quals estava fora de dubte. El PP no ho veia bé ni tampoc Vox i enmig del debat va intervenir el representant de l’ultradretà David Gil, el qual es referí al cop d’estat franquista contra la Segona República com «l'última croada d’alliberament».
L’entitat memorialista Memòria de Mallorca reaccionà tot d’una i advertí que el que havia dit Gil era una clara «apologia del franquisme» que pot ser perseguida legalment i va retraure al president del Consell, Llorenç Galmés, del PP, que li permetés dir allò. Posteriorment, Memòria i l’esquerra presentaren escrits davant la presidència del Govern perquè obri un expedient sobre l’incident, seguint el que està previst en la llei de Memòria Democràtica.
El PSOE també ha advertit que procedirà contra el president del Consell per incomplir allò previst a l’esmentada llei en relació a la manca d’adopció de mesures necessàries per impedir actes d’exaltació de la sublevació militar en espais públics, una actitud que està castiga amb multes d’entre 10.000 i 150.000 euros.
Per la seva banda, Galmés ha intentat mantenir-se al marge de la polèmica. S’ha limitat a dir que «no compartim el comentari» de Gil i que «si qualcú creu que vulnera la llei» té el dret a recórrer, però que ell no té «intenció de perdre més temps» amb això.
Si la intervenció de Gil fou impactant, les suposades explicacions que al respecte donà posteriorment no es queden enrere. Lluny de rectificar s’ha reafirmat en la catalogació de «croada d’alliberament». Així ho recollia el diari Última hora que explicava que el membre ultra del Consell mallorquí -que s’exposa a una multa entre 2.000 i 10.000 euros- té intenció de defensar-se si el Govern li obri un expedient perquè, al seu parer «sempre que no s’inciti a la violència cadascú pot dir el que vulgui en un debat públic». En realitat no és així. Tal i com s’ha fet abans referència, la llei de Memòria proscriu sota pena de multa l’apologia franquista.
Gil nega que el que digué sigui cap tipus d’aquesta apologia. «Jo vaig parlar de croada d’alliberament per reflectir, com bon catòlic que sóc, que l’alçament es va esdevenir quan s’assassinava a sacerdots i monges». Novament: «alçament». No cop. No rebel.lió. No, «alçament militar» com a reacció contra «assassinats».
Gil insistí en que el que va dir no pot ser «de cap manera» considerat apologia del franquisme perquè «el franquisme fou quelcom va venir després». Segons ell, lluny de proferir proclames violentes, el que fa és usar «un llenguatge de conciliació». I atacà Podem i Més perquè «m’insulten i em diuen feixista a través de les xarxes socials», cosa que «és lamentable» perquè ell troba que l’únic que ha fet és usar «una terminologia» pròpia «d’un catòlic» perquè «la croada d’alliberament la va usar la pròpia església catòlica quan s’assassinava als seus sacerdots i monges».