Qualsevol canvi de lideratge en una organització, i més si és política, pot resultar tens. Aquest és el cas del procés de renovació interna que ha viscut el BNG en els darrers temps. El lideratge mediàtic i peculiar de Xosé Manuel Beiras ha estat substituït per un de nou, el d'Anxo Quintana. El procés de renovació va més enllà del lideratge i afecta el fons de l'estructura d'una formació política que va néixer com un pacte nacional entre sectors ideològics diversos, i que amb el temps ha esdevingut un projecte polític més unitari. Només dos dels disset diputats que el BNG tenia al Parlament gallec en aquesta legislatura passada repetiran com a candidats de les llistes de la formació nacionalista en els comicis del diumenge 19 de juny.
El relleu, que no ha estat absent de tensions internes, arriba a l'extrem que el fins ara candidat i líder més conegut del BNG, Xosé Manuel Beiras, no formarà part de cap de les llistes. Val a dir que l'absència de Beiras en les llistes electorals respon més a disparitats personals que no pas a la voluntat dels sectors renovadors d'excloure l'antic líder. Beiras volia ocupar un primer lloc en la llista electoral de Pontevedra o de la Corunya. La direcció de la formació, però, considerava que un lloc tan preeminent podria posar en dubte el procés renovador, de manera que va considerar més oportú situar l'exlíder del BNG en un segon lloc de la llista de Pontevedra, que no acceptà Beiras.
La necessitat de la renovació
El procés de renovació es va accelerar arran dels decebedors resultats de les darreres eleccions gallegues, el 2001. Fins llavors, el creixement de la formació galleguista havia estat constant des del seu procés de fundació, el 1982. Però els resultats del BNG en els darrers comicis autonòmics van quedar molt lluny de les expectatives generades. Lluny del creixement vaticinat per algunes previsions, que havia de ser d'entre tres i quatre diputats a la cambra gallega, la formació nacionalista va acabar perdent un dels divuit diputats obtinguts el 1997.
És difícil establir un sol motiu que expliqui la frenada que va patir un projecte polític que, a la darreria dels anys noranta, semblava viure un imparable procés de consolidació com a alternativa de Govern. De fet, només un cúmul de diversos factors externs pot explicar part del retrocés. Un d'aquests, sens dubte, és el procés de criminalització ferotge que va posar en marxa el PP contra el nacionalisme basc i català i que també va esquitxar, sens dubte, el BNG, amb el fet agreujant que al Govern gallec no hi havia una formació nacionalista que entomés part dels atacs. Tot al contrari, la Xunta de Galícia, comandada per l'ex- ministre franquista José Manuel Fraga, va seguir de ple l'estratègia iniciada des de Madrid, això sí, no sense les complicitats d'amplis sectors socialistes. També alguns pactes municipals amb el PSG-PSOE van passar fortes factures polítiques a la imatge del BNG d'alternativa política a l'hegemonia del PP.
A banda, el BNG arrossegava un problema gestat ja en la seva formació. És indiscutible que Xosé Manuel Beiras ha tingut un paper clau en la política gallega. Aquest personatge, amb una amplíssima formació intel·lectual, ha exercit una oposició rotunda a Manuel Fraga. Però el mateix èxit del BNG fa que la formació passi de ser exclusivament d'oposició contundent a plantejar-se la possibilitat de ser alternativa de govern. Va ser precisament en aquest moment quan es feren més evidents els problemes de lideratge intern de Beiras, molt mediàtic en l'oposició però menys fort, en canvi, en el terreny estratègic de la formació.
També cal recordar la gènesi de la formació el 1982. El BNG va ser una suma de diverses organitzacions polítiques, amb ideologies diverses (Unión do Pobo Galego -la majoritària-, el Partido Socialista Galego, Esquerda Nacionalista –d'on procedia Beiras–...), que van acabar esdevenint, un cop agrupades, diversos corrents dins de la formació. Avui, però, el 75% de la militància ja no procedeix d'aquests corrents interns, sinó que és de nova afiliació al BNG.
Aquesta separació entre el lideratge mediàtic i polític tampoc no va ajudar a afrontar la campanya de linxament dels mitjans contra Beiras, que fins i tot van arribar a qüestionar, amb atacs personals, la lucidesa del dirigent galleguista.
D'aquesta manera, i tenint en compte tots aquests factors, l'increment de suport electoral constant del BNG es va estroncar en les passades eleccions del 2001.
La paradoxa és que, avui, Fraga intenta atiar el fantasma de la divisió interna dels nacionalistes gallecs fent reconeixements públics a Beiras, el seu antic i més furibund adversari. Però aquesta divisió desitjada per Fraga no sembla avui un element definitori del resultat del relleu al BNG. Així, la nova direcció de la formació ja no representa un equilibri entre els partits fundacionals. Això ha comportat que alguns sectors sobrerepresentats tradicionalment en la direcció, com els provinents dels sectors socialistes del PSG, han perdut pes. Dirigents que des del 1982 havien estat en la direcció, com Francisco Trigo Duran, diputat gallec, o Mario López Rico, regidor a l'Ajuntament de la Corunya, han deixat de formar part de l'executiva.
Tampoc en el terreny ideològic no sembla que la renovació hagi comportat cap crisi. Si més no, si observem els resultats de la darrera assemblea del BNG, fa prop de dos anys, on la militància, amb un 80%, va avalar les tesis renovadores. Amb un percentatge semblant s'han aprovat les llistes electorals en les consultes comarcals.
Un test massa d'hora
Tanmateix, un dels inconvenients amb què es pot trobar la nova direcció del BNG és el procés electoral. Les eleccions gallegues arriben quan encara no s'han pogut fixar bé els canvis. L'examen que comporten les properes eleccions pot arribar massa aviat per a una direcció que veia, per exemple, la campanya a favor d'un nou Estatut per a Galícia com l'oportunitat per fer rodar els engranatges dels nous líders del partit.
En aquest context, les expectatives de vot no donen gaires bons resultats a la formació. La direcció del BNG donaria per bo que pogués conservar els disset diputats actuals, malgrat que algunes enquestes anuncien que en perdrà un o dos. Tot i així, consideren que, passi el que passi, el lideratge d'Anxo Quintana difícilment quedarà tocat.
El vot útil, però, també pot jugar contra la formació nacionalista. Tradicionalment, quan el PSOE ha estat a l'alça a Espanya, el corrent ha arrossegat part de l'electorat fronterer amb el BNG.
En tot cas, malgrat uns resultats justos, o fins i tot adversos, els nacionalistes potser acaben reforçant el seu paper en la política gallega. Si el PSG-PSOE necessités inevitablement el suport del BNG per excloure el PP de Fraga de la Xunta, la nova direcció nacionalista assoliria un dels objectius tradicionals prioritaris del BNG: fer fora el PP del Govern gallec. I així, sigui quin sigui el resultat, es podria anotar un gran èxit.