-No és la primera vegada que escriu novel·la històrica, però sí la primera que se centra en Mallorca.
-Vaig conèixer el segle XVII de Mallorca gairebé per casualitat, per una cosa ben folklòrica, i és que vaig passar per davant d’un dels palaus més impressionants i hi havia l’escut de Berga. Després vaig comprovar que hi havia moltes relacions entre Mallorca i Berga. Per exemple, el nom del poble va associat al jutge Jaume Joan de Berga. I a Mallorca hi ha una dita popular típica de quan t’atabalen amb alguna cosa amb la qual no tens res a veure. Llavors és habitual dir “què em som jo de la mort d’en Berga”. Alhora, l’anterior llibre que vaig fer va ser el de L’assassinat de Guillem de Berguedà (2015), ambientat en el segle XII, i l’avi de qui va anar a Mallorca amb Jaume I sortia en aquell llibre. Per tant, hi ha una connexió de confraternitat i també aquests elements casuals. I també tota una història de violència i de gènesi de l’expansionisme castellà, que no només pretén portar les seves lleis a tot arreu sinó també imposar la seva hegemonia cultural.
-El silenci que heu de témer és una història de país: es desenvolupa a Mallorca, passa per la Guerra dels Segadors, en algun moment se cita Cotlliure i també nomena un valencià, Roderic de Borja-Llançol. Es dibuixa un mapa molt clar.
-Sí, i per força, perquè tot porta a la mateixa història, encara que després es vulgui dissimular. Pel que fa a Roderic de Borja-Llançol, cal dir que el 80% dels virreis mallorquins d’aquell segle XVII eren valencians. El virrei era nomenat pel rei, però no podia ser de fora de la Corona d’Aragó. I llavors, la majoria tenien aquest origen.
-La trama insisteix molt en la formació política d’Espanya a còpia d’anar diluint la Corona catalanoaragonesa gràcies a la identificació del poder nobiliari amb els objectius polítics de la monarquia.
-És una cosa que, mentre llegia aquesta assimilació de l’aristocràcia amb el poder castellà, recordava perfectament Nosaltres els valencians, de Joan Fuster. Amb l’afegit de la sensació que a Madrid, a la Cort, tota aquesta submissió, tot aquesta humiliació ells es pensen que és honor, i no sé on el veuen, si en realitat és renunciar al que som per creure que això ens afavorirà. A l’hora de la veritat la sensació, tant en aquell moment com en l’actual, és que a la Cort de Madrid s’ho miren amb sornegueria, com dient: “aquests són uns desgraciats”. Ens humilien, ens converteixen en els seus homes a la nostra terra, però ells tenen clar que mai no seran dels nostres.
-Hi ha constància de l’existència d’un personatge històric similar al de na Joana de Santacília, protagonista del llibre?
-Na Joana de Santacília va existir, està documentat.
-Ho dic, sobretot, per la seua història vital.
-La seva història vital està documentada en un altre personatge que apareix al llibre, que és sor Clara Andreu. Em va aparèixer quan estava amb el llibre avançat. D’una banda em vaig trobar amb un problema, perquè es tractava d’un personatge real que era pràcticament igual al personatge que jo havia creat. D’altra banda, em va ajudar a ser conscient de la versemblança del que estava fent, perquè la vida de sor Clara Andreu, que apareix al llibre i de fet les faig coincidir després, a ella i a na Joana, està perfectament documentada.
-El record de la Germania és constant i és el que pot fer esclatar un conflicte polític de primera dimensió en qualsevol moment.
-I de fet, aquesta sensació és el que acaba donant títol a la novel·la: El silenci que heu de témer. Difícilment del soroll pot sortir la victòria, que és més viable per sorpresa. Si al davant hi ha persones amb més poder, amb més actius, amb més diners, estructura i amics, o li agafes per sorpresa o no guanyaràs mai. Per això el silenci és temible. I si no sembla que hi hagi res però l’enemic es pensa que hi ha alguna cosa, això ja li pot distorsionar una mica l’estratègia.
-Té pensada alguna obra pròximament?
-No. Quan vaig acabar el llibre vaig quedar tan buit que les setmanes després no vaig ser capaç ni de fer tweets. La sensació és de buidor interna: havia tret tot el que havia acumulat els darrers mesos en un mateix llibre. Ara tinc projectes, com ara un altre espectacle sobre Guillem de Berguedà que s’ha d’estrenar a la primavera, i també altres coses. I a més, la novel·la acaba amb un fil penjant que permet recuperar la història.
-Per últim, aquesta setmana baixa al País Valencià. On presentarà el llibre?
-Estic fent presentacions cada dia des del setembre. Aquesta setmana en tinc nou. Aquest dimecres estic a Bigues i Riells (Vallès Oriental), dijous a Castelló de la Plana, divendres a la Xara (Marina Alta), dissabte estaré a Alcoi (l’Alcoià) al migdia, a Burjassot (Horta Nord) a la tarda i al vespre a Bétera (Camp de Túria) i diumenge estaré a Sella (Marina Baixa) al migdia i a la tarda a Ondara (Marina Alta). Tinc una setmana intensa.
