Miquel Berga presenta Un país estranger (Tusquets, 2024), un original llibre de no-ficció que creua la història d’uns funcionaris de la UE que s’instal·len a Tossa de Mar i descobreixen que l’origen d’un d’ells és a Mequinensa, l’escenari del món literari de Jesús Moncada.
Berga en parla amb unes dones grans que es troba en una plaça de Mequinensa:
“Són de la Franja, elles, i, com a tots els del poble el català els és llengua natural. Curiosament, però, m’expliquen que els cèlebres llibres de Jesús Moncada els han llegit en castellà. Diuen que la Magda Godia, que va ser alcaldessa del poble, organitzava tallers de lectura de Camí de sirga per ajudar els seus convilatans a llegir la novel·la... en la seva pròpia llengua! Pura diglòssia entre el català parlat i el literari. Sigui com sigui totes assumeixen que han de conviure amb un fantasma al costat, un espai que les trasbalsa per bé o per mal (...) Algunes diuen que no passa cap dia sense que hi vagin a fer el volt pels carrers deserts, buits, només vagament dibuixats. La passejada forma part de la seva rutina diària. N’hi ha alguna, però, que confessa que no hi ha volgut tornar mai més. No vol tornar a trepitjar aquell ‘enlloc’, allò que en Thomas Moore en va dir utopia”.
El segon paràgraf de Camí de sirga ja anunciava que se’n parlaria: “Anys després, quan la malesa encetada aquell dia del 1970 era memòria llunyana, temps amortallat amb teranyines de boira, una crònica anònima va aplegar un feix de testimonis colpidors sobre l’esdeveniment. El primer, des del punt de vista cronològic, tot i que no resultava el més patètic, recollia l’aturada del rellotge del campanar esdevinguda la vigília enmig d’un capvespre tempestuós (...); segons el cronista, l’avaria era una premonició clara del que havia de passar l’endemà, un anunci del final inexorable del vell temps”.