A Papers de la roda del món (Pòrtic, 2024), s’hi recullen articles de l’escriptor, antropòleg i hel·lenista Joan F. Mira publicats en aquest setmanari, a El País i a l’Avui. L’autor reflexiona sobre cultura, llengua, art, política i filosofia. A “L’aigua d’Heràclit” reflexiona arran de la publicació bilingüe de De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic: “Aquells pobres barbuts amb una túnica lleugera i una capa per tot instrumental, mirant la mar a les costes d’Àsia Menor o de Sicília, van pensar, per primera vegada a la història, que el món ha de tindre un sentit racional.(...) Sembla elemental, però és el principi de la física, de la metafísica, i de tota la història de la filosofia, que inclou també la història de la ciència. ‘Per als qui entren als mateixos rius, corren aigües diverses’. O dit d’una altra manera: ‘En els mateixos rius ens fiquem, i som i no som’. O d’una altra encara, la més coneguda i la més enganyosa: ‘No és possible entrar dos vegades en el mateix riu’”.
A la reeditada Els nostres objectes de cada dia (Proa, 2024), Josep Maria Espinàs escriu també sobre l’essència: “Una persona, molt amable, m’ha enviat una fotografia, que va fer ja una colla d’anys, en la qual se’m veu al darrere d’una guitarra. L’he ficada al sobre corresponent —‘Fotos de cançó’—, és a dir, m’he guardat jo mateix, una mica estranya la sensació de qui oficia el seu propi enterrament. Ja no soc, ja no tornaré mai més a ser ‘aquest’ que hi surt retratat. I em pregunto: de fet, l’he estat alguna vegada, ‘aquest’? (...) Si damunt d’una taula posem una dotzena de fotografies fetes en èpoques diferents de la nostra vida, hem d’entendre que falla alguna cosa: o ens enganyen les fotos, o ens enganya la nostra memòria, la imatge que tenim de nosaltres mateixos...”.