Crystal Hefner porta el cognom d’una persona que no ix gaire ben parada del llibre que ella acaba de publicar: Hugh Hefner, fundador de l’imperi Playboy. Es titula Only say good things i trenca la promesa que va fer-li de no revelar els detalls de la seua relació ni de tot allò que es coïa entre bastidors a la mansió ubicada al carrer de Charing Cross, en la població californiana de Holmby Hills, a Los Angeles.
Tots dos van mantenir una relació —no podríem precisar si amorosa, atès el llibre— de vora una dècada, fruit de la qual van contraure matrimoni l’any 2016, quan ell en tenia 90 i només li’n quedava un de vida. Quan es van conèixer, Hugh en tenia 81, i ella, 21.
El llibre porta un subtítol que esvaeix qualsevol dubte sobre el missatge que Crystal pretenia transmetre: Surviving Playboy and finding myself, és a dir, ‘sobreviure Playboy i retrobar-me a mi mateixa”. Perquè la vídua del magnat del sexe no estalvia declaracions explosives sobre la seua antiga parella.
Crystal parla sense embuts: reconeix que mantenir relacions sexuals amb Hugh no era un plat de bon gust. Admet que, de tant en tant, hi convidava alguna amiga per tal de no quedar-se a soles amb ell i poder conformar un trio. A partir del 2014, quan la salut de Hefner va empitjorar de manera ostensible, el sexe entre la parella ja era escadusser.
La mateixa Crystal s’ha encarregat de vendre les bondats del llibre la mar de bé. Diu que hi explica “tota la història de la dècada que vaig viure a la mansió Playboy, a l’òrbita d’un dels homes més poderosos, controvertits i mítics de l’imaginari públic”.
El llibre en si no és cap traïció. Abans de morir, Hugh Hefner li’n va donar permís. Ara bé, ella ha fet cas omís al precepte número 1: parlar en positiu, sense espai per a les interpretacions errònies ni el sensacionalisme extrem. Tot plegat és ben present, al llarg del llibre.
La imatge de Hugh que projecta Crystal al llarg de les 230 pàgines del llibre és la d’un autèntic degenerat. Un autèntic malalt de sexe. Però el ben cert és que ella no va tenir inconvenient a deixar el seu xicot, Jordan McGraw, per estar al costat de l’amo de Playboy, ni a tornar-hi més tard.
Crystal s’autodefineix com una “Ventafocs trista”, però reconeix que va entrar en aquella mansió —en aquell món— voluntàriament. Per això les crítiques dels lectors no han tardat a arribar. Quan va començar a relacionar-se amb Hugh Hefner, en tenia 21.
El diari TheTelegraph ha anat encara més enllà. “En primer lloc, allò que Crystal ens diu a través de la seua autoinfatilització és exactament quin caràcter es necessita per entrar en aquest món: una dona que vol ser cuidada i no s’ha de preocupar de res, siga quin siga el preu a pagar”, ha escrit. “El relat de Crystal no la reivindica a ella ni tampoc a les innombrables dones que estaven a la mansió”.
El llibre també repassa una de les extravagàncies del finat. La seua petició de ser soterrat al costat mateix de l’actriu Marilyn Monroe, “una dona que segurament l’odiava pel fet d’haver publicat fotos nues d’ella sense el seu consentiment”, tal com ha exposat el diari britànic.
Un dels secrets més preuats de Hugh, d’aquells que volia endur-se a la seua tomba i que ningú en parlara mai, tenia a veure amb la presència de segons quins famosos a les seues festes privades, envoltats de playmates jovenetes.
Les normes que establí Hugh eren tan estrictes com el silenci que demanava a les seues convidades. No volia que Crystal ni la resta de dones que pul·lulaven per la mansió s’engreixaren gens ni mica. Mostrava una preferència clara per les rosses i s’afanyava a demanar a Crystal que visitara el perruquer així que començava a recuperar els cabells originals, de to castany.
Les xiques que vivien a la mansió Playboy percebien uns 1.000 dòlars setmanals. Qui volia fugir-hi, havia d’assumir les conseqüències. Quan només era una de les moltes amigues de Hugh, la mateixa Crystal va tractar d’anar-se’n d’aquell indret, però el cert és que hi va tornar menys d’un any després, com si el trobara a faltar.
El presumpte cant empoderat de Hefner no sols ha obtingut el retret de determinada premsa, que el considera cínic i hipòcrita. Les dones que cohabitaven amb ella a la mansió tampoc no han digerit que Crystal s’escandalitze —ara— per tot allò que voluntàriament va viure dins de les seues parets.
De tots els penediments que hi enumera, però, el que haurà incomodat més Hugh Hefner —fins al punt de remoure’s de la tomba— és la confessió del seu no-enamorament i del sexe tan lamentable que mantenien mentre ell era viu i trempava. Això no li ho perdonarà ni un cop mort.