Aquest passat dijous varen coincidir tres noticies interrelacionades que defineixen el moment polític de Balears. La primera, la falsa treva a Vox. La segona, el pla de «segregació» o «desdoblament» lingüístic del català a l’ensenyament que presentà el conseller d’Educació, Antoni Vera. La tercera, la reactivació de l’Assemblea de Docents.
El partit ultradretà ha fet a la fi el que durant tota la setmana pareixia que faria, tot i que les dues parts havien dit que de cap manera farien. No fer-se mal uns al altres i deixar-ho córrer tot. Enrere queden el insults, les expulsions i les acusacions. Ara tornen ser germanets tots plegats. O sigui, el grup parlamentari de Vox al Parlament balear tornà estar com estava abans de l’esclat. Set diputats junts, novament. No en pau, emperò. Ningú es creu que s’hagi signat la pau sinó únicament una treva. El trencament formal era massa onerós per a les dues parts: els rebels haguessin quedat com a trànsfugues i no pareixia que poguessin assolir la presidència del Parlament -el seu gran objectiu- mentre que per a Vox suposava quedar en la irrellevància, atès que amb només dos escons no servia de res per al PP. Així que tot aconsellà fer una treva. I fins la pròxima.
La treva interna del partit d’extrema dreta es coneixia a migdia i a les quatre de l’horabaixa compareixia en comissió al Parlament el conseller d’Educació, Antoni Vera, per explicar el seu pla lingüístic a l’ensenyament. Finalment, tal i com ell mateix havia avançat, s’introduirà el pròxim curs la «llibertat d’elecció» de llengua per part dels pares d’alumnes de menys de 8 anys, i a partir d’aquesta edat el programa el que preveu és que siguin els centres -no els pares- els que decideixin voluntàriament si es volen acollir al pla. Si és que no, seguiran com fins ara. I si és que sí, aleshores el Govern els dotarà perquè només dues assignatures -Matemàtiques i Coneixement del Medi- es puguin fer en un 50% en castellà, un percentatge que s’inclou per no contravenir el Decret de Mínim que obliga a fer al menys la meitat de les classes en català.
El pla de Vera és el mateix que ja anuncià el mes de novembre i que Vox considerà només fa tres setmanes que, com que no l'havia endurit, resultava del tot «insuficient», que fou quan la presidenta de la formació ultra, Patricia de las Heras, exigí a la presidenta Marga Prohens «actuacions immediates» per acabar amb la «immersió».
El catalanisme es va molestar profundament per les paraules de Vera, quan presentà dijous en el Parlament el seu pla assegurant que no era cap «segregació» sinó un «desdoblament» igual que va fer el Govern d’esquerres i nacionalista de Francina Armengol quan aprovà «els desdoblaments» a les classes d’idioma estranger. La comparació del català amb els idiomes estrangers va ofendre i li així li recriminaren al responsable polític de l’ensenyament de Balears.
Segons l’Obra Cultural Balear el que va fer Vera fou continuar «confonent la comunitat educativa» i no concretà res de com aplicarà un pla que té per objectiu reduir «al mínim la presència del català als centres educatius». El futur president de l’entitat, Antoni Llabrés, valorà que «Les referències del conseller als desdoblaments o agrupaments flexibles són només eufemismes per amagar la dura realitat que amaga el pla: la segregació per motiu de llengua; una decisió que vulnera el principi de no separació dels alumnes per raons de llengua consagrat a la Llei de Normalització Lingüística i a la Llei Educativa de les Illes Balears».
A última hora de la tarda, per una altra banda, es reunien a un institut d’Inca un centenar i mig de professors i mestres que donaren per reanimada l’Assemblea de Docents, amb la missió de lluitar contra el que consideren un «atac» del Govern al català a l’ensenyament. Així, aprovaren crear diferents comissions que aniran avaluant les passes que faci l’Executiu de Prohens, amb l’objectiu d’estar«preparats davant el que pugui passar i les decisions que vagi prenent el Govern».