La crisi de Vox a les Balears no és, pròpiament, una crisi. És un trencament fruit de diversos factors, no tots polítics ni ideològics. S’hi mesclen també qüestions personals i econòmiques. Passi el que passi en el seu grup de diputats al Parlament, la ruptura és tan profunda que difícilment tengui marxa enrere. I encara que la situació es pogués reconduir de cara a la galeria —i no es formassin dos grups diferents de diputats electes per Vox—, tot podria tornar a esclatar en qualsevol moment.
El polvorí que és el grup ultra a les Illes planteja per força la possibilitat teòrica que el Govern de Marga Prohens pugui entrar, per mor de la inestabilitat del soci, en una situació impossible. Podria ser que fos immediatament si la situació interna de Vox es descontrolàs. O en un termini mitjà.
En cas de ruptura imminent el Govern quedaria obligat a suportar-se sobre els cinc trànsfugues ultres, perquè els dos oficialistes no li bastarien per assegurar-se la majoria absoluta. Però vet aquí que la direcció encapçalada per Santiago Abascal podria considerar-ho com a casus belli —ja hi ha hagut alguna declaració al respecte— per a la resta de pactes autonòmics que manté amb el PP. Enmig de tal escenari no resultaria estrany que Alberto Núñez Feijóo obligàs Prohens a no fer la passa perquè no saltassin pels aires els acords a altres bandes. Les eleccions esdevindrien, aleshores, una sortida factible.
O bé podria passar que l’explosió de Vox es reconduís de cara a la galeria i, en aquest cas, el Govern se sentiria alleugerit. A curt termini no hi ha cap dubte que l’afavoriria. Però això no li estalviaria que a mitjà termini s’hagués d’enfrontar a alguna altra crisi de relació amb els ultres. En especial respecte a la segregació lingüística a les escoles, amb el risc seriós que el conflicte arribàs a les bases del PP. Un dia o un altre la relació entre els dos partits tornarà a entrar en crisi i l’opció d’urnes abans d’hora estarà altre pic sobre la taula.
Tant si fos immediatament com a mitjà termini, si el Govern acaba perdent el suport dels ultres, li seria gairebé impossible seguir. L’esquerra ja ha demostrat que pot donar suport a Vox contra els interessos del Govern del PP —Més per Mallorca demanà la reforma exprés del Reglament del Parlament per evitar que Vox perdés la presidència de la Cambra, i el PSOE maniobrà en el mateix sentit—; per tant, no serà —com és lògic— una crossa per a Prohens.
Així que, si la presidenta es quedàs sense suports parlamentaris per aprovar cap llei important i futurs pressupostos, s’hauria d’enfrontar a la possibilitat de convocar eleccions anticipades. D’ençà de la reforma de l’Estatut del 2007, la presidència del Govern està facultada per convocar a urnes avançades sempre que hagi transcorregut un any des de la darrera convocatòria.
Això significa que a partir de mitjans d’aquest mes d’abril vinent Prohens podria convocar eleccions. En teoria, doncs, podria ser que, si la crisi de Vox rebentàs aviat, la presidenta illenca podria posar urnes el mateix dia dels comicis al Parlament Europeu, el 9 de juny. O, si no, el mateix podria fer a mitjà termini si, per mor del conflicte lingüístic —o qualsevol altre—, perd els suports ultres.
Què podria passar en cas d’eleccions avançades?
No hi ha cap antecedent d’eleccions baleàriques en solitari. Mai s’ha fet servir l’opció que preveu l’Estatut des de 2007. Entre els estats majors dels dos partits majoritaris sempre hi ha hagut molta por a activar el botó roig que convocaria a urnes d’una manera exclusiva, sense el paraigua dels altres comicis autonòmics i locals.
A inicis del 2019 s’especulà a la premsa local que la presidenta Francina Armengol podria acabar usant per primer cop la prerrogativa presidencial per no coincidir amb els comicis generals. Algunes veus en el si del PSIB es manifestaren a favor de la possibilitat, però Armengol va descartar l’opció. En part, perquè era terreny desconegut; no se sabia què podria passar si l’electorat illenc era convocat a votar en solitari.
Si Prohens convocàs eleccions per al 9 de juny, les europees no li suposarien cap assegurança de més participació. Els comicis al Parlament continental no porten els balears a les urnes. És cert que fa cinc anys va votar el 53% de l’electorat illenc. Tot un rècord. Però va ser perquè coincidiren amb les urnes autonòmiques i locals. Si es gira la vista cap enrere i es mira la participació en els comicis en solitari de 2014 i 2009, el panorama és decebedor; la mitjana de vot fou del 35%.
Per una altra banda, l’única ocasió en què s’ha votat a les Illes en unes eleccions pròpies i sense votacions de la mateixa naturalesa enlloc més fou l’abril de 1979, durant el règim preautonòmic. Foren els comicis als consells insulars. No és un bon precedent, perquè el mateix dia se celebraren les eleccions locals. Però el fet que fossin en institucions pròpies, la novetat que representaren i el desconeixement sobre quin podria ser el comportament electoral poden servir d’antecedent. Mostraren tres característiques molt generals que ben bé podrien repetir-se en cas d’eleccions en solitari al Parlament balear.
La primera és que la participació va ser 6 punts percentuals inferior a la de les locals, el mateix dia, i 10 respecte a les generals d’un mes abans. La segona, i directament relacionada: el vot en clau espanyola disminuí força, cosa que afectà sobretot els dos partits espanyols majoritaris, prou més a Unió del Centre Democràtic que al PSOE. I la tercera és que el nacionalisme i el regionalisme van ser les forces afavorides, en especial els dos PSM —de Mallorca i Menorca—, que tingueren uns resultats espectaculars; en el cas menorquí va ser la segona força.
Si Prohens s’atrevís a convocar eleccions anticipades —tant si coincidissin amb les europees com si fos més endavant en solitari—, és molt probable que la participació baixàs de manera estrepitosa respecte a la mitjana dels últims vint anys de comicis al Parlament, que és del 58,9%. Amb el 44% o 45% de concurrència d’electors es capgiraria totalment el panorama actual. Només un exemple: el PI, que el maig passat quedà fora de la cambra amb el 4,7% a Mallorca, repetint els mateixos vots absoluts marcaria el 6,3% i obtendria dos diputats. Els dos Més encara resultarien més beneficiats. Els perjudicats serien els que més vot en clau espanyola tenen: Podemos desapareixeria, Vox cauria força i PP i PSOE restarien pocs escons. Com més baixa fos la participació, més intens seria aquest comportament del vot.
Un panorama que no pareix que hagi d’animar Prohens a convocar eleccions.