Hi ha sèries que venen precedides per una gran campanya promocional i que tenen al darrere un pressupost de centenars de milions de dòlars i després n’hi ha d’altres que arriben sense fer soroll i, amb quatre duros, se’t poden guanyar igualment el cor. És el cas de Colin de cuentas, una petita sèrie australiana estrenada a Movistar+, que és la mena de proposta que si no és per la recomanació boca orella difícilment arribarà a tenir una audiència gaire gran. Anem a donar-li una empenta, doncs. Perquè aquesta és la comèdia romàntica que no sabíeu que necessitàveu aquest mes de febrer. Una comèdia romàntica que té al centre un gos (el Colin del títol) i que comença de la forma menys ortodoxa possible: una noia camina pel carrer i, en un moment de picardia, decideix mostrar-li un pit al conductor d’un cotxe mentre passa davant d’ell en creuar el pas de vianants. L’home, que veu visions, acaba prement l’accelerador i atropellant un pobre gos que passava per allà deixant-lo molt malferit. Tots dos corren a ajudar-lo i l’acaben portant a un veterinari, on se’ls ofereix la possibilitat de pagar el cost del tractament o bé practicar-li una eutanàsia pal·liativa. L’operació no és precisament econòmica però, després d’alguns dubtes, acaben decidint fer-se’n càrrec. I així és com aquests dos desconeguts acaben tenint a les mans un animal que necessita que en tinguin cura, una responsabilitat que els unirà quan ni tan sols havien decidit unir-se.
De fet, tots dos tenen més aviat ganes de treure’s de sobre el problema i continuar amb la seva vida. No són dos personatges que estiguin desitjant trobar l’amor, com passa en moltes comèdies romàntiques, sinó dos personatges que prou feina tenen amb la seva vida tal com és. Això d’haver-se de fer càrrec d’un animal i que, de retruc, ara resulti que sembla que estan començant una relació, els agafa més a contrapeu que una altra cosa. Tots dos són persones molt independents i, encara que les seves vides estiguin en un estat més aviat desastrós, són les seves vides i no volen canviar-les així com així. Això, per suposat, és el que ells pensen. Nosaltres, com a espectadors, veiem clarament que el millor que els podria passar és que estiguessin junts. I que si bé és cert que el gos necessita una llar, ells dos la necessiten encara més. Com la bona comèdia romàntica que és, la sèrie sap tibar hàbilment del desig de l’espectador perquè els dos personatges deixin estar les minúcies que els separen i estiguin junts d’una vegada.
Els dos actors protagonistes, Harriet Dyer i Patrick Brammall, que són parella a la vida real i també els creadors de la sèrie, tenen una química que traspassa la pantalla. Però el punt fort de la sèrie és el to, que fuig de la cursileria que associem al gènere per construir una història molt més planera i realista. De la mateixa manera que l’inici de la sèrie és poc convencional, també ho és el seu desenvolupament, amb un to que permet l’entrada de l’humor negre o fins i tot de l’escatologia, recursos poc habituals en una comèdia romàntica i que es contrasten amb la imatge adorable del gos. El fet que sigui una relació que pot arribar a tenir una data de caducitat (quan el gos s’hagi recuperat del tot sempre poden regalar-lo a algú que el vulgui tenir i així tindrà una llar una mica menys caòtica) dona tensió al desenvolupament de la història, que es mou entre la calidesa i la cruesa. Aquesta producció australiana, com el gos, ha aparegut pràcticament del no res. Però a diferència del gos, ha estat la sèrie la que ens ha atropellat a nosaltres, convertint-se en una preferida per aquests dies d’hivern.
Colin de cuentas
Creadors: Harriet Dyer i Patrick Brammall
Repartiment: Harriet Dyer i Patrick Brammall
Temporades: 1
Plataforma: Movistar+