Havia vist Xosé Manuel Beiras un altre dia assenyalat. Ell feia una conferència a Vigo en vespres de la formació del govern del socialista González Laxe. Hi havia en els sectors nacionalistes algunes esperances. Li ho recorde i li demane un balanç del període Laxe, president de la Xunta de Galícia amb els socialistes entre 1987 i 1990.
—Els nacionalistes del BNG teníem clar que tot el que fóra posar fi al govern Albor i allò que significava mereixia que li donàrem suport. Però no ens inspirava confiança una alternativa hegemonitzada pel PSOE. Per això ens abstinguérem. Era positiu acabar amb set anys de govern dels que sempre havien estat l'enemic principal del poble gallec. Ara, per què no ens fèiem il·lusions? Perquè, a diferència de Catalunya i Euskadi, Galícia no sols constitueix una nació sense estat dins l'estat espanyol, sinó que ocupa un lloc peculiar en l'ordre econòmic. Es una societat perifèrica en el sentit —bé que amb diferències notables— que ho puga ser el Tercer Món. La seua economia està sotmesa a una dinàmica marcada per la contradicció centre-perifèria. Per això sempre que s'instrumenta la política, fins i tot l'autonòmica, mitjançant partits d'àmbit estatal, prevalen les raons d'estat. De manera que, o bé Laxe intentava atendre les prioritatas mínimes de Galícia, o aleshores entraria en conflicte amb el govem POSE de l'estat, o bé se sotmetria a ell.
—Els problemes de Galícia s'han agreujat amb la integració en la Comunitat Europea. Et posaré dos exemples: Galícia és una economia subdesenvolupada i fa la impressió que l'estat se la mira com si fóra un fill idiota: que cal subvencionar l'agricultura, que la població està envellida i cobra molts subsidis, que la indústria és raquítica i també li costa diners i així... Però s'oblida que, tot i ser una economia subdesenvolupada, La i ha dos sectors especialitzats a escala internacional i que eren, per contra, sectors hiperdesenvolupats: la construcció naval i el sector pesquer en què Galícia és la primera potència d'Europa, excepte l'URSS. Durant aquesta dècada hem vist com aquests sectors eren sotmesos a un bloqueig o fins i tot desmantellats. La realitat és que ens han expulsat dels caladors, tenen prioritat tercers països... i que som perjudicats en les renegociacions dels tractats pesquers, amb Marroc i amb Namíbia. Si ja seria difícil amb sobirania i capacitat de participar en allò que ens afecta medul·larment... imagineu sense sobirania i governats per partits com el PSOE, que tenen els seus compromisos amb el govern de l'estat. En les qüestions més importants Laxe es va trobar lligat de mans.
***
—Al govern Laxe hi havia presència nacionalista de centre o centre-dreta. Quina dinàmica va haver-hi?
—El PSOE va traslladar els seus costos als seus coaligats. Per això van ser escombrats pràcticament en aquestes eleccions. Més tard, sopant, Beiras em contarà que el PSOE va permetre les campanyes de desprestigi sobre algun aliat seu —cas Barreiro— quan hi havia material de sobra contra el fraguista Villanueva Cendón, per exemple. L'afer Barreiro —i algun altre de més actual— remeten al problema del finançament dels partits, qüestió que Beiras, com a diputat, volgué sense èxit que el Parlament gallec tractara amb profunditat.
—I ara?
—Des de fora de Galícia és freqüent que es diga: els gallecs sou... ara teniu al Fraga... quin poble més estrany.
—Masoquistes?
—He de dir que Fraga és un polític important perquè és a l'estat on se li va donar peixet. Quan jo era petit, hi havia un teatret de putxinel·lis en gallec on hi havia un personatge, Barrigaverde, que era com el dimoni. A Fraga se li ha donal aquest paper. Cada vegada que Felipe Gonzàlez incomplia una promesa electoral, ens ensenyava Fraga i tots pensàvem: "Marededéu, que em quede com estava". Però el PSOE, en lligar de mans i peus Laxe, ha fet possible que Fraga aconseguira la majoria absoluta. En el darrer moment va tornar a ser el govern PSOE de Madrid qui li va donar a Fraga dos o tres diputats.
—En quin sentit?
—No hi va haver un suport a Laxe i allò que representava, ni tan sols quant a imatge, perquè els ciutadans que dubtaven entre Laxe i una alternativa forta votaren Laxe. Laxe fou tractat sempre com un president de Diputació. Anava a Madrid i no era rebut per Felipe Gonzàlez, o havia de recórrer dependències com si fóra un alcalde de poble més. Més encara, els suports tàcits a Fraga han estat notables. Pensa que l'endemà de les eleccions Gonzàlez es precipità a felicitar Fraga en termes desmesurats i que el ministre Almúnia va fer declaracions que s'ha transferit l'Insalud, quan aquesta transferència va ser un dels punts de desgast de la credibilitat del govern Laxe. En la campanya, el PP va funcionar al cent per cent. Jo conec gent que rebia trucades de veus femenines que es presentaven com la secretària del senyor Fraga per a demanar el vot. En canvi, el PSOE sols va fer una campanya institucional de la Xunta, que per ser institucional era una arma de doble tall, perquè el PP podia dir que es gastaven diners públics. I com que no va fer un esforç, va cremar també els seus socis, CG i PNG, que podien llevar-li vots a Fraga.
—Parlem una mica d'aquests grups. Són purament opcions personals o responen a forces socials diferenciades.
—CG i PNG són formacions polítiques que naixen des de la classe política en el poder o en la seua rodalia.
—Hi ha, aleshores, una burgesia nacional?
—No. Històricament, no n'hi ha hagut. El que hi ha són uns sectors burgesos o empresariat autòcton i unes classes intermèdies que ideològicament sempre han estat captades per les grans alternatives conservadores de l'estat. Ja durant la República el Partido Galeguista es dirigia a ells. Recorde que Bóveda, amb gran claredat, els cridava a adoptar opcions conservadors pròpies tot explicant-los que la indústria conserveratenia una excel·lent primera matèria i una mà d'obra barata, però els seus costos estaven encarits, d'un costat per l'oli d'oliva i de l'altre per la llauna que havien de comprar cara a la indústria espanyola protegida enlloc d'acudir al mercat internacional... Amb l'entrada al Mercat Comú aquesta situació arriba a l'exasperació.
Ja el grup Franqueira fa sorgir CG perquè es troba amb problemes semblants, per exemple el dels pinsos, i necessita crear un aparell per a negociar amb l'estat des de posicions de força guanyades des del seu propi territori, com Pujol o el PNB. Això és el que els poders de l'estat no estaven disposats a tolerar. Per això es munta una campanya contra Barreiro i significativament des del PP se li diu "felón", un insult feudal, perquè "felón", és aquell que traeix la relació de vassallatge. 1 el PSOE, en no defensar els seus coalitzats, acaba ofegant-se en la marea Fraga. Ara, en resum, aquestes capes burgeses i empresarials gallegues encara no han assumit ideològicament la necessitat d'un aparell propi.
—S'ha beneficiat el BNG d'aquesta manca d'opcions?
—El BNG ha incrementat els seus vots en sectors del petit comerç i fins i tot de l'empresariat, sense perdre, però, ni un vot entre el proletariat.
—Quines són les discrepàncies entre el BNG i Esquerda Galega?
—EG és un projecte polític en la línia de la nova esquerra europea que parteix de la base que es pot homologar la política gallega amb la de qualsevol nació amb estat. Busca cobrir un espai ideològic i social amb un partit gallec. A mi em sembla una posició idealista, no com a objectiu, sinó respecte al camí a fer perquè avui les coses no són així. L'extensió de les forces nacionalistes sols es pot fer a partir de les dades objectives, perquè a Galícia sols un poc més del trenta per cent de la població és assalariada. A Gran Bretanya és assalariat més del noranta per cent. Ací hi ha un 40% de llauradors i pescadors autònoms. Et trobes amb unes classes intermèdies que són molt peculiars. No pots contraposar a cada partit estatal el seu equivalent ideològic gallec, perquè es dissol la lluita per l'emancipació nacional.
—En la pràctica política, com es manifesta aquesta visió diferent?
—Per exemple, en les eleccions al Parlament Europeu, EG va anar amb els partits afins d'Euskadi, etc. Nosaltres proposàrem una coalició de forces gallegues pròpies perquè a Estrasburg havíem de defensar una sèrie de qüestions crucials que són de supervivència per a Galícia. Ara bé, en unes eleccions estatals és una altra cosa perquè es plantegen confrontacions de classe.
***
Beiras s'expressa ara sobre la dimensió esquerrana del BNG i el seu suport a la lluita obrera a través de l'INTG i la CSTG.
***
—Galícia ha estat en els darrers anys l'àrea de l'estat espanyol amb més conflictivitat laboral. Ja el 1984 hi ha tres vagues generals i nacionals pels problemes de la construcció naval. Quan hi ha el conflicte d'Alúmina-Aluminio, amb qui ens enfrontem? Amb una empresa canadenca. Quan es tracta de Sidegasa, es tracta d'una repercussió de la reconversió siderúrgica europea, amb la participació d'un grup català com Fecsa i del govern espanyol. Després és amb Citroen a Orense amb qui es xoca. En el cas de la mineria, el problema és amb Riotinto-Patino. En el plom i el zinc el problema és amb una empresa canadenca també.
Tu analitzes els grans problemes obrers i sempre és proletariat gallec contra capital transnacional, o sector públic estatal o grups d'altres zones de l'estat.
—En aquesta revisió de les classes i sectors gallecs, una pregunta malèvola: El petit contrabandista vota BNG?
—No. Vota PP. De contraban sempre n'hi ha, i no té més importància. Ara el problema greu és el contraban de droga i el d'armes.
***
L'actuació parlamentària de Beiras en solitari ha estat brillant i incisiva. (Per contar una sola anècdota: una representant del PP malparlava en gallec utilitzant una construcció estranya a la llengua com "he dito" una i altra vegada. Xosé Manuel Beiras la va felicitar per la seua tasca editorial.) Al llarg de tres hores de conversa no he aconseguit fer-li més que una pregunta personal i malgrat això he tingut sempre una forta sensació de cordialitat. Sé que li és simpàtic a molt gent que no el vota. Té la còrpora d'un escultor insubmís i la força d'un profeta raonable.
***
—Heu més que doblat el nombre de vots. En quina mesura és degut a la figura de Xosé Manuel Beiras?
—No tant com alguns dirien. A tot estirar, quinze mil vots. Però durant la legislatura no he fet sols treball parlamentari. He fet 55.000 quilòmetres
per Galícia explicant què feia al Parlament.
—I ara que en sou cinc, què hi fareu?
***
Em parla amb entusiasme del flamant grup parlamentari BNG. La seua interprofessionalitat —un economista, una professora de llengua, un advocat laboralista, un aparellador, un tècnic en organització—. El seu pluralisme —dos membres dels col·lectius independents, dos de la UPG, un del col·lectiu socialista—. M'explica la distribució per comissions... Triomf indubtable d'un nacionalisme d'esquerra i frontissa escassament llibresc, alliberat de la temptació de mimetisme envers Euskadi. Un nacionalisme d'esquerra que creu en la necessitat i la possibilitat d'un nacionalisme de dreta, però s'ha quedat pràcticament a soles, amb l'esfondrament de CG i PNG. A soles, però amb cinc diputats i més de cent mil vots.