Diu Ramon Gener que cada matí, el primer que fa quan es lleva, és baixar al soterrani, on té el piano «obrir-lo i dir-li bon dia», fins que un dia, quan buscava l’argument, per una novel·la el piano li va dir: «Explica la meva història».
Aquesta és l’explicació que Ramon Gener dona a la roda de premsa de la XLIV edició del Premi Ramon Llull, que té una dotació econòmica de 60.000 euros, serà atorgat el 5 de març al Convent dels Àngels i serà editat per Columna en català el 6 de març. Posteriorment sortirà en castellà editat per Destino i en portuguès. El jurat d'aquesta 44a edició del premi ha estat format per Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Isona Passola, Núria Pradas, Gerard Quintana, Carme Riera i Emili Rosales.
Ramon Gener ha explicat que va comprar el piano, un Grotrian-Seinweg, a Barcelona tot i que estava «destrossat» i, quan al cap d’un temps va decidir restaurar-lo va trobar dues coses al seu interior. Una, el seu número de sèrie, que datava el piano l’any 1915 i situava la seva fabricació a Brunsvic (Alemanya). L’altra cosa que restava amagada al piano és el motor de la novel·la, «una cosa que no esperaries mai trobar en un piano» segons Gener, i el que motiva als seus propietaris a resseguir la història de l’instrument.
Gener i la seva esposa van anar a visitar la fàbrica de Brunsvic i el que van anar esbrinant després els va dur a França, Anglaterra i Polònia, abans de l’última escala del piano, a Barcelona.
Gener explica que ell mateix ha esdevingut «un personatge del llibre» però que en realitat «és la biografia d'un instrument: En 113 anys hi ha hagut moltes persones al voltant d'aquest instrument». Segons el creador d’Òpera en texans, «tot el que passa és totalment real, però la nostra investigació va arribar a un punt que s’atura i queden molts buits: aquests buits són els que omplo amb ficció, tot i que els personatges que hi surten són reals».
La recerca sobre el piano és, al capdavall, «tota la història del segle XX i evidentment els fets fonamentals són la gran guerra i la II Guerra Mundial i tots els personatges transiten i moren (en un sentit o altre) en aquests llocs». Gener confessa que ha intentat transmetre un «anhel d’immortalitat: d’alguna manera l'escriptura intenta immortalitzar tots aquells que van ser part de la vida del piano».
Com a portaveu del jurat, Gerard Quintana va dir que es tracta d’un llibre «majúscul», «sense alts i baixos» i «molt ben construït, amb molta subtilitat».