A Una vegada va ser estiu la nit sencera, el corb sempre plana sobre les protagonistes: “Però el corb no s’hi atansa, només l’observa de lluny. Tot el bosc calla. Ella escolta per si l’au té res a dir; una vella que passava per bruixa va dir-li que es poden interpretar com auguris, els crits de la gralla. Silenci. (...)
—Graaaac!
Oh, l’aire és ben ple d’auguris i obscurs pressentiments!
Gralla, gralla, estrany ocell, /no voldràs deixar-me?”
A La por de la bèstia, d’Anna Moner, l’assassí venera el corb: “No hi ha cap criatura al món que em meresca la més petita consideració. Llevat del corb. Posseeix una intel·ligència prodigiosa, el Corvus corax. Ho he pogut comprovar personalment amb l’exemplar que vaig començar a criar fa dos anys. Malgrat que no va ser una gestió fàcil, finalment vaig aconseguir un pollet d’uns cinc dies de vida que va créixer ràpid a base de llavors, insectes i larves de cucs de seda”.