No seran vols convencionals, sinó supersònics. Així es diran els trajectes a bord de les aeronaus de l’empresa Boom Supersonic, que operarà de manera regular des de 2029. Seran els avions comercials més ràpids que s’han projectat mai. En les setmanes vinents, el primer d’ells farà el seu bateig celestial. Serà possible desplaçar-s’hi de Miami a Londres en menys de 5 hores. Avui costa gairebé el doble: 10.
El lema de Boom hi és explícit: “Making the World Dramatically More Accessible”, és a dir, ‘fer el món dramàticament més accessible’. Perquè, en efecte, ens trobem davant un salt endavant vertiginós al món de l’aeronàutica. Si de cas, es pot comparar amb la irrupció del mític Concorde. El nom que sentirem a bastament serà Overture. Tres aerolínies han segellat els primers contactes amb Boom: d’una banda, les nord-americanes American Airlines i United Airlines i, de l’altra, l’asiàtica Japan Airlines.
American Airlines n’ha encarregat 20 unitats, ampliables a 60. El seu director financer, Derek Kerr, ja ha avançat que “els viatges supersònics seran una part important de la nostra oferta als nostres clients”. United Airlines n’ha adquirit 15, amb una previsió d’eixamplar la flota fins a la cinquantena. El seu conseller delegat, Scott Kirby, augura que treballar estretament amb Boom proporcionarà als viatgers de negocis i d’oci “l’accés a una experiència de vol estel·lar”.
Finalment, la companyia nipona té previst comprar 20 aparells, amb els quals, per exemple, podrà connectar Tòquio amb San Francisco en només sis hores. Ara en costa 11. “Volem donar més temps als nostres estimats passatgers, alhora que redoblem la seguretat dels vols”, ha afirmat Yoshiharu Ueki, el president de Japan Airlines.
Els vols supersònics podrien unir al voltant de 500 ciutats del planeta. Boom assegura que vetllarà pel medi ambient. Des de la companyia apunten que les seues aeronaus funcionaran “amb combustible d’aviació 100% sostenible”. Entre les sis empreses europees que prenen part en el procés d’elaboració d’aquests avions revolucionaris hi ha la basca Aernnova, que hi aporta l’experiència en enginyeria, i la madrilenya Aciturri, que ha assumit la missió de dissenyar-ne la cua. De nord-americanes, n’hi ha una desena més.
Els responsables de Boom ja han comunicat la seua intenció de fer les primeres proves de vol, que arribaran aquest trimestre. N’han delimitat un espai concret, al desert de Mojave (Califòrnia), relativament a prop de la ciutat de Lancaster. “En aquestes proves els avions supersònics operaran per sobre dels 30.000 peus del nivell mitjà del mar”, explicava Boom en la nota remesa a l’Administració Federal d’Aviació (FAA, per les seves sigles en anglès). “S’espera que la part supersònica del programa de prova incloga entre 10 i 20 proves supersòniques, cadascuna de les quals amb dos avions volant supersònicament”, hi afegia.
Per a assolir aquestes velocitats, l’XB-1, una preqüela de l’Overture, provarà el fuselatge compost i el titani sotmès a velocitats supersòniques, gràcies a l’ús civil del complex de rang militar R-2508. El combustible que durà l’aeronau impedeix d’arribar a zones costaneres. Hi haurà, en total, entre 10 i 20 vols de prova. Per a la prova definitiva dels motors amb què funcionarà l’Overture, caldrà esperar fins a 2025. Un cop quede demostrat que el fuselatge compost i el titani de l’XB-1 suporten les velocitats supersòniques, serà el moment de passar a les fases següents de l’experimentació.
El Concorde en el record
Qui més qui menys recorda el Concorde, l’avió supersònic de passatgers francès que va ser capaç de connectar Londres i Nova York en a penes tres hores i mitja. Cal remuntar-nos al 22 de novembre de 1977, quan la famosa aeronau, en el seu primer viatge comercial, va multiplicar per dos la velocitat del so. La seua elaboració va prolongar-se 15 anys. D’alguna manera, França podia presumir així de ser un país tecnològicament capdavanter. No estaven a l’altura dels EUA i l’URSS, que havien entrat de ple en la cursa espacial, però sí que eren uns referents a l’Europa occidental.
No obstant això, l’accident que el Concorde va patir a l’aeroport Charles de Gaulle de París el 25 de juliol de 2000, mentre s’enlairava de camí a Nova Jersey, va estendre una mena de maledicció sobre els vols supersònics. El contacte d’aquella aeronau amb uns residus metàl·lics que hi havia a la pista va acabar provocant l’explosió dels dipòsits de combustible i la mort immediata dels 113 ocupants. Un final fatídic, sens dubte, per a una nau que va transportar més de 2,5 milions de persones i que va marcar un abans i un després al món de l’aviació.
Un quart de segle més tard, trobarà un successor en l’Overture de Boom Supersonic. Amb una tecnologia molt més sofisticada, adaptada als nous temps, sembla obvi que el centenar i escaig d’avions Overture que podrien solcar el cel a partir de 2029 no seran una nota de color, sinó un canvi de registre.
En un planeta que cada cop qüestiona més els límits del seu creixement i en què es debat sobre la necessitat de mantenir els vols entre punts que no superen els 400 o 500 quilòmetres, el retorn dels vols supersònics —encara més supersònics, ja que l’Overture superarà, en 500 quilòmetres per hora, la velocitat punta del Concorde— significa un repte global: és realment sostenible la seua petjada ecològica? No sols haurem de preguntar-nos si estem preparats —com a persones— per a fregar la velocitat de la llum, sinó si ho està la Terra.