Formentera viu una inèdita i estranya situació política. A la més petita de les Illes —11.171 habitants, segons l’INE publicà el 2023— la dreta guanyà les eleccions de maig de l’any passat, aixoplugada sota les sigles teòricament independents de Sa Unió, amb 1.746 vots, el 46,6%, davant de la coalició d’esquerres formada per Gent per Formentera i el PSOE, que va recollir 1.673 suports, el 44,6%, amb una participació a les urnes de 3.806 electors (55,3%), que atorgaren la confiança a alguna de les candidatures.
Per tant, l’únic diputat del Parlament baleàric que trià l’illa fou per a Sa Unió. I el candidat, Llorenç Córdoba, ocupà l’escó a la cambra legislativa a partir de juny. A més, el mateix Córdoba fou elegit president del minúscul Consell de Formentera, que està format pels electes del municipi de Sant Francesc Xavier, l’únic que hi ha en el petit territori insular: 9 escons foren per a Sa Unió, 5 per a Gent per Formentera i 3 per al PSOE, és a dir, 9 de la dreta contra 8 de l’esquerra.
Vuit mesos després dels comicis locals i autonòmics, el panorama polític de l’illa ha entrat en una situació d’incertesa que ningú sap com es pot desenvolupar els mesos vinents. A principis de gener, Córdoba va ser expulsat de Sa Unió, però no vol dimitir dels càrrecs institucionals que ocupa —tal com li ha demanat la seva antiga formació—, tant dels electes com dels executius, de tal manera que de moment segueix presidint l’illa sense tenir el suport de Sa Unió i sense que s’hagi assegurat tampoc el de l’esquerra. Al mateix temps, també segueix ocupant l’escó del Parlament sense representar la candidatura per la qual es va presentar i en teoria dona suport al govern de Marga Prohens, tot i que el novembre va dir que en el futur el seu vot afirmatiu «no és automàtic».
Mai havia passat res igual a les Illes. I segurament caldria buscar molt per trobar quelcom igual o semblant a algun altre lloc, si és que existeix: un president d’institució que exerceix sense el suport de tota la resta d’electes.
Com s’ha arribat a aquesta insòlita situació i quines implicacions de futur podria tenir?
L’enfrontament. El mes de novembre passat, com s’ha dit, Córdoba anuncià que el seu suport a les propostes que el Govern del PP envia al Parlament «no és automàtic». Implícitament, estava advertint Prohens que encadenava la pròxima aprovació dels futurs pressupostos baleàrics de 2024, que s’havien de votar abans d’acabar l’any, a quelcom que en aquell moment no se sabia què podia ser.
Aquell anunci inesperat deixà bocabadats els periodistes polítics, que tot d’una es feren amb el telèfon del diputat formenterer i el cridaren perquè donàs explicacions de l’amenaça que acabava de llançar. Fou inútil. No contestà les telefonades. No tornà a dir ni piu. Havia llançat el missatge per a Prohens i ja no hi insistí.
Però què volia de la presidenta? La resposta s’ha de basar per força en les interpretacions que ha fet córrer cada part, sovint a través d’altres persones. Des del Govern s’ha interpretat que Córdoba volia més diners. Segons aquesta idea, els diferents càrrecs institucionals que ocupa li suposen haver de viatjar sovint a Palma, i com que això li representa un cost prou considerable reclamava alguna compensació extra. Segons va publicar el Periódico de Ibiza y Formentera, davant d’aquesta possibilitat, comentada en el si de Sa Unió, el diputat i president del Consell formenterer havia acceptat que, en cas de no poder assumir tots els càrrecs, dimitiria d’algun. Però ell assegurava al diari citat que no té cap problema per compaginar les diferents responsabilitats i que no és vera la tesi dels diners.
Segons Córdoba, el problema real de fons són les futures delimitacions de costes a Formentera. Al seu entendre, el Govern no està complint el que Prohens va prometre a l’illa abans de les eleccions. En síntesi: que si guanyava ja s’encarregaria de matisar els efectes nocius que la nova reglamentació estatal implica per als negocis que ocupen el litoral formenterer. És vera que el Govern balear té la delegació de competències d’aplicació, però els marges dins dels quals ha d’actuar estan establers per la normativa general, que és molt proteccionista i restrictiva.
Sigui per un motiu o per l’altre, per tots dos alhora o per algun altre que no s’hagi reconegut, el cert és que el novembre Córdoba amenaçà al Govern de no votar les seves propostes. La tensió anà creixent les setmanes següents i, a pesar que finalment donà suport als comptes de l’executiu per a enguany, la direcció de Sa Unió anuncià el desembre que li obria un expedient que podria concloure amb la seva expulsió. Com així va passar just iniciat el mes de gener.
Ningú sap què passarà les pròximes setmanes o mesos. Però hi ha un problema evident per al PP. L’elecció de Córdoba el maig suposà el vint-i-sisè escó conservador del Parlament. És a dir, un més que tota l’esquerra en conjunt —PSOE, Més per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem—, la qual cosa equivalia que Prohens no necessitava tenir per força el vot favorable de Vox, bastava amb l’abstenció ultra per tirar endavant les propostes governamentals. Tanmateix, si ara el PP no té assegurat el suport de Córdoba, Prohens no tendrà altre remei que intentar obtenir el de l’extrema dreta. O sigui, la incertesa respecte a què votarà el diputat de Formentera debilita la posició del PP en el Parlament.
I pel que fa al futur electoral implica un efecte potencial a tenir molt present. Perquè, per una banda, és un fet que els electors castiguen les divergències internes en una candidatura, cosa que amb la vista posada als comicis de 2027 projecta dubtes sobre si la dreta formenterera serà capaç de mantenir el poc avantatge de maig passat: 73 vots. I, per altra banda i directament relacionada amb l’anterior, cal recordar la importància decisiva que pot arribar a tenir l’únic diputat que tria Formentera: va ser l’escó que inclinà el Govern el 1995, 1999 i 2003, en la primera i tercera ocasió cap a la dreta i la segona cap a l’esquerra.