Tot i que el malbaratament de diners públics i la corrupció va ser una tònica general arreu de tot l'Estat espanyol durant la festa de la rajola, el País Valencià i València va situar-se (de vegades, intencionadament) com a paradigma d'aquestes pràctiques. Una sensació que va alimentar-se amb l'eufòria que transmetia la ciutat i el territori amb la celebració de grans esdeveniments que exaltaven la dita «que bonica està València».
Una política de grans fastos que la crisi econòmica i el canvi de color a l'Ajuntament de València i a la Generalitat Valenciana van aniquilar. Però que aquestes setmanes ha ressorgit de la mà de l'ex-vice-alcalde de València, el socialista Joan Calabuig, quan va apostar pel retorn de la Copa Amèrica. Una proposta a la qual va sumar-se de forma favorable l'alcalde Joan Ribó (Compromís), argumentant que fou diferent d'altres propostes que sí que van resultar ruïnoses com ara la Fórmula 1 i que era, a més a més, una bona forma de pagar els deutes heretats per Barberá.
Amb la capital del País Valencià necessitada de diners per realitzar més inversions que desterren de l'oblit molts dels barris silenciats durant el mandat de Barberá, cal tornar a la política dels grans esdeveniments? EL TEMPS recull l'opinió de tres experts que contesten a una pregunta simple, però que conté una resposta amb matisos i amb visions diferents.
Un dilema fals
Per a Ramón Marrades, economista urbà i recent director estratègic del Consorci 2007, plantejar el debat en termes de sí o no «és enganyós». «Se'n diu gran esdeveniment a moltes coses, quan realment cal matissar i no posar totes les coses en un mateix calaix de sastre», explica, per afirmar: «Els grans esdeveniments no són bons ni roïns de per se. Cal analitzar cada proposta tenint en compte tres criteris. El primer és la ubicació d'aquest, és a dir, veure que va a fer-se, com es farà i, en especial, si està contextualitzat. Un fet clau i no menor. Després, en segon lloc, sempre cal revisar la gestió d'aquest, els costos i beneficis que pot comportar. I per últim, mirar si té continuïtat l'endemà. Si ajuda a transformar o simplement deixa infraestructures buides que tenien un ús efímer».
Marrades, a més, en diferència uns d'altres. I posa exemples: «No és el mateix els JJOO, amb totes les sospites que hi ha al darrere, com també amb els mundials, que no altres tipus d'esdeveniments que poden ser un pol d'atracció, estar contextualitzats, i a més, poden aportar infraestructures que no sols tenen un ús durant els dies que es celebra». «Bombes Gens també és un gran esdeveniment, però, òbviament, és molt diferent que la Fórmula 1», apunta.
Carmel Gradolí, arquitecte encarregat de dissenyar un dels plans que ha de rehabilitar El Cabanyal, afirma que obrir aquest debat ara «és desafortunat, després de tot el que ha passat». «La majoria són iguals, i sols un xicotet percentatge tenen algun aspecte positiu com a Barcelona amb els JJOO que va ajudar a canviar la ciutat, tot i els elevats sobrecostos del 300% a les obres», assenyala.
«Amb la quantitat de problemes urbanístics i socials que té València no és adequat plantejar aquest debat. Els grans esdeveniments no han aportat res positiu a la ciutat», critica, per rematar: «Si les idees per a canviar València passen pels grans esdeveniments, estem davant un autèntic drama».
Tot i que és mostra caute i demana una anàlisi cost-benefici, l'arquitecte David Estal recorda que la política de grans esdeveniments de Barberá «fou completament descontextualitzada i elitista». «Entenc que davant la insuficiència de diners, el Govern de la Nau busque rescatar aspectes positius de la passada gestió, però haurien de centrar-se en altres prioritats, en superar els reptes propis de València i aquells que comparteixen les ciutats europees a hores d'ara», afirma.
Uns esdeveniments que, com cada actuació urbana, comporten uns riscos. «Quan escolte la paraula gran esdeveniment em dóna cert temor, perquè s'utilitza molt a la lleugera. I em recorda a l'etapa on es feien polítiques de festivalització de la ciutat quan teníem parts d'aquesta completament oblidades, en zones molt vulnerables», alerta.
La Copa Amèrica com a exemple
El debat, de fet, s'ha plantejat amb l'objectiu d'impulsar aquells grans esdeveniments que teòricament sí que van ser rendibles per a la ciutat, en comparació, per exemple, a la visita del papa Benet XVI a València l'any 2006. I com a exemple dels bons esdeveniments enfront dels roïns s'ha posat la Copa Amèrica de vela, celebrada els anys 2007 i 2010 a València.
«La Copa Amèrica no va tindre el mateix impacte que la Fórmula 1. Aquest esdeveniment va gaudir de coses bones, encara que també de dolentes. La transformació de les infraestructures fou un aspecte positiu. De fet, hi ha treballs realitzats a la Universitat de València que mostren que els habitants de Poblats Marítims [el districte on va realitzar-se la competició de vela] veien positivament l'esdeveniment, però que el rècord, amb els anys, va tornar-se cada vegada més negatiu», apunta Marrades, per opinar: «Crec que al seu temps l'esdeveniment estava bastant contextualitzat. Ara, per contra, crec que no és el moment».
Tot i la impressió a la població dels barris costaners de València, l'afecció a ells no va ser del tot positiva. «En aquell moment les necessitats dels habitants no demanaven fomentar aquest tipus de turisme tan elitista», afirma Estal. Grandolí n'és encara més dur: «El resultat econòmic fou desastrós». Segons el col·lectiu Xarxa Urbana, el cost d'aquest gran esdeveniment fou de 2.100 milions d'euros.
«Aquest esdeveniment consolidà les polítiques de privatització dels espais públics, com al Grau, en aquest cas. De fet, fou un impediment per acabar de connectar la ciutat amb el mar, a causa de les actuacions urbanístiques que van realitzar-se al front marítim de la ciutat», explica Gradolí. «Amb les emergències socials que hi ha a la ciutat, em sembla un poc frívol obrir aquest debat», sentència.
Josepa Cucó, catedràtica d'antropologia social de la Universitat de València, en un dels seus nombrosos treballs sobre els Poblats Marítims de València va detectar altres efectes d'aquest esdeveniment. «En Poblats Marítims existeix la paradoxa de l'urbanisme empresarial. D'una banda, grans esdeveniments i projectes que alimenten la gentrificació [procés social en el qual persones de major renda expulsen per l'augment del cost de vida als habitants de menor renda del seu barri] i el turisme d'elit. I per un altre, s'augmenta la precarietat i es consoliden els estigmes de barri». La dualitat entre el passeig marítim i el centre de barris com El Cabanyal o la Malva-rosa és evident.
Amb tots els elements damunt la taula, el debat ha retornat a València, tot i els molts reptes que té al davant. O, justament, per això: per gaudir d'una injecció econòmica amb els quals finançar-los, si continua el maltractament fiscal de Madrid. La discussió està oberta a la capital del País Valencià.