A Una vegada va ser estiu la nit sencera (Males herbes, 2023), d’Elisabet Riera, la protagonista, després de ser diagnosticada amb un càncer de pit, decideix seguir les passes d’una trobairitz, una trobadora medieval, Alba de Peralada, que escriu versos d’amor a una dona. A Les trobairitz. Poetes occitanes del segle XII de Magda Bogin (Horsori Editorial, 2006) trobem l’autora dels primers versos que Riera sembla atribuir al personatge de Peralada: “Na Maria, dama de gran valor / la joia, el seny i la fina beutat / i el vostre acull de lloança i honor, / el bell parlar i el tracte amesurat / el rostre dolç i l’alegre criança, / el tendre esguard i l’amoros semblant / que són en vos sense engany ni mancança / mon cor, sincer, a vos van decantant.”
Són de Biris de Romans, “potser la figura més misteriosa entre les trobairitz. Els estudiosos han recorregut als més enginyosos arguments per tal d’evitar arribar a la conclusió que és una dona que escriu una poesia amorosa a una altra dona”.
Una altra trobairitz que apareix citada en Una vegada va ser estiu la nit sencera és Castelhoza:
“D’altres amors he avorriment. / Heu de saber que si cap joia em ve, / serà la vostra, que la fe em manté, / em treu tots els afanys, lleva el dolor. / Només així puc arribar a gaudir / el goig que sense vós no puc tenir, / car buida en sóc, que no he socorriment / sinó dormint, que ja la ment no sent”.
Castelhoza també és força desconeguda, segons l’estudi de Magda Bogin: “És una llàstima que Castelhoza hagi de romandre gairebé en el misteri, quan és una de les més dotades entre les trobairitz”, deia fa dècades.
L'Institut de Recerca en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona va impulsar una sèrie de podcasts sota el títol de Dones ni en blanc ni en negre i en el primer Meritxell Simó parlava de Les trobairitz.