Nou front contra el català a l’escola. Vox ha exigit al Govern del PP, presidit per Marga Prohens, que obligui als centres escolars que emetin totes les comunicacions amb els pares dels alumnes en castellà i català. Encara més: reclama que l’Executiu adopti les «mesures pertinents» perquè a les reunions de pares en els centres s’usin els dos idiomes. En el seu defecte, la ultradreta reclama que només s’usi el castellà perquè «és l’idioma que tots tenim l’obligació de conèixer, conforme a la Constitució espanyola».
Les desbaratades exigències ultres podrien parèixer una provocació destinada únicament a que se’n parli. Però vist que Vox va aconseguir que la segregació per raó de llengua fos inclosa en els Pressupostos del Govern per enguany, qui sap si ara no insistirà amb la mateixa força davant del PP. I els de Prohens necessiten els vots ultres en el Parlament per treure endavant les seves propostes parlamentàries.
L’exigència dels ultradretans ha estat presentada a través d’una proposició que la comissió d’Ensenyament del Parlament haurà de debatre i votar. L’argumentació que fan servir és que molts centres envien les comunicacions redactades exclusivament en català i que si alguns pares demanen rebre-les en castellà «queden en el punt de mira» i tenen «por de represàlies als seus fills». Cosa que al seu entendre és una «clara» mostra de «discriminació». Vox adverteix que és el Govern el que té l’obligació «de posar en marxa les mesures necessàries» per acabar amb aquesta situació «injusta».
La nova ofensiva dels neofeixistes contra el català a Balears s’emmarca en la pretensió de convertir en constant motiu de debat polític la qüestió. El pacte que el mes de juny signaren Vox i el PP per investir Marga Prohens i donar-li estabilitat parlamentària ha estat de fet reinterpretat per part dels ultres en els últims quatre mesos. És a dir, d'ençà que s'adonaren que el que pactaren aleshores no els assegurava res contundent contra el català i des de setembre el reinterpreten com volen, davant de l’estupefacció del Govern que invoca la literalitat del que es va signar però que acaba per rendir-se davant la pressió ultra, com ha passat amb la segregació a l’escola per raó de llengua.
Al mateix temps que es coneixia la nova ofensiva ultra contra el català a les Illes, el sindicat majoritari de l’ensenyament, l’STEI reclamava al Govern -aquesta mateixa setmana- un pla de xoc per promoure un major ús de la llengua pròpia. L’organització sindical considera que les darreres dades conegudes sobre els usos lingüístics són molt preocupants perquè el català ja només és la llengua majoritària de la població a Menorca. I que, quan acaba l'ensenyament, els únics alumnes realment bilingües són els catalanoparlants.
L'STEI critica l'actitud del Govern, que es deixa arrossegar per Vox i que, «no satisfet amb això», hagi destinat 20 milions d'euros del Pressupost de 2024, aprovat el passat desembre, a la segregació lingüística a les escoles de les Illes, quelcom que, al seu del sindicat, encara empitjorarà més la situació de l’ús social del català a l’arxipèlag.